Lleterola de peu pelut

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuLleterola de peu pelut
Lactarius atlanticus Modifica el valor a Wikidata
2012-04-06 Lactarius atlanticus 210868.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius atlanticus Modifica el valor a Wikidata
Bon, 1975[1]
Nomenclatura
Sinònims

La lleterola de peu pelut (Lactarius atlanticus) és una espècie de fong pertanyent a la família de les russulàcies.[3]

Etimologia[modifica]

Del llatí lactarius (que té llet) i del grec Atlantikós (de l'Atles).[4]

Hàbitat[modifica]

Prefereix els boscos temperats de clima mediterrani i amb alzinars i suredes barrejats amb Pinus pinaster (pi marítim) i Pinus halepensis (pi blanc).[5] Apareix al final de l'estiu, durant tota la tardor[4] i principis de l'hivern.[6]

Característiques[modifica]

Capell de 2 a 8 cm de diàmetre, convex al principi i aplanat a la fi, amb el marge aprimat i ondulat. Cutícula seca i mat, pruïnosa i suaument rugosa, de coloració molt uniforme d'un bru ferruginós en temps humit i ataronjat en temps sec.[4]

Làmines primes, bifurcades, adnades o amb tendència a ésser decurrents, de color ocre al principi que s'enfosqueixen i enrogeixen amb el temps. Espores globuloses, de 7-8,5 x 6,5-8 micròmetres, cristades i reticulades amb les berrugues formant crestes que formen un reticle gairebé complet. Basidis rabassuts, de 35-50 x 11-15 micròmetres.[4][7]

Carn escassa però ferma, de color crema o brunenc, més fosca a la base del peu, amb olor intensa i característica de xinxa de camp. Làtex aquós, primer de gust suau i després amarg.[4]

Peu de 2-8 x 0,5-1,2 cm, cilíndric, de vegades irregular i bonyegut, llis, pruïnós, amb la base del peu eriçada de pèls blanquinosos, molts o pocs, de color semblant al del barret o una mica més clar, sobretot a la part superior.[4]

Distribució[modifica]

Es troba freqüentment als alzinars de Mallorca i Menorca,[8] a la Serralada Litoral Catalana[9] i a Grècia.[10]

Confusió amb altres espècies[modifica]

Els lactaris de la secció Olentes, com la lleterola de peu pelut, es caracteritzen per la seua peculiar olor de xinxa, de xicoira torrada o de fulles d'heura, i pel seu làtex aquós.[4]

La lleterola d'olor de xinxa -Lactarius cimicarius (Batsch) Gillet, 1876- fa l'olor típica dels bolets d'aquest grup, que recorden la d'un bernat pudent. Té un barret de 2-6 cm, de coloració uniforme, d'un bru fosc, i un peu esvelt tort cap a la base, del mateix color del barret però més clar, ocraci a la part de dalt de tot. Surt a terra baixa i a l'estatge montà en els boscos de planifolis, des de l'estiu fins als primers freds de l'hivern.[4]

Potser el bolet més representatiu del grup és la lleterola camforada -Lactarius camphoratus (Bull.) Fr., 1838- de mida petita, amb un barret de 2 a 5 cm de diàmetre, de coloració fosca, d'un bru ferruginós igual en el barret que en el peu. Làmines denses brunenques o rosades amb làtex blanquinós abundant. La seua persistent olor de xicoira torrada es manté fins i tot en exemplars secs i en mostres d'herbari. Viu en boscos de planifolis de terra baixa i de l'estatge montà, a la tardor.[4]

Comestibilitat[modifica]

Sense cap interès culinari, encara que no és tòxica.[4][11]

Referències[modifica]

  1. Bon, M., 1975. Agaricales de la côte atlantique française. Documents Mycologiques. 5(17):1-40. Pàg. 23. [1]
  2. Bon M., 1976. Lactarius atlanticus Bon forma strigipes Bon f. nov. Doc Mycol 7:57–58.
  3. 3,0 3,1 Catalogue of Life (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 4,9 Pascual i Lluvià, Ramon, 2014. Guia dels bolets dels Països Catalans. Cossetània Edicions, Guies de camp, núm. 2. ISBN 9788490342435. Pàgs. 212-213. [2]
  5. Funghi in Italia (italià)
  6. Cofradía Vasca de Gastronomía (castellà)
  7. Guía de Setas y Hongos de Navarra (castellà)
  8. Secció Micològica del Museu Balear de Ciències Naturals Arxivat 2016-11-19 a Wayback Machine. (català)
  9. Núria Benaiges, Imma Valls i Jordi Corbera, 2012. Fongs recol·lectats a la Serralada Litoral Central durant els darrers vint anys. II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central. VI Monografies del Montnegre i el Corredor. Pàgs. 327-360. Diputació de Barcelona i Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. [3]
  10. Triantafyllou, M., Polemis, E., Gonou-Zagou, Z. et al., 2015. Taxonomic relationships among non-macrocystidiate taxa of Lactarius subg. Russularia from Europe with special reference to species from Greece. Mycol Progress (2015) 14: 78. [4]
  11. Setas de Andalucía (castellà)

Bibliografia[modifica]

  • Clericuzio, M., Mella, M., Toma, L., Finzi, P. i Vidari, G., 2002. Atlanticones, New Protoilludane Sesquiterpenes from the Mushroom Lactarius atlanticus (Basidiomycetes). European Journal of Orgarnic Chemistry, 2002: 988–994. [5]

Enllaços externs[modifica]