Wu (llengua)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaWu
吴语, Wúyǔ i 吴语‎ (wúyǔ) Modifica el valor a Wikidata
Wuyu.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Parlants
Parlants nadius80.700.000 Modifica el valor a Wikidata (2015 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicSpeakers of Wu Chinese (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deAnhui, Fujian, Jiangsu, Jiangxi, Xangai i Zhejiang Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües sinoaustronèsiques
llengües sinotibetanes
xinès Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura xinesa Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3wuu Modifica el valor a Wikidata
Glottologwuch1236 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue.comwuu Modifica el valor a Wikidata
ASCL7106 Modifica el valor a Wikidata
IETFwuu Modifica el valor a Wikidata

El wu (en xinès tradicional: 吳語; en xinès simplificat: 吴语) és un grup de dialectes pertanyent a les llengües xineses que es parlen principalment a la província de Zhejiang, a la municipalitat de Xangai i al sud de la província de Jiangsu, en total uns 80 milions de persones. El president Chiang Kai-shek era parlant de wu. La llengua wu és emprada a l'Òpera de Xangai, la segona més popular de la cultura xinesa, després de l'Òpera de Pequín. El wu es parla també a moltes comunitats xineses a l'exterior.

Domini lingüístic del wu.
Els principals dialectes del wu. El de Xangai, en color marró fosc.

Junt amb les llengües germàniques, els dialectes wu tenen el repertori de vocals més gran del món. Un dels dialectes, parlat en un districte de Xangai, té 20 sons vocàlics, la major varietat que es pot trobar en totes les llengües del món.[1][2] El wu és una llengua tonal amb tres variants (dues, segons el dialecte) i que efectua el contrast entre fricatives i oclusives inicials de fonemes bilabials.

Presenta les dues varietats del "nosaltres", una incloent-hi l'espectador i l'altra sense ell, i fins a sis grau díctics de proximitat o llunyania en els demostratius. Els classificadors actuen com a determinants i articles, com en altres idiomes de la regió. Es tracta d'una llengua SVO en l'ordre bàsic dels elements de la frase.

Referències[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en wu
de la Viquipèdia
  1. Chuan-Chao Wang, Qi-Liang Ding, Huan Tao, Hui Li «Comment on "Phonemic Diversity Supports a Serial Founder Effect Model of Language Expansion from Africa"». Science, 335, 6069, 2012, pàg. 657. DOI: 10.1126/science.1207846 [Consulta: 19 febrer 2012]. (anglès)
  2. «奉贤金汇方言"语音最复杂" 元音巅峰值达20个左右». Eastday, 14-02-2012. (xinès)