Lluís Prats Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaLluís Prats Martínez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1966 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata

Lluís Prats Martinez (Terrassa, 1966) és un escriptor català. Va estudiar Història de l'Art i Arqueologia a la UAB i a la UdG. Ha escrit assaig, llibres d'art, novel·la històrica, i més d'una vintena de novel·les infantils i juvenils traduïdes a quinze idiomes. Es va donar a conèixer amb Hachiko, el gos que esperava, amb el qual va rebre el 52è premi Josep M. Folch i Torres l'any 2014,[1] amb il·lustracions de la il·lustradora polonesa Zuzanna Celej.[2]

L'any 2018 va rebre el Premi Strega Ragazzi +6 a la Fira del Llibre de Bolonya per la traducció italiana de Hachiko, el gos que esperava".[3] El 2019 va rebre el Premi Cifré de Colonya per Com caçar un alienígena, el Premi Ramon Muntaner per Kambirí de Lampedusa[4] i per segona vegada el premi Josep M. Folch i Torres per Estimat monstre.[5]

L'any 2020 va rebre el premi Carlemany pel foment de la lectura per Archie el noi que parlava amb elefants[6].

El 2023 va rebre per tercer cop el premi Josep M. Folch i Torres per Wen i Long[7][8]

Novel·la[modifica]

Novel·la infantil[modifica]

Novel·la juvenil[modifica]

  • Archie, el noi que parlava amb elefants. Barcelona: Columna, 2021.

ISBN 978-84-664-2791-3

Educació[modifica]

  • Educar con éxito: claves para una educación inteligente. Barcelona: Belacqva, 2002. ISBN 8495894351

Història[modifica]

  • Gladiadores: lucha y espectáculo en la antigua Roma: muerte en la arena. Madrid: Edaf, 2015. ISBN 9788441435674.[11]
  • Julio César Julio César : veni, vidi, vici. [Barcelona] : Casals, 2009. ISBN 9788421838396
  • Carlomagno. El padre de Europa Barcelona. casals 2014 ISBN 978-8421854471
  • Pintura italiana: del primer gótico a los albores del Renacimiento. Barcelona, 2004. ISBN 84-7254-374-9 
  • Pintura italiana: Los genios del renacimiento y del barroco italiano. Barcelona, 2006.
  • Pintura italiana: Del barroco pleno a la pintura del siglo XXI, Barcelona 2007 ISBN. 84-7254-373-0

Cinema[modifica]

  • Cine para educar: guía de más de 200 películas con valores. Barcelona: Belacqva, 2005. ISBN 849589498X

Referències[modifica]

  1. ↑ «Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la infantil i juvenil». [Consulta: 25 abril 2017].
  2. ↑ «Joan Carreras guanya el premi Sant Jordi i Hilari de Cara el Carles Riba». [Consulta: 2 abril 2021].
  3. ↑ «Lluis Prats gana el premio Strega por». La Vanguardia.
  4. ↑ «Montse Barderi guanya el Prudenci Bertrana amb ‘La memòria de l'aigua’». [Consulta: 3 agost 2019].
  5. ↑ llibres, L'illa dels. «Lluís Prats, repeteix com a guanyador del premi Josep M. Folch i Torres amb 'Estimat monstre' L'illa dels llibres -». [Consulta: 2 abril 2021].
  6. ↑ Vella, Mireia Reynal, Andorra la. «“Em vaig proposar escriure un relat que emocionés els lectors”», 06-06-2021. [Consulta: 29 desembre 2023].
  7. ↑ adminGec. «Lluís Prats guanya el 61è Premi Josep Maria Folch i Torres i Raquel Casas el 50è Premi Joaquim Ruyra, durant la 73a Nit literària de Santa Llúcia», 13-12-2023. [Consulta: 29 desembre 2023].
  8. ↑ «Discurs d'agraïment del 61è Premi Folch i Torres - Lluís Prats». [Consulta: 29 desembre 2023].
  9. ↑ «En l’ull de qui mira». [Consulta: 2 abril 2021].
  10. ↑ «Hachiko. El gos que esperava». [Consulta: 2 abril 2021].
  11. ↑ Terrassa, Diari de. «Lluís Prats presenta sus "Gladiadores" en Barcelona» (en castellà). [Consulta: 2 abril 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Prats_Martínez&oldid=32871245»