Llonganissa de Graus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarLlonganissa de Graus
Característiques
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
On es menjaRibagorça
ProductorEmbotits Aventín
Embotits Melsa
Casa Maella
Detalls
Tipusembotit
Curacióentre dies i mesos
Ingredients principalscarn de porc, budell, espècies, sal

La llonganissa de Graus és un embotit a base de porc de la Ribagorça aragonesa. A Graus, la capital comarcal, la llonganissa s'hi ha elaborat des de l'antigor. Es pot consumir en entrepà, rostida, servida en rodanxes per a tapes, en coques, en guisats amb patates, etc.

L'embotit conté un mínim de 70% de carn magra de porc, així com cansalada o papada (en no més d'un 30%).[1] Entre els diferents condiments que es fan servir, podem esmentar sal i pebre, farigola, orenga, clavell d'espècia, nou moscada, anís o vi olorós, etc. (mai pebre vermell). Cada carnisseria guarda la seva recepta. S'emboteix en budell natural i es presenta en forma de ferradura, de 20 a 70 cm de llarg.[2] La llonganissa de Graus es classifica en dos tipus segons el temps de curació i la proporció d'ingredients al farciment: la llonganissa fresca, de pocs dies de curació i que cal cuinar abans de consumir i la llonganissa curada, amb els mesos de curació indicats a l'etiqueta, que es pot menjar crua.[3]

L'Associació de Fabricants de Llonganissa de Graus està conformada per les tres xarcuteries que produeixen la llonganissa: Embotits Aventín, fundat el 1963 per la família Aventín;[4] Embotits Artesans Melsa, fundat el 1860 per la família Melsa;[5] i Casa Maella, fundada el 1415, que és la carnisseria més antiga d'Aragó.[6][7][8] La llonganissa de Graus s'etiqueta com a C'Alial, que és la Marca de Garantia de Qualitat del Govern d'Aragó.

Des de 1992, a Graus, se celebra cada juliol (l'últim cap de setmana del mes) el Dia de la Llonganissa, durant el qual es prepara una llonganissa de cinc-cents metres, la més llarga del món.[9] Per a la festivitat, es tanca al trànsit l'avinguda principal de la vila —el Carrer Barranco— i es crea una gran brasa a cel obert, sobre la qual una grua fa baixar una graella de 25m² amb la llonganissa disposada de forma serpentejada. Un cop rostit l'embotit, es procedeix a tallar-lo a trossos i es reparteix amb pa local als veïns i visitants, acompanyat de música i vi.[10] Tot i tenir poc més de 30 anys, la Festa de la Llonganissa ha arrelat ràpidament a la localitat. El 1997 va quedar registrada al Llibre Guiness dels Rècords per ser la llonganissa més gran del món (505,47 m).[11] L'any 2013, la festa va ser declarada Festa d'Interès Turístic d'Aragó.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Longaniza de Graus, un manjar de calidad» (en castellà). Huesca La Magia. [Consulta: 27 febrer 2022].
  2. «La longaniza de Graus» (en castellà). Embutidos Aventin en Graus. [Consulta: 27 febrer 2022].
  3. «Longaniza de Graus, una longaniza de récord» (en castellà). Gastro Zaragoza. [Consulta: 27 febrer 2022].
  4. «Embutidos Aventin». Lloc web oficial. [Consulta: 27 febrer 2022].
  5. «Embutidos Artesanos Melsa». Lloc web oficial. [Consulta: 27 febrer 2022].
  6. «Casa Maella». Lloc web oficial. [Consulta: 27 febrer 2022].
  7. «Casa Maella, la carnicería más antigua de Aragón» (en castellà). AVI Selection, 15-11-2018. [Consulta: 27 febrer 2022].
  8. Gayúbar, Ángel. «La carnicería más antigua de Aragón se moderniza» (en castellà). Heraldo de Aragón. [Consulta: 27 febrer 2022].
  9. Beltrán Martínez, Antonio. Pueblos de Aragón (en castellà). vol. 3. Institución Fernando el Católico, 2005, p. 508. 
  10. «Longaniza de Graus, una longaniza de récord» (en castellà). Gastro Zaragoza. [Consulta: 27 febrer 2022].
  11. Ferrándiz Gabriel, José Ramón.; O'Callaghan Muñoz, Xavier. Jurisprudencia sobre propiedad industrial, publicidad y derecho de la competencia (en castellà). 1a edició. Las Rozas de Madrid: La Ley, 2007, p. 40. ISBN 84-9725-795-2. OCLC 173606584. 

Vegeu també[modifica]