Llengües zhuang
| Vahcuengh | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural, macrollengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 16 milions (2007) |
| Parlants nadius | 16.000.000 (2007 ) |
| Autòcton de | Guangxi |
| Estat | Xina |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües asiàtiques llengües tai-kadai llengües kam-tai llengües tais | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i Sawndip (en)  |
| Estudiat per | zhuangologia |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-1 | za |
| ISO 639-2 | zha |
| ISO 639-3 | zha |
| Glottolog | nort3180 |
| Ethnologue | zha |
| UNESCO | 2464 |
| IETF | za |
Les llengües zhuang (idiomes nadius del grup zhuang) són llengües de la família de tai-kadai parlades a la Xina per 16 milions de persones. Com altres parles de la zona, són idiomes tonals amb predomini de mots monosíl·labs. S'escriuen o amb una ortografia emprant l'alfabet romà o amb un sistema propi anomenat sawndip, un sistema d'escriptura basada en l'escriptura xinesa. L'ordre canònic de la frase és subjecte-verb-objecte.
La majoria de parlants de zhuang viuen en la regió autònoma xinesa de Guangxi, on és una llengua oficial; d'altres viuen en les províncies de Guizhou, on la llengua zhuang "bouyei" ha estat estandarditzat, i Yunnan, amb més d'un milió de parlants.
El zhuang presenta nombroses varietats dialectals, la de més prestigi és l'anomenada wuming, en què s'escriu majoritàriament la literatura i predomina al nord de la regió de Guangxi. Les varietats del sud tenen fortes influències de les llengües tai del Vietnam. Les llengües zhuang no representen una branca separada de les llengües tai-kadai sinó diverses llengües tai parlades per poblacions minories dins de la Xina.
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Zhuàng-Hàn cíhuì 壮汉词汇 (Nanning, Guǎngxī mínzú chūbǎnshè 广西民族出版社 1984).
- Edmondson, Jerold A. and David B. Solnit, ed. Comparative Kadai: The Tai Branch. Dallas, TX: Summer Institute of Linguistics; [Arlington]: University of Texas at Arlington, 1997.
- Johnson, Eric C. 2010. "A sociolinguistic introduction to the Central Taic languages of Wenshan Prefecture, China." SIL Electronic Survey Reports 2010-027: 114 p. http://www.sil.org/silesr/abstract.asp?ref=2010-027.
- Luo Liming, Qin Yaowu, Lu Zhenyu, Chen Fulong (editors) (2004). Zhuang–Chinese–English Dictionary / Cuengh Gun Yingh Swzdenj. Nationality Press, 1882 pp. ISBN 7-105-07001-3.
- Tán Xiǎoháng 覃晓航: Xiàndài Zhuàngyǔ 现代壮语 (Beijing, Mínzú chūbǎnshè 民族出版社 1995).
- Tán Guóshēng 覃国生: Zhuàngyǔ fāngyán gàilùn 壮语方言概论 (Nanning, Guǎngxī mínzú chūbǎnshè 广西民族出版社 1996).
- Wang Mingfu, Eric Johnson (2008). Zhuang Cultural and Linguistic Heritage. The Nationalities Publishing House of Yunnan. ISBN 7-5367-4255-X.
- Wéi Qìngwěn 韦庆稳, Tán Guóshēng 覃国生: Zhuàngyǔ jiǎnzhì 壮语简志 (Beijing, Mínzú chūbǎnshè 民族出版社 1980).
- Zhang Junru 张均如, et al. 壮语方言研究 / Zhuang yu fang yan yan jiu [A Study of Zhuang dialects]. Chengdu: 四川民族出版社 / Sichuan min zu chu ban she, 1999.
- Zhou, Minglang: Multilingualism in China: The Politics of Writing Reforms for Minority Languages, 1949–2002 (Walter de Gruyter 2003); ISBN 3-11-017896-6; pp. 251–258.
