Lluís de Cuenca i de Pessino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís de Cuenca i de Pessino
Dades biogràfiques
Naixement 1851
Barcelona
Mort 1921 (69/70 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació advocat i propietari
Altres dades personals
Partit polític Comunió Tradicionalista
Partit Catòlic Nacional
Modifica dades a Wikidata

Lluís de Cuenca i de Pessino (Barcelona, 1851[1] - 1921)[2] fou un advocat, polític i publicista català.

Va néixer en una família de la noblesa, éssent descendent del ministre de Carles III Pedro López de Lerena, primer comte de Lerena.[3] Va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid.[4]

Milità en el carlisme i l'any 1874, durant la Tercera Guerra Carlina, fou nomenat secretari general de la Diputació de Catalunya presidida pel general Rafael Tristany.[5]

Després de la guerra va ser col·laborador d'El Correo Catalán i de la Revista Popular (1871-1916) que dirigia el sacerdot Fèlix Sardà i Salvany. Presidí la Joventut Catòlica de Barcelona[1] i va ocupar càrrecs importants en l'Associació de Sant Miquel Arcàngel.[6] L'any 1888 es separà del carlisme amb Ramón Nocedal i va ser el primer cap regional del Partit Integrista a Catalunya.[2][7] Es presentà a les eleccions a diputats de 1893 pels districtes de Sort-Viella i de Tremp, però fou derrotat.[8]

L'any 1902 participà al Palau de les Belles Arts en la Trilogia Histórica-Catalana a benefici de la restauració del Monestir de Sant Cugat del Vallès, pronunciant un discurs titulat Elogi de les Corts de Catalunya.[9] Al començament del segle XX va ser informador i col·laborador d'Antoni Maria Alcover i Sureda (integrista com ell) en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana i el Quadern XVI del Diccionari català-valencià-balear.[10]

Va fundar i impulsar l'Associació Agrícola, Comercial i Industrial de la Conca de Tremp (1891), el Sindicat Agrícola de la Conca de Tremp i Pallars (1904) i la Germandat-Orfeó Los Cantaires del Montsech (1906).[11] Va casar amb la pubilla de la casa de Sullà de Tremp,[7] Maria Lluisa de Sullà i de Moner.[3] Morí al març de 1921 a Barcelona.[2][12]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Amargos frutos del Liberalismo (1895)
  • El Castillo de Fenellet (novel·la, 1896)
  • Estudio sobre los antiguos gremios y proyecto de organización de los mismos dentro de la sociedad actual (memòria, 1905)
  • Historia de la baronía y pabordato de Mur y cronología de los Condes de Pallars (1906)
  • Pro Aris et Focis. Puntos negros de la Solidaridad Catalana. El catalanismo y los partidos católicopolíticos españoles (Lleida, 1909)
  • La Ciencia sociológica á la luz de los principios cristianos. Tratado de sociología cristiana (1919)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Casacuberta, Josep M. de. Epistolari de Jacint Verdaguer, vol. 3. Editorial Barcino, 1971, p. 210. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, Vol. XXVI. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1959, p. 74. 
  3. 3,0 3,1 Lledós i Mir, Miquel. Historia de la antigua villa, hoy ciudad de Tremp. Editorial Barcino, 1977, p. 438. ISBN 84-7226-058-5. 
  4. «Expediente académico de Luis Cuenca Pesino». Portal de Archivos Españoles.
  5. Bolós i Saderra, Joaquim de. La guerra civil en Cataluña (1872 a 1876). R. Casulleras, 1928, p. 90. 
  6. Hibbs-Lissorgues, Solange «El liberalismo es pecado. Estudio preliminar y edición». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010.
  7. 7,0 7,1 Bonales, Jacinto «Estrategias de gestión patrimonial ante los cambios institucionales en el Pirineo catalán (siglos XIX-XX)». ¿Interés particular, bienestar público? Grandes patrimonios y reformas agrarias. Ricardo Robledo i Santiago López (Prensas Universitarias de Zaragoza), 2007, pàg. 176.
  8. Mir, Conxita. Lleida (1890-1936): caciquisme polític i lluita electoral. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 66. ISBN 84-7202-716-3. 
  9. Narváez Ferri, Manuela «El centralisme: L'enemic comú (1900-1909)». L’Orfeó Català, Cant Coral i Catalanisme (1891-1951). Universitat de Barcelona, 2005, pàg. 282.
  10. «Col·laboradors, corresponsals i informadors: Cuenca Pessino, Lluís de». Antoni M. Alcover.
  11. Josep M. Ollé i Romeu Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic, planes 164-165, Barcelona: Rafael Dalmau (Editor), 1995, Col·lecció Camí Ral. ISBN 84-232-0484-7
  12. «Don Luis de Cuenca y de Pessino». El Siglo Futuro, 17-03-1921, pàg. 2.