Llista de moments d'inèrcia d'àrees

El que segueix és una llista de moments d'inèrcia d'àrees. El moment d'inèrcia d'àrea o el moment de segon ordre té una unitat de dimensió 4 de la longitud (normalment cm⁴), i no s'ha de confondre amb el moment d'inèrcia de massa, tot i que si la peça és prima, el moment d'inèrcia de massa és igual a la densitat superficial multiplicada pel moment d'inèrcia d'àrea. Tots són respecte a un eix horitzontal que passa a través del centroide de la forma donada, excepte que s'especifiqui quelcom diferent.

Descripció	Figura	Moment d'inèrcia d'àrea	Comentari	Referència
una àrea circular plena de radi r		$I_{0}={\frac {\pi r^{4}}{4}}$
una corona circular de diàmetre interior d1 i diàmetre exterior d₂		$I_{0}={\frac {\pi }{4}}\left({r_{2}}^{4}-{r_{1}}^{4}\right)$	Per tubs prims, això equival aproximadament a: $\pi \left({\frac {{r_{2}}+{r_{1}}}{2}}\right)^{3}\left({r_{2}}-{r_{1}}\right)$ o $\pi {r}^{3}{t}$ .
un sector circular ple d'angle θ en radians i radi r respecte un eix que passa pel centroide del sector i pel centre del cercle		$I_{0}=\left(\theta -\sin \theta \right){\frac {r^{4}}{8}}$
un semicercle ple amb radi r respecte a una línia horitzontal que passa pel centroide de l'àrea		$I_{0}=\left({\frac {\pi }{8}}-{\frac {8}{9\pi }}\right)r^{4}=0.1098r^{4}$
un semicercle ple com el de sobre però respecte amb un eix superposat a la base		$I={\frac {\pi r^{4}}{8}}$	Això és conseqüència del teorema dels eixos paral·lels i pel fet que la distància entre els dos eixos és ${\frac {4r}{3\pi }}$
un semicercle ple com el de sobre però respecte a un eix vertical que passa pel centroide		$I_{0}={\frac {\pi r^{4}}{8}}$
un quart de cercle ple de radi r en el primer quadrant del sistema de coordenades cartesianes		$I={\frac {\pi r^{4}}{16}}$
un quart de cercle ple com el de sobre però respecte a un eix horitzontal o vertical que passa pel centroide		$I_{0}=\left({\frac {\pi }{16}}-{\frac {4}{9\pi }}\right)r^{4}$	Això és conseqüència del teorema dels eixos paral·lels i pel fet que la distància entre els dos eixos és ${\frac {4r}{3\pi }}$
un el·lipse ple el radi del qual, en l'eix x, és a i, en l'eix y, és b		$I_{0}={\frac {\pi }{4}}ab^{3}$
un rectangle ple la base del qual és b i l'alçada és h		$I_{0}={\frac {bh^{3}}{12}}$
un rectangle ple com el de sobre però respecte a un eix superposat a la base		$I={\frac {bh^{3}}{3}}$	Això és conseqüència del teorema dels eixos paral·lels
un triangle ple la base del qual és b i l'alçada h respecte a un eix que passa pel centroide		$I_{0}={\frac {bh^{3}}{36}}$
un triangle ple com el de sobre però amb un eix superposat a la base		$I={\frac {bh^{3}}{12}}$	Això és conseqüència del teorema dels eixos paral·lels
un hexàgon regular ple de costat a		$I_{0}={\frac {5{\sqrt {3}}}{16}}a^{4}$	Aquest resultat és vàlid per eixos tant verticals com horitzontals que passin pel centroide i, per tant, també és vàlid per qualsevol eix de direcció arbitrària que passi per l'origen