Llengües kra-dai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües kra-dai
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües asiàtiques Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica

Les llengües kradai, llengües kadai o llengües taikadai, són una família lingüística del sud-est asiàtic continental, el sud de la Xina i el nord-est de l'Índia. Tots els idiomes de la família són tonals, inclosos el tailandès i el laosià, les llengües nacionals de Tailàndia i Laos, respectivament.[1] La família té vora 93 milions de parlants, el 60% dels quals parlen tailandès.[2] Segons Ethnologue, de les 95 llengües, 62 pertanyen a la branca tai.[3]

Noms[modifica]

El nom "Kra-Dai" va ser proposat per Weera Ostapirat (2000), ja que Kra i Dai són els autònims reconstruïts de les branques Kra i Tai, respectivament.[4] "Kra-Dai" ha estat utilitzat des d'aleshores per la majoria d'especialistes que treballen en lingüística del sud-est asiàtic, inclosos Norquest (2007),[5] Pittayaporn (2009),[6][7] Baxter & Sagart (2014),[8] i Enfield & Comrie (2015).[9]

El nom "Tai–Kadai" també rep força us, com a Ethnologue i Glottolog, malgrat que Ostapirat (2000) i d'altres suggereixin que és un nom problemàtic i ambigu, tot preferint el nom "Kra–Dai".[10] "Tai–Kadai" prové d'una bifurcació obsoleta de la família en dues branques, Tai i Kadai, que havia estat proposada per primera vegada per Paul K. Benedict (1942).[11] El 1942, Benedict va identificar tres llengües kra (gelao, qabiao i lachi), juntament amb l'hlai com a llengües relacionades i les va anomenar "Kadai", a partir de les paraula ka, que significa "persona" en Gelao i Laqua i dai, un autònim pel poble Hlai.[11] La família Kadai es va basar en l'observació que va fer Benedict del dels numerals en les llengües Kra i Hlai, que s'assemblaven a l'austronesi. Tanmateix, aquesta classificació és considerada obsoleta després que Ostapirat (2000) demostrés la coherència de la branca Kra, que no subagrupa amb la branca Hlai com havia proposat Benedict (1942). "Kadai" s'utilitza de vegades per referir-se a tota la família Kra-Dai.[12][13]

Roger Blench, per la seva banda, fa ús del nom "Daic".[14]

Orígens[modifica]

James R. Chamberlain (2016) proposa que la família lingüística Tai–Kadai (Kra–Dai) té els seus orígens al segle XII a.C., al bell mig de la conca del riu Iang-Tsé, tot coincidint aproximadament amb l'establiment de l'Estat de Chu i l'inici del la dinastia Zhou.[15] La diversitat de llengües kra-dai al sud de la Xina, especialment a Guizhou i Hainan, apunta que va ser, probablement, l'origen d'aquesta família lingüística, els primers parlants de la qual van fundar les nacions que després es van convertir en Tailàndia i Laos en el que hauria estat territori austroasiàtic. Les anàlisis genètiques i lingüístiques mostren una gran homogeneïtat entre les persones que parlen Kra-Dai a Tailàndia.[16]

Tot i que la relació entre les llengües kra-dai i les austronèsiques no és del tot clara, hi ha lingüistes que proposen un ancestre comú per a les dues famílies. Weera Ostapirat (2005 i 2013) estableix una sèrie de correspondències sonores regulars, tot assumint un model d'escisió primària entre totes dues i proposant que serien branques coordinades.[17][18] D'altra banda, Laurent Sagart (2008) proposa que Kra–Dai és una forma posterior de "FATK",[19] una branca de l'austronesi que pertany al subgrup "Puluqic", originari de Taiwan, els parlants del qual van emigrar al continent, a Guangdong, Hainan i al nord del Vietnam, al voltant de la segona meitat del 3r mil·lenni a.C..[20] A la seva arribada a aquesta regió, van experimentar un contacte lingüístic amb una població desconeguda, donant lloc a una relexificació parcial del vocabulari FATK.[20] Si la hipòtesi de Sagart que Kra-Dai és un subgrup d'austronesis emigrats de Taiwan i de tornada a les regions costaneres de Guangdong, Guangxi, Hainan i (possiblement) Vietnam és correcta, simplement no haurien tingut un desenvolupament semblant al d'altres llengües austronèsies que van emigrar de Taiwan cap a les Filipines i altres illes del sud-est asiàtic.[21] A més de diverses proves concretes de l'existència de Kra-Dai a l'actual Guangdong, es poden trobar restes de llengües Kra-Dai parlades més al nord en materials d'inscripció desenterrats i en substrats no han en xinès min i Wu.

A principis de la dècada de 1980, Wei Qingwen (韦庆稳), un lingüista zhuang, va proposar que la llengua antiga Yue registrada a la Cançó del Barquer Yue és de fet una llengua ancestral de Zhuang.[22] Wei va utilitzar el xinès antic reconstruït per als caràcters i va descobrir que el vocabulari resultant mostrava una gran semblança amb el Zhuang modern.[23] Més tard, Zhengzhang Shangfang (1991) va seguir la proposta de Wei però va utilitzar l'escriptura tailandesa per a la comparació, ja que aquesta ortografia data del segle XIII i conserva arcaismes que no es troben en la pronunciació moderna.[23][24] Zhengzhang assenyala que "vespre, nit, fosc" porta el to C a Wuming Zhuang xam C2 i ɣam C2 "nit". L'element raa normalment significa "nosaltres (inclosos)", però en alguns llocs, per exemple, Tai Lue i White Tai, significa "jo".[23] Tanmateix, Laurent Sagart critica la interpretació de Zhengzhang com a anacrònica, perquè per molt arcaica que sigui l'escriptura tailandesa, la llengua tailandesa només es va escriure 2.000 anys després que la cançó s'hagués gravat; fins i tot si el proto-Kam–Tai hagués sorgit al segle VI aC, la seva pronunciació hauria estat substancialment diferent de la tailandesa.[20]

Llista de les llengües kradai[modifica]

El nombre de llengües d'un grup està marcat entre parèntesis.

Referències[modifica]

  1. Diller, Anthony, Jerry Edmondson, Yongxian Luo. (2008). The Tai–Kadai Languages. London [etc.]: Routledge. ISBN 978-0-7007-1457-5
  2. «Taikadai». www.languagesgulper.com. [Consulta: 15 octubre 2017].
  3. «Ethnologue Tai–Kadai family tree».
  4. Ostapirat, Weera. (2000). "Proto-Kra." Linguistics of the Tibeto-Burman Area 23 (1): 1–251.
  5. Norquest, Peter K. 2007. A Phonological Reconstruction of Proto-Hlai. Ph.D. dissertation, Department of Anthropology, University of Arizona.
  6. Pittayaporn, Pittayawat. 2009. The phonology of Proto-Tai. Ph.D. Thesis, Cornell University
  7. Peter Jenks and Pittayawat Pittayaporn. Kra-Dai Languages. Oxford Bibliographies in "Linguistics", Ed. Mark Aranoff. New York: Oxford University Press.
  8. Baxter, William H. & Sagart, Laurent (2014), Old Chinese: A New Reconstruction, Oxford University Press, ISBN 978-0-19-994537-5
  9. N. J. Enfield and B. Comrie, Eds. 2015. Languages of Mainland Southeast Asia: The State of the Art. Berlin, Mouton de Gruyter.
  10. Ostapirat, Weera. (2000). "Proto-Kra." Linguistics of the Tibeto-Burman Area 23 (1): 1–251.
  11. 11,0 11,1 Benedict, Paul K. American Anthropologist, 44, 4, 1942, pàg. 576–601. DOI: 10.1525/aa.1942.44.4.02a00040. JSTOR: 663309 [Consulta: free].
  12. Solnit, David B. 1988. "The position of Lakkia within Kadai." In Comparative Kadai: Linguistic studies beyond Tai, Jerold A. Edmondson and David B. Solnit (eds.). pages 219–238. Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics 86. Dallas: Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington.
  13. Edmondson, Jerold A. and David B. Solnit, editors. 1988. Comparative Kadai: Linguistic studies beyond Tai. Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington Publications in Linguistics, 86. Dallas: Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington. vii, 374 p.
  14. Blench, Roger. 2008. The Prehistory of the Daic (Tai-Kadai) Speaking Peoples Arxivat 29 April 2019 a Wayback Machine.. Presented at the 12th EURASEAA meeting Leiden, 1–5 September 2008. (PPT slides)
  15. Chamberlain, James R. (2016). "Kra-Dai and the Proto-History of South China and Vietnam", pp. 27–77. In Journal of the Siam Society, Vol. 104, 2016.
  16. Srithawong, Suparat; Srikummool, Metawee; Pittayaporn, Pittayawat; Ghirotto, Silvia; Chantawannakul, Panuwan Journal of Human Genetics, 60, 7, July 2015, pàg. 371–380. DOI: 10.1038/jhg.2015.32. ISSN: 1435-232X. PMID: 25833471 [Consulta: free].
  17. Handbook of East and Southeast Asian archaeology. Corrected publication. New York, NY: Springer, 2018. ISBN 978-1-4939-6521-2. 
  18. Ostapirat, Weera «The Rime System of Proto-Tai». Bulletin of Chinese Linguistics, 7, 1, 24-01-2013, pàg. 189–227. DOI: 10.1163/2405478x-90000112. ISSN: 1933-6985.
  19. Formosan ancestor of Tai–Kadai.
  20. 20,0 20,1 20,2 Sagart, Laurent (2008). "The expansion of Setaria farmers in East Asia". In Sanchez-Mazas, Alicia; Blench, Roger; Ross, Malcolm D.; Peiros, Ilia; Lin, Marie (eds.). Past Human Migrations in East Asia: Matching Archaeology, Linguistics and Genetics (Routledge Studies in the Early History of Asia) 1st Edition. Routledge. pp. 133–157. ISBN 978-0-415-39923-4.
  21. Brindley, Erica F. (2015). Ancient China and the Yue. Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-08478-0.
  22. Holm, David (2013). Mapping the Old Zhuang Character Script: A Vernacular Writing System from Southern China. BRILL. ISBN 978-9-004-22369-1.
  23. 23,0 23,1 23,2 Edmondson, Jerold A. (2007). "The power of language over the past: Tai settlement and Tai linguistics in southern China and northern Vietnam". Studies in Southeast Asian Languages and Linguistics, Jimmy G. Harris, Somsonge Burusphat and James E. Harris, ed. Bangkok, Thailand: Ek Phim Thai Co. LTD.: 1–25.
  24. Zhengzhang, Shangfang (1991). "Decipherment of Yue-Ren-Ge (Song of the Yue boatman)". Cahiers de Linguistique Asie Orientale. 20 (2): 159–168. doi:10.3406/clao.1991.1345.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües kra-dai