Lliri blau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Iris lutescens».
Infotaula taxonòmicaLliri blau
Iris germanica
Iris germanica 001.jpg
Purple-Iris pn.jpg
Detall de la flor
Planta
Tipus de fruit càpsula
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Asparagales
Família Iridaceae
Tribu Irideae
Gènere Iris
Espècie Iris germanica
L.[1]
Nomenclatura
Sinònims Iris florentina L. (basiònim)[1]
Modifica dades a Wikidata

El lliri blau, lliri morat, grejol, garitjol blau o gínjol blau (Iris germanica) és una herba perenne pertanyent a la família de les iridàcies. El nom d'Iris li ve en honor a la deessa grega del valor. Els tres pètals interiors representaven la fe, la saviesa i el valor. Té els seus orígens al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Amèrica del nord. Està present a bona part d'Europa mediterrània (excepte Turquia), Portugal i introduïda a Europa central. A Catalunya, i Espanya en general, és freqüent a tota la serralada pirinenca. També se la pot trobar en alguns països americans. Hi ha altres varietats de lliris com ara Iris florentina o Iris foetidissima entre d'altres.

Morfologia[modifica]

Detall dels estams
Conjunt de lliris blaus

És una herba perenne que mesura entre 30 i 110 cm d'alçada. La rel és horitzontal, grossa (fins a 6 cm de diàmetre), subcilíndrica, ramificada i es torna plana a la punta. Es tracta d'un rizoma. Les tiges són epigees, les quals creixen de forma vertical i robusta (erectes o ascendents), tot i que en un principi es desenvolupen de forma subterrània.

Té entre 3 i 10 fulles basals disposades en dues carreres encarades i que s'enveinen unes amb les altres per les bases. La part laminar s'aixeca verticalment. Es tracta de fulles simples i de forma lanceolada o d'espasa. La forma de l'àpex és acuminat i la de la base atenuada. Pel que fa a la divisió del marge es tracta d'una fulla entera que s'insereix a la tija de forma decurrent. Tenen una nervació paral·lela. Es disposen en conjunt de forma esparsa. Fent referència a la textura són fulles gruixudes i labres. Mesuren entre 20 cm i un metre de longitud (sense superar mai la inflorescència) i entre 2 i 5.5 cm d'amplada.

Són plantes bisexuals amb una inflorescència cimosa o tancada disposada en forma de raïm. Les flors són hermafrodites, oloroses, regulars i se'n troben entre 2 i 6 per planta. Tenen tres sèpals estesos i corbats de forma ovalada i de 8-12 cm de llarg per 6 cm d'ample. També tenen tres pètals que s'estenen erectes i es dobleguen sobre la part fèrtil de la flor. És a dir que els segments del periant es disposen en dues sèries; els externs són de color púrpura amb venes basals, blanques-grogues i marrons-púrpures, i barbes grogues, i els interns són d'un color púrpura pàl·lid. L'androceu està format per 3 estams, en aquest cas, monadelfs ja que tots estan soldats pels filaments. Com que es troben enfront dels pètals s'anomenen opositipètals. Fent referència a la forma del tàlem o receptacle floral i la posició relativa de l'ovari respecte als altres verticils florals les flors són epígines, ja que els pètals, sèpals i estams estan inserits per sobre el gineceu. El fruit és una càpsula ovoide que conté l'ovari ínfer fecundat.

Ecologia[modifica]

La seva forma vital de Raunkjaer és hemicriptòfit. Viu en llocs rocosos, en la calçada, en prats secs i murs o bé es cultiva en jardins. Al Principat se'l pot trobar conreat i subespontani en indrets ben diversos pel que el podem trobar en la majoria de llocs.

Usos[modifica]

Tot i les nombroses virtuts que els antics donaven al rizoma d'Iris germanica, encara més accentuades pels farmacològics medievals, en l'actualitat s'ha anat prescindint del seu ús fins a quedar- se reduït a la perfumeria i a la licoreria. Antigament s'emprava per proporcionar benestar a les genives inflamades dels nens durant la sortida de les dents. També s'utilitza, per exemple per la confecció de pols per a cosmètics i dentífrics.

Es cultiva a ple sol i a l'ombra. Admet qualsevol tipus de terreny però s'adapta millor a llocs rocosos. Després de la floració es retiren els talls secs. A final d'hivern es renten les fulles seques i residus que hi hagi entre els rizomes. Després de l'adaptació no necessita pràcticament ser regada, excepte en casos de sequera que els regs han de ser profunds i espaiats.

Composició química[modifica]

  • Àcids:
    • Àcid isoftàlic (0.002%)
    • Àcid salicílic
    • Àcid làuric
    • Àcid esteàric
    • Àcid palmític
    • L-triacontanol
  • Oli volàtil (0.025%): el seu principal component és el furfural
  • Altres:
    • Iridina o Irisina (substància resinosa)
    • beta-sitosterol
    • Iriversical
    • Tanins
    • Triterpens
    • Goma
    • Midó
    • Alcaloide (no identificat)

Usos medicinals[modifica]

Aquesta planta té una gran eficàcia contra l'asma, la bronquitis, la tos, el vòmit i les nàusees. És un diürètic d'efecte segur i el suc de la rel s'utilitza com a purgant. És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap.

Toxicitat[modifica]

Precaució: mai s'ha de superar la dosi recomanada. En estat fresc pot provocar gastroenteritis i vòmits, i rarament pot comportar dermatitis per contacte o neuràlgies facials. El furfural és irritant i pot actuar sobre les mucoses comportant mal de cap, plor dels ulls, injecció conjuntival i irritació de la gola. El compost iridina és hepatotòxic en humans.

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture..

Bibliografia[modifica]


Enllaços externs[modifica]