Lluís de Cuenca i de Pessino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís de Cuenca i de Pessino

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Luis de Cuenca y de Pessino Modifica el valor a Wikidata
23 octubre 1842 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1921 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, terratinent Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista
Partit Integrista Modifica el valor a Wikidata

Lluís de Cuenca i de Pessino (Barcelona, 23 d'octubre de 1842 [1][2][3] - Barcelona, febrer de 1921)[4][5] fou un advocat, polític i publicista català.

Els seus pares van ser Joan Cuenca Rodríguez-Cardoso advocat natural de Tarragona i Carme Pessino Butler natural de Sevilla.[3] Va néixer en una família de la noblesa, descendent del ministre de Carles III Pedro López de Lerena, primer comte de Lerena.[6] Va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid.[7]

Milità en el carlisme i l'any 1874, durant la Tercera Guerra Carlina, fou nomenat secretari general de la Diputació de Catalunya presidida pel general Rafael Tristany.[8]

Després de la guerra va ser col·laborador d'El Correo Catalán i de la Revista Popular (1871-1916) que dirigia el sacerdot Fèlix Sardà i Salvany. Presidí la Joventut Catòlica de Barcelona[1] i va ocupar càrrecs importants en l'Associació de Sant Miquel Arcàngel.[9] L'any 1888 se separà del carlisme amb Ramón Nocedal i va ser el primer cap regional del Partit Integrista a Catalunya.[4][10] Es presentà a les eleccions a diputats de 1893 pels districtes de Sort-Viella i de Tremp, però fou derrotat.[11]

L'any 1902 participà en el Palau de les Belles Arts en la Trilogia Histórica-Catalana a benefici de la restauració del Monestir de Sant Cugat del Vallès, pronunciant un discurs titulat Elogi de les Corts de Catalunya.[12] Al començament del segle xx va ser informador i col·laborador d'Antoni Maria Alcover i Sureda (integrista com ell) en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana i el Quadern XVI del Diccionari català-valencià-balear.[13]

Va fundar i impulsar l'Associació Agrícola, Comercial i Industrial de la Conca de Tremp (1891), el Sindicat Agrícola de la Conca de Tremp i Pallars (1904) i la Germandat-Orfeó Los Cantaires del Montsech (1906).[14] Va casar amb la pubilla de la casa de Sullà de Tremp,[10] Maria Lluisa de Sullà i de Moner (*-1920).[6][15]

Lluís de Cuenca morí el febrer de 1921 a Barcelona,[16][4][17] havent perdut la seva filla Josefa Cuenca i Sullà l'any 1907, als 24 anys.[18]

Obres[modifica]

  • Amargos frutos del Liberalismo (1895)
  • El Castillo de Fenellet (novel·la, 1896)
  • Estudio sobre los antiguos gremios y proyecto de organización de los mismos dentro de la sociedad actual (memòria, 1905)
  • Historia de la baronía y pabordato de Mur y cronología de los Condes de Pallars (1906)
  • Pro Aris et Focis. Puntos negros de la Solidaridad Catalana. El catalanismo y los partidos católicopolíticos españoles (Lleida, 1909)
  • La Ciencia sociológica á la luz de los principios cristianos. Tratado de sociología cristiana (1919)

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Casacuberta, Josep M. de. Epistolari de Jacint Verdaguer, vol. 3. Editorial Barcino, 1971, p. 210. 
  2. ↑ Segons el cens de Fonts, Osca, dels anys 1914 a 1920, Lluís Cuenca va néixer l'any 1849.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Naixements. Llibre 4.Registres núm.1 a 911. Registre núm.306. (pdf1 pàg.154)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 23-10-1842. [Consulta: 1r juliol 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, Vol. XXVI. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1959, p. 74. 
  5. ↑ «[https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1422889&idImagen=14022792&texto_busqueda=%22luis+cuenca%22 Registro Civil defunciones. Luis Cuenca Passino, 78 años, Sepúlveda, 174]». La Publicidad, 26-02-1921, pàg. 3.
  6. ↑ 6,0 6,1 Lledós i Mir, Miquel. Historia de la antigua villa, hoy ciudad de Tremp. Editorial Barcino, 1977, p. 438. ISBN 84-7226-058-5. 
  7. ↑ «Expediente académico de Luis Cuenca Pesino». Portal de Archivos Españoles.
  8. ↑ Bolós i Saderra, Joaquim de. La guerra civil en Cataluña (1872 a 1876). R. Casulleras, 1928, p. 90. 
  9. ↑ Hibbs-Lissorgues, Solange «El liberalismo es pecado. Estudio preliminar y edición». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010.
  10. ↑ 10,0 10,1 Bonales, Jacinto «Estrategias de gestión patrimonial ante los cambios institucionales en el Pirineo catalán (siglos XIX-XX)». ¿Interés particular, bienestar público? Grandes patrimonios y reformas agrarias. Ricardo Robledo i Santiago López (Prensas Universitarias de Zaragoza), 2007, pàg. 176.
  11. ↑ Mir, Conxita. Lleida (1890-1936): caciquisme polític i lluita electoral. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 66. ISBN 84-7202-716-3. 
  12. ↑ Narváez Ferri, Manuela «El centralisme: L'enemic comú (1900-1909)». L'Orfeó Català, Cant Coral i Catalanisme (1891-1951). Universitat de Barcelona, 2005, pàg. 282.
  13. ↑ «Col·laboradors, corresponsals i informadors: Cuenca Pessino, Lluís de». Antoni M. Alcover.
  14. ↑ Josep M. Ollé i Romeu Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic, planes 164-165, Barcelona: Rafael Dalmau (Editor), 1995, Col·lecció Camí Ral. ISBN 84-232-0484-7
  15. ↑ «Esquela funerària». La Vanguardia, 26-03-1920, pàg. 2.
  16. ↑ «Esquela funerària». La Vanguardia, 24-02-1921, pàg. 3.
  17. ↑ «Don Luis de Cuenca y de Pessino». El Siglo Futuro, 17-03-1921, pàg. 2.
  18. ↑ Josefa Cuenca i Sullà va néixer a Tremp i va morir a Barcelona el 17 d'abril de 1907.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_de_Cuenca_i_de_Pessino&oldid=33217928»