Lluís Suñé i Medan
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1881  Barcelona |
| Mort | 1967 (85/86 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, musicòleg |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Lluís Suñé i Molist |
Lluís Suñé i Medan (Barcelona, 6 de gener de 1881 - Barcelona, 3 de gener de 1967[1]) va ser otorrinolaringòleg i acadèmic català.
Fou fill del metge Lluís Suñé i Molist i de Maria Medan i Codina, ambdós de Barcelona.[2] Es llicencià el 1903 i es doctorà l'any següent amb un treball sobre Reflejos de origen nasal. S'especialitzà en otorrinolaringologia amb el seu pare, amb Ricard Botey i amb posteriors estudis a París i Berlín. Ingressà a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1923 i va ser vicesecretari des del 1926, secretari interí el 1935, fins al 1946 i secretari general de 1946 a 1963 en què fou substituït pel doctor Bel·larmí Rodríguez Arias.[3]