Lorenzo Taranco
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1688  Castro Urdiales |
| Mort | 1756 (67/68 anys) Girona |
 Bisbe de Girona | |
| 8 març 1745 – ← Baltasar de Bastero i Lledó – Manuel Antonio de Palmero → Diòcesi: bisbat de Girona | |
| Bisbe titular | |
| 27 febrer 1736 – Diòcesi: bisbat d'Auzia | |
| Bisbe auxiliar de Santiago de Compostel·la | |
| 27 febrer 1736 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1736–), sacerdot catòlic (1712–) |
| Consagració | José del Yermo Santibáñez |
Lorenzo Taranco i Mujaurrieta (Castro-Urdiales, 11 d'agost de 1688 - Girona, 3 de febrer de 1756) fou un religiós càntabre i bisbe de Girona de 1745 a 1756.[1]
Taranco va néixer l'11 d'agost de 1688. Fou ordenat sacerdot el 24 de setembre de 1712. El 27 de febrer de 1736 era nomenat bisbe auxiliar de l'arquebisbat de Santiago de Compostel·la amb la seu titular d'Auzia.
El 2 de març de 1745, el bisbe de Girona, Baltasar de Bastero i Lledó, renuncià per motius de salut al seu càrrec i Taranco el succeí a la diòcesi gironina el 20 de maig. Governà durant 11 anys essent el fet més remarcat de la seva prelatura un contenciós, heretat del seu predecessor, amb els canonges de la seu en el qual hagué d'intervenir el rei Ferran VI i el papa Benet XIV.
El 7 de febrer de 1756 morí i fou enterrat a la Catedral de Girona.
Referències[modifica]
- ↑ «El Bisbat. Episcopologi. Bisbes de Girona». Bisbat de Girona. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2013. [Consulta: 1r juny 2017].
| Precedit per: Baltasar Bastero |
Bisbe de Girona 1745-1756 |
Succeït per: Manuel Antonio de Palmero |