Llengües bak
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Àfrica subsahariana |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües atlàntiques llengües atlàntiques del nord | |
| Subdivisions | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | bakt1238 |
Les llengües bak són un grup de llengües atlàntiques de Senegal i Guinea Bissau. Les llengües bak són llengües no tonals.
Classificació[modifica]
Recentment (2010) es va proposar que existia una relació entre les llengües bak i el bijago que prèviament es va considerar una branca aïllada dins del grup atlàntic. L'arbre cladístic proposat és el següent:
| |||||||||||||||||||
Bijago[modifica]
El bijago és altament divergent. Sapir (1971) va classificar aquesta llengua com una llengua aïllada dins de l'atlàntic occidental. Tanmateix, Segerer va mostrar que això es devia a canvis fonètics prèviament no reconeguts, i que el bijago de fet està emparentat amb les llengües bak. Per exemple, els següents cognats en bijago i joola kasa (una llengua diola) són completament regulars, però no havien estat identificats fins fa poc:
GLOSA Bijago Joola Kasa cap bu fu-kow ull nɛ ji-cil
Comparació lèxica[modifica]
Els numerals reconstruïts per a diferents grups de llengües bak-bijago són:[1]
| GLOSSA | Bijago | Balanta-Ganja | Bayot | Jola | Manjaku-Papel | PROTO-BAK- BIJAGO | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ganja | Kentohe | Bayot (GNB) |
Bayot (SEN) |
Bandial | Gusilay | Foñi (Dyola) |
kaasa | karon | kwatay | Makaña | Pepel | |||
| '1' | nɔːd | -woda | fhoːdn | ɛndon | 'ɛndon | 'jɐnʊɾ | janʊr | jəkon | 'jɐnɔ | jɔːnɔːl | hifeːneŋ | ulolɛ̂n | o-loŋ | * |
| '2' | n-som | -sibi | ksibm | tɪgˑga | 'ɪɾɪɡːə | 'suːβɐ | suːβa | sigaba | 'sil̥uβə | susupək | kúsuba | ŋɨ́tɛp | ŋ-pugus | * |
| '3' | ɲ-ɲɔːkɔ | -aːbí | khobm | fɜzɪ | i'feɟi | si'fʰəʝi | sifːəɟi | sifeːɡiːr | si'həːɟi | sihəːciːl | kíhaːji | ŋɨ̀wàdʒɛ̀nt | ŋ-ɟenʂ | * |
| '4' | ya-aɡɛnɛk | -tahla | ktahli | iβɛɪ | ɪ'βɛj | sɪ'bɐɣɪɾ | sɪbːaɣɪr | sibaːkiːr | sɪ'bɐkɪː | sɪpɐːkɪːl | kibaːkir | ŋɨbakɨr | ŋ-uakr | *-bakir |
| '5' | n-deɔkɔ | -jíːf | ʧɪf | oɾɔ | 'ɔɾɔ | fʊ'tɔx | fʊtɔx | futɔk | hʊ'tɔk | ɪsɐk | hutok | kaɲɛn | k-ɲene | *fʊtɔk/ *-ɲene |
| '6' | 5 + 1 | faːj | 5 + 1 | 5 + 1 | 5 + 1 | 5 + 1 | 5 + 1 | 5 + 1 | 5 + 1 | 5 + 1 | 5 + 1 | padʒɨ | paːɟ | * |
| '7' | 5 + 2 | faːjinɡoːda | 5 + 2 | 5 + 2 | 5 + 2 | 5 + 2 | 5 + 2 | 5 + 2 | 5 + 2 | 5 + 2 | 5 + 2 | nawuloŋ | ɟand | * |
| '8' | 5 + 3 | taːtaːla | 5 + 3 | 5 + 3 | 5 + 3 | 5 + 3 | 5 + 3 | 5 + 3 | 5 + 3 | 5 + 3 | 5 + 3 | bakɾɛ̂ŋ | bakari | * |
| '9' | 5 + 4 | -jíntahla | 5 + 4 | 5 + 4 | 5 + 4 | 5 + 4 | 5 + 4 | 5 + 4 | 5 + 4 | 5 + 4 | 5 + 4 | kaɲɛ́ŋkalɔŋ | k-ɲeŋ k-loŋ | * |
| '10' | n-ruakɔ | -jímːin | ʧɪːfmɛn | gʊtˑtɪɛ | ʊ'sɛβɔkɔ | ɣʊ'ɲɛn | ɡʊɲɛn | uɲɛn | kʊ'ŋɛn | ŋɐːsʊwɐn susupək |
sumoŋu | iɲɛ̂n | o-diseɲene | * |
Referències[modifica]
- ↑ «Numerals in Atlantic languages». Arxivat de l'original el 2012-12-31. [Consulta: 7 juliol 2016].
Bibliografia[modifica]
- Guillaume Segerer and Florian Lionnet, 2010. "Isolates" in "Atlantic". Presentation at « Language Isolates in Africa », Lyons, Dec. 3–4.
- (francès) Jacqueline M.C. Thomas et Anne Behaghel, La linguistique africaniste française (en France et en Afrique) : le point de la question en 1980, Paris, SELAF, 1980, 84-30 p. ISBN 2-85297-077-5
| Llengües bak |
| ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Llengües senegambianes |
| ||||
| Llengües mel | |||||
| Altres | |||||
