Los fieles sirvientes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLos fieles sirvientes
Fitxa
DireccióFrancesc Betriu i Cabeceran Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRicard Figueras i Marco i Ramiro Gómez Bermúdez de Castro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióFrancesc Betriu i Cabeceran i Benet Rossell Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlbert Sardà i Pérez-Bufill Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soJordi Sangenís
FotografiaRaúl Artigot Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMargarita Benet
VestuariAna Salmerón
ProductoraImago Internacional
Ogro Films
Cop Nou
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 maig 1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació56.903,47 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0079151 Filmaffinity: 739258 Letterboxd: the-faithful-servants TMDB.org: 351271 Modifica el valor a Wikidata

Los fieles sirvientes és una pel·lícula espanyola de comèdia satírica del 1980 dirigida per Francesc Betriu, coautor del guió amb Benet Rosell i Gustau Hernández, on es fa una sàtira sobre les misèries humanes i sintonitza prematurament amb alguns aspectes de la posterior Paràsits de Bong Joon-ho.[1] Fou rodada a Santa Cristina d'Aro, fou vista per 68.969 espectadors i va recaptar 56.903,47 euros.[2]

Sinopsi[modifica]

En la luxosa masia catalana dels Bofarull el personal de servei ha preparat un gran banquet i s'espera l'arribada dels convidats. Tot està disposat, però ningú no arriba. La governanta Fernanda intenta posar ordre, el xofer Natalio està més pendent de seduir-la que d'una altra cosa, la cuinera Rafaela es nega a treballar si ningú l'ajuda, el majordom Álvarez intenta esbrinar qui roba les ampolles de vi i la donzella Eli es dedica a espiar tothom per si en pot treure profit. L'arribada d'un grup de dones manifestant-se contra l'acomiadament dels seus marits de les empreses Bofarull fa sorgir els seus prejudicis de classe, i quan arribi el personal auxiliar es faran passar pels senyors i es comportaran despòticament.[3]

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

Va rebre la menció del Jurat a les obres espanyoles de millor qualitat a la I edició de la Mostra de València.[4]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]