Llops Grisos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióLlops Grisos
(tr) Ülkü Ocakları Modifica el valor a Wikidata
Grey Wolves Gokturk Flag.svg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaultranacionalisme
turanisme
neofeixisme
panturquisme
militarisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1968 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webulkuocaklari.org.tr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: UlkuOcaklariEkv Modifica el valor a Wikidata

Els Llops Grisos (Bozkurtlar en turc) és una organització paramilitar d'extrema dreta ultranacionalista lligada al Partit del Moviment Nacionalista (MHP). El seu nom oficial en turc és Ülkücüler (Idealistes) i Ülkücü Hareket (Moviment Idealista).

Des de la dècada del 1960 acumula un llarg historial d'accions armades amb centenars de víctimes arreu d'Europa, sobretot entre la comunitat kurda i l'activisme d'esquerres. Dos han estat des d'aleshores els principals objectius de l'ultranacionalisme turc: la lluita contra el moviment d'alliberament kurd i la negació del genocidi armeni.[1]

Història[modifica]

La denominació de Llops Grisos procedeix d'una antiga llegenda turca que es perd en els orígens turcs de les estepes d'Àsia Central prèvia a l'adopció de l'islam, en la qual una llegendària dona-lloba anomenada Asena va salvar i va conduir captius turcs cap a la llibertat.

Es van organitzar sota molts noms com el TIT (Brigada turca de la Revenja) i ETKO (Exèrcit per a l'Alliberament de Captius turcs) durant els tèrbols i agitats anys de finals dels 1970 i principis dels anys 1980, així l'escena fragmentada política i una pobra economia va conduir a una a violència en apogeu entre els Bozkurt, fomentats pel MHP i els comunistes als carrers de les ciutats de Turquia. Un parlament paralitzat i un gran nombre de víctimes d'aquests tràgics esdeveniments van desembocar en el cop d'estat del 1980 a Turquia. Poc després, els Llops Grisos es van fer coneguts a tot el món quan un dels seus membres, Alí Agca, va disparar a trets contra el Papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere del Vaticà.[1]

El 1978, els Llops Grisos començaren uns pogroms contra els kurds alevis a Maraix a l'Anatòlia sud-oriental, al nord d'Alep. La campanya contra ells s'escalfà durant setmanes amb un ritme imprevisible, en part resultant de turbes inestables i violentes, però també com a part d'una estratègia per a terroritzar les víctimes.[2] Van assassinar a més d'un centenar de persones i van deixar més d'un miler de ferides. Fevzi Gümüs, president de l'Associació Cultural Alevita de la ciutat, no va dubtar en afirmar que la CIA i l'Estat turc hi havien estat implicats. Sigui com sigui, tots els condemnats per aquests fets van ser amnistiats l'any 1992.[1]

Durant la dècada del 1990, van participar en la Guerra de l'Alt Karabakh al costat d'Azerbaijan[3] i en la primera i Segona guerra de Txetxènia al costat dels rebels de Txetxènia.[4]

L'any 2020, el govern francès, via un decret aprovat pel Consell de Ministres, va declarar il·legal l'organització ultranacionalista turca Llops Grisos, a qui acusaren d'incitar a l'odi i a la discriminació i de ser darrere de diferents aldarulls violents entre membres la comunitat turca i l'armènia prop de la ciutat de Lió en el context de les tensions pel conflicte de l'Alt Karabakh.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Ibáñez, Nacho. «Llops Grisos, la ultradreta violenta turca, cada cop més propera a Erdogan». Directa, 18-05-2021. [Consulta: 4 agost 2021].
  2. Dolan, John. «Els llops grisos: els feixistes dels qui ningú no vol parlar». Catari Magazín, 17-11-2020. [Consulta: 4 agost 2021].
  3. Russia and the Commonwealth of Independent States (en anglès). M.E. Sharpe, 1997, p. 616. ISBN 1563246376. 
  4. Rezvani, Babak. Conflict and Peace in Central Eurasia: Towards Explanations and Understandings (en anglès). BRILL, 2014, p. 213. ISBN 900427636X. 
  5. «Il·legalitzen el moviment ultranacionalista turc Llops Grisos». El Punt Avui, 05-11-2020. [Consulta: 4 agost 2021].