Llibre Jutge
 Fragment de la versió catalana del Liber iudicum conservat a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, ms. 1109  | |
| Tipus | manuscrit |
|---|---|
| Llengua original | català i català antic |
| Material | pergamí |
| Creació | dècada del 1060 |
El Llibre Jutge o Llibre dels Judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments del segle XII que responen a traduccions, cronologia i territori no relacionats. Ambdós tenen un gran interès per a la història del dret català i de la llengua catalana, per tal com es tracta dels primers texts conservat exempts de llatinismes, expressen la necessitat de la traducció per tal d'eludir les dificultats de comprensió del llatí, suposen un esforç d'adaptació a funcions reservades a la llengua culta i ho havien de fer amb una extensió textual important, que els originals complets degueren tenir.
El més antic procedeix de Conques al Pallars Jussà, on, al segle XVI, serví de coberta d'un llibre notarial. Actualment es troba a l'Arxiu capitular de la Seu d’Urgell (ms. 187.1). L'estudi paleogràfic i lingüístic el situa en una data propera a l'any 1150 i conté elements de gran arcaisme i d'altres propis del català occidental, així com singularitats només presents en aquest document, com padre i madre, en comptes de pare o mare.
El segon fragment es troba a la Biblioteca de Montserrat (ms. 1.109) datat entre els anys 1180 i el 1190; copiaria, molt probablement, un original elaborat entorn de l'any 1140 relacionat amb la primera compilació dels Usatges, dels quals era dret supletori i es creu que era usat per la cúria comtal de Barcelona. Conté un petit nombre de formes fonètiques pròpies de l'occità o d'un estadi més arcaic de la llengua (pogron, pogren, foron, aicelò…).
Fragment
| « | Volontat d'aquel o d'aqela qe testa en sa vida. Depos sa mort, ans que sis meses sien passats, sie publicada e manifestada e per escriptura davant qualqe sacerdot o davant tests. E si alcun cela et amaga aquela voluntat del defunt, tant compona de so propri aver ad aquel a cui fon testat, quant pogren conquerre o aver, per auctoritat de la scriptura, de les res del defunt. | » |
| — Llibre Jutge, fragment de Montserrat | ||
Bibliografia
- Moran i Ocerninjauregui, Josep. Estudis d’història de la llengua catalana). Publicacions de l'Abadia de Montserrat I, 2004, p. 41-45. ISBN 84-8415-672-9.
- Gimeno Beti, Lluís. Aproximació als inicis de la llengua catalana (segles VIII-XIII). Universitat Jaume I, 2005, p. 85-86. ISBN 84-2021-483-X.
- «Llibre Jutge». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.