Lleteresa de séquia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lleteresa de sèquia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lleteresa de séquia
Lleteresa de séquia (Euphorbia esula)
Lleteresa de séquia (Euphorbia esula)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Malpighiales
Família: Euphorbiaceae
Gènere: Euphorbia
Espècie: E. esula
Nom binomial
Euphorbia esula
L.
Sinònims
  • Euphorbia virgata Wald. & Kit.
  • Euphorbia discolor Ledeb.
  • Euphorbia gmelinii Steud.
  • Tithymalus esula Scop.
  • Galarrhoeus esual (L.) Rydb., i d'altres

La lleteresa de séquia o lletrera de séquia (Euphorbia esula) és una espècie de planta de la família euphorbiaceae.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es troba a moltes zones temperades d'Euràsia, tot i que hi han zones, com Dinamarca, a on és neòfita.

La lleteresa de séquia es va estendre a l'Amèrica del nord ja a principis del segle XIX. Oficialment es considera una espècie invasora sovint causant de molts problemes a les espècies locals.[1]

Descripció i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Detall de les flors i fruits immadurs

És una planta herbàcia anual hemicriptòfita que creix fins a una alçada d'entre 30 i 80 cm. Les fulles són petites amb forma lanceolada i d'un verd intens. Prenen color verd groguenc a les puntes de les tiges on hi han les inflorescències. Comparat amb les altres lletereses, el foliatge de la lleteresa de séquia és relativament dens.

La lleteresa de séquia és una planta molt robusta que conserva el seu color verd i dens foliatge malgrat la sequera. Tot i que sembla preferir les vores dels recs i séquies, també hom la troba als recs i llits de riu assecats, així com als erms, prats i camps, on destaca a l'estiu per la seva coloració verda fresca, comparada amb altres plantes o herbes de tons grisencs o ja seques.

El fruit de la lleteresa de séquia és una càpsula esfèrica puntejada que conté unes llavors llises i petites que germinen amb molta facilitat i que mantenen llur viabilitat fins a set anys. La pols de les llavors i arrels es feia servir abans com a laxant.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

La lleteresa de séquia és una planta laticífera que produeix una resina blanca o làtex, conegut vulgarment com a "llet", que l'hi ha valgut el seu nom en català. Aquest líquid es coneix amb el nom d'euforbi i conté l'alcaloide euforbina que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament. Aquesta "llet" tenia aplicacions en l'antiga medicina casolana contra les berrugues i durícies aplicada directament amb cura, però s'han fet estudis que demostren que pot provocat carcinogènesis de la pell.[2]

A causa de la seva secreció verinosa, la lleteresa de séquia no es menjada per el ramat. Tot i així, hi han ovelles i cabres que semblen estar immunitzades contra el verí i mengen aquesta planta.[3]

Malgrat el verí qu'exuda la lleteresa de séquia, alguns insectes viuen d'ella, com les erugues del borinot de les lletereses (Hyles euphorbiae), que mengen les fulles d'aquesta planta. A Mallorca s'ha observat que l'escarabat Aphthona atrocaerulea (Stephens, 1831) viu sobre la Euphorbia esula i que és freqüent per la primavera.[4]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Hi han dos subespècies i un híbrid d'aquesta planta:[5]

  • Euphorbia esula subsp. esula. Té fulles més amples a prop de l'apex i bràcties que fan de 5 a 15 mm.
  • Euphorbia esula subsp. tommasiniana (Bertol.) Kuzmanov (sin. E. waldsteinii (Sojak) A.R.Smith; E. virgata Waldst. & Kit.). Les fulles més amples al mig de la tija; les bràcties fan de 12 a 35 mm. Europa Oriental i Anatòlia.
  • Euphorbia esula nothosubsp. pseudovirgata (Schur) Govaerts. Híbrid entre les subespècies mencionades.
  • Oriol de Bolòs i Xavier Orca, Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleteresa de séquia