Lluís Bru i Masipó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca


Infotaula de personaLluis Bru
Biografia
Naixement Lluis Bru i Masipó
13 d'agost de 1892
Barcelona, Catalunya
Mort 23 de maig de 1972(1972-05-23) (als 79 anys)
Barcelona, Catalunya
Activitat
Ocupació Futbolista
Esport futbol
Posició a l'equip Porter
Clubs professionals
Anys Equip
1910-1913 FC Internacional
1913 RCD Espanyol
1913-1919 FC Barcelona
1919-1922 FC Internacional
1922-1925 FC Badalona
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1913-1917 Catalunya Catalunya 6 (0)
Modifica les dades a Wikidata

Lluís Bru i Masipó[1] (Barcelona, 13 d'agost de 1892[2] - Barcelona, 23 de maig de 1972[3]) fou un futbolista català dels anys 1910 i 1920.

Trajectòria[modifica]

Començà a jugar a futbol el 1909 a un equip no federat. El 1910 fitxà pel FC Internacional, d'on sorgiren grans jugadors com Josep Samitier o Ramon Torralba. Inicialment jugava com a mig esquerre, fins que el 1912, en un partit on faltava el porter ell ocupà aquesta posició al terreny de joc. La seva actuació fou tan bona que des d'aleshores sempre jugà de porter. El 1913 fitxà pel RCD Espanyol, on fou campió de Catalunya de segons equip, fins que el 7 de desembre de 1913 debutà amb el FC Barcelona.[4] Defensà els colors del FC Barcelona entre els anys 1913 i 1919, on disputà un total de 219 partits, arribant a ser capità. Amb el Barcelona guanyà dos campionats de Catalunya i fou finalista del d'Espanya. Una de les seves actuacions més recordades fou durant un partit del Campionat d'Espanya de 1916 que enfrontà el Barça i el Reial Madrid a semifinals. El partit acabà amb empat a sis gols però el Barça fou castigat amb tres penals en contra dels quals Bru n'aturà dos. També foren recordats els versos que li dedicaren a Bilbao després d'una gran actuació del porter: Al mismísimo San Pedro / le puede llamar de tú / en funciones de portero / el catalán Luis Bru.[5]

Amb l'arribada de Ricard Zamora al club, Bru abandonà el Barça el 1919. El dia 19 d'octubre fou objecte d'un homenatge, juntament amb Eduard Reguera, per part del FC Barcelona en un partit de futbol que enfrontà aquest club amb el FC Espanya que finalitzà amb empat a 2 gols.[6] A continuació jugà de nou a l'Internacional, tot i que disputà cinc partits amistosos amb el Barcelona fins al 1921. El 1922 fitxà pel FC Badalona on acabà la seva trajectòria. Fou sis cops internacional amb Catalunya.[4][7] El 1929 se celebrà un festival d'homenatge a Lluís Bru, qui patia una greu malaltia, amb diverses proves atlètiques i un partit de futbol en el qual el Barcelona vencé una selecció catalana per 2 a 1.[8]

Fou el primer porter a Espanya que jugava a "l'estil anglès", que consistia a blocar la pilota en lloc d'allunyar la pilota a cops de puny i de peu.[4] Esdevingué un gran porter i fou l'iniciador d'una escola que proporcionà a Catalunya la primacia a l'estat en la formació de grans porters de futbol, com foren Pere Gibert, Lluís Reñé o més tard Ricard Zamora.[4] A més del futbol, Bru destacà en el món de l'atletisme arribant a ser campió de Catalunya dels 110 metres tanques l'any 1917.[9][10]

Palmarès[modifica]

FC Barcelona

Referències[modifica]

  1. «El FC Barcelona campió de Catalunya». La Veu de Catalunya, Dilluns, 24 març 1919, pàgina 3.
  2. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  3. «Lluis Bru i Masipó». La Vanguardia, 24-05-1972.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Los ases de antaño». Mundo Deportivo, 19-04-1929.
  5. «Quince duelos llenos de pasión». La Vanguardia, 29-01-1997.
  6. «El homenaje a Brú y Reguera». Mundo Deportivo, 23-10-1919.
  7. Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
  8. «El homenaje a Luis Bru». Mundo Deportivo, 13-05-1929.
  9. «Atletismo». La Vanguardia, 03-05-1929.
  10. «110 metres tanques». Federació Catalana d'Atletisme. [Consulta: 20 març 2012].

Enllaços externs[modifica]