Benet Rossell i Sanuy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBenet Rossell
Benet Rossell.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 23 d'octubre de 1937
Àger
Mort 21 d'agost de 2016(2016-08-21) (als 78 anys)
Barcelona
Causa de mort Esclerosi lateral amiotròfica
Sepultura Àger
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ciutadania Espanya
Educació Dret (Universitat de Barcelona)
Ciències Econòmiques (Universitat de Barcelona)
Sociologia (CSIC)
Activitat professional
Ocupació artista
Premis i reconeixements
Obres destacades
L'ATMELLA COM BALLA, La almendra como baila, Benet Rossell, 1999.jpg
L'ametlla com balla (1999), a la plaça de l'Escorxador de Lleida
Notes
Membre del grup d'artistes catalans de París
Modifica dades a Wikidata

Benet Rossell (Àger, 23 d'octubre de 1937 - Barcelona, 21 d'agost de 2016)[1] fou un artista català.[2] Dibuix, gravat, escriptura sígnica, performance, escultura, cinema, música, teatre i poesia s'entrellacen en la seva obra i donen lloc a una personalíssima concepció de l'obra d'art en continu procés de reinvenció.[3] Fou un dels artistes contemporanis del país amb un corpus més complex i agosarat.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Un cop finalitzà els seus estudis universitaris de dret (1956), ciències econòmiques (1958) i sociologia (1962), Rossell es diplomà en teatre l'any 1964 per la Université Internationale du Théâtre de París, ciutat on es va instal·lar per estudiar cinema al Comité du Film Ethnographique.[5] Fou a París on va realitzar els primers treballs de cinematografia experimental.[6]

Entre 1967 i 1968, Rossell va viatjar per l'Índia i el Nepal, on es va retrobar amb els artistes catalans Antoni Miralda, Jaume Xifra i Joan Rabascall, amb qui establí les bases de l'art conceptual català[6] i elaborà muntatges cinematogràfics sobre diversos esdeveniments socials que van tenir lloc entre 1969 i 1973 (Moratòria per a la guerra del Vietnam, 1969; Memorial, 1969; La festa en blanc, 1970). Tanmateix, durant aquest període no va deixar de banda el treball de les arts plàstiques, sinó que va realitzar dibuixos automàtics (micrografismes), realitzats amb tinta xinesa i d'estètica oriental. Alguns crítics han anomenat aquestes obres antropogrames (Severo Sarduy) o benigrafies (Josep Miquel Garcia).[5]

L'arbre Paer (1997)

Durant els anys 70, Rossell va intensificar la seva activitat com a cineasta (Calidoscop, 1970; París, la Comparsita, 1972; Biodop, 1974; Cerimonials, 1974; El cor és un plaer, 1975; Atrás, etíope, 1977; Miserere, 1979). També es va interessar per la tècnica videogràfica, tot realitzant instal·lacions de vídeo i col·laboracions amb altres artistes, com Antoni Muntadas, amb qui realitzà el projecte Rambla 24 hores (1981)[4] i Micro-Opera 2 (1984), instal·lada a l'Espai 10 de la Fundació Miró de Barcelona.[5] A l'Espai 10 va idear una sèrie de vitrines amb dibuixos en tinta xinesa sobre pel·lícula sense emulsionar. Unes diapositives intervingudes i un vídeo que mostrava el procés de treball transmetien la idea d'una mena de microetnografia personal, en què el que s'ensenyava era una pel·lícula deslligada com a material de treball i no com a projecció final. L'obra, exposada com un arxiu per a un film possible, es mantenia suspesa entre el cinema i el seu suport, entre el dibuix i el seu moviment temporalitzat i potencial.[7]

Pel que fa a la seva obra plàstica, aquesta es caracteritza per la neutralitat gestual i cal·ligràfica, en una voluntat d'unir mediterranisme i orientalisme; el gest i la pintura; l'escriptura i el dibuix; l'atzar i el mètode; la concreció i l'abstracció i, en definitiva, entre el macromón propi de l'autor i el micromón mitjançant el qual ens en fa partícips. Hi ha una deliberada exhibició a la vista del micromón, però això no vol dir que Benet ho ensenyi tot. Juga amb el desconcert que provoca la simplicitat, amb la complexitat del gest més senzill, amb la burlesca del que s'amaga al darrere, als racons, a les cantonades.[6]

Als anys 80 intercala París amb llargs períodes a Ámsterdam i Nueva York, on es relacionà amb moviments d'avantguarda, i s'instal·la definitivament a mitjans d'aquesta mateixa dècada a Barcelona per a seguir treballant. El 1983 recupera la seva relació amb Lleida, i el 1986 rep del Museu d'Art Jaume Morera el Premi Medalla Morera, que guardona tota la seva trajectòria artística. A la ciutat hi han tres escultures públiques de l'artista: l'Arbre Paer, instal·lat l'any 1998 a la falda del turó de la Seu Vella[a], l'Ametlla com balla, que es troba des de 1999 a la plaça de l'Escorxador i Una salut de ferro, als jardins de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida des de 2006.

Va morir el 21 d'agost de 2016 arran de les complicacions derivades de l'Esclerosi Lateral Amiotròfica.[1]

Les exposicions de reconeixement al seu treball i difusió de la seva obra abasten un ampli ventall de formats. Entre elles destaquen les realitzades a Lleida l'any 1987 amb motiu del lliurament del Premi Medalla Morera, Diari residual, celebrades a Barcelona i Lleida respectivament al 1996, l'exposició retrospectiva Paral·lel, al 2010 al MACBA, i la seva participació a la 30ª Bienal de São Paulo al 2012, entre altres. A l'octubre del 2016 s'inaugura l'exposició Mandorla a l'institut d'educació secudària de Llinars del Vallès, Institut Giola, amb la mostra de la carpeta d'artista Mandorla i el film Mandorla Ignis.

Obra[modifica | modifica el codi]

Rossell ha desenvolupat treballs en múltiples formats, amb un llenguatge particular a força de micrografies, ideogrames i pictogrames. A partir de la paraula i l'objecte, l'artista s'endinsa a aventurar espais desconeguts i crea un sistema narratiu propi a força de formes i símbols. En la seva mostra retrospectiva més recent, realitzada al MACBA l'any 2010, Benet Rossell no seguia les pautes d'una retrospectiva cronològica a l'ús, sinó que plantejava un recorregut selectiu per la seva obra, posant especial atenció en dos dels seus llenguatges més característics: la cal·ligrafia i el cinema.[9][b]

Imatge Dades Imatge Dades
ARBRE PAER, Árbol de paz, Benet Rossell, 1997.jpg Arbre Paer L'ATMELLA COM BALLA, La almendra como baila, Benet Rossell, 1999.jpg L'ametlla com balla
1997 acer corten 1999 bronze
580 x 258 x 182 cm
Plaça del Seminari, Lleida
Plaça Bores, Lleida (des del juny 2015)
Plaça de l'Escorxador, Lleida


Una SALUT de ferro, Una salud de hierro, Benet Rossell, 2006.jpg Una salut de ferro [[Fitxer:|150px]] La gàbia de l'airecel
2006 acer corten 1999
Hospital Universitari Arnau de Vilanova, Lleida Centre de Cultura Sa Nostra, Palma


TIR AL MON AMB MAR DE FONS, Tiro al mundo con mar de fondo, Benet Rossell, 2001..jpg Tir al món amb mar de fons [[Fitxer:|150px]]
2001 acer inoxidable i fotografies de satèl·lit de la terra sobre vinils. Projecció del DVD Mar de fons sobre pantalla d'acer inoxidable serigrafiada
Estació de Canyelles, metro de Barcelona

Exposicions[modifica | modifica el codi]

Individuals[modifica | modifica el codi]

Algunes de les seves exposicions individuals més importants inclouen:

  • Barcelona
    • 1968 - Institut de Difusió i Informació d'Arts Plàstiques, Club 49
    • 1977 - Galeria G
    • 1978 - 1981, 1986, 1998, Galeria Joan Prats
    • 1984 - Fundació Joan Miró
    • 1985 - Galeria Maeght
    • 1996 - La Virreina
    • 2004 - Museu-Arxiu Tomàs Balvey, Cardedeu
    • 2005 - Auditori Montcada i Reixac
    • 2016 - Institut Giola, Llinars del Vallès
  • París
    • 1970 - Galerie Bazarine
    • 1977 - Galerie Shandar
    • 1983 - Galerie Breteau
    • 1991 - Galerie du Centre
    • 1997 - Espace Accatone
  • Madrid
    • 1973 - Galería Seiquer
    • 1978 - Grupo Quince
  • Karlsruhe
    • 1983 - Prinz-Max-Palais
  • Nova York
    • 1985 - ”On the night”, NY University
    • 1990 - Anthology Film Archives
  • Luxemburg
    • 1997, 1999, 2001 - Galerie Schweitzer
  • Lleida
    • 1996 — El Roser, Museu Jaume Morera
    • 2001 - Institut d'Estudis Ilerdencs

Col·lectives[modifica | modifica el codi]

Algunes de les seves exposicions col·lectives més importants inclouen:

  • 1967 - Galerie Jacqueline Ranson, Paris
  • 1968 - Marché Expérimental d'Art, Paris
  • 1970 - Salon de Mai, Paris
  • 1970 - Salon de la Jeune Sculpture, Paris
  • 1971 - "Le dessin d'humour du XVième siècle à nos jours", Bibliothèque Nationale, Paris
  • 1971 - "Art films", Arts Laboratory, London
  • 1972 - "Jeune cinéma espagnol, aspects du court métrage", Cinémathèque française, Paris
  • 1973 - "L'estampe contemporaine à la Bibliothèque Nationale", Paris
  • 1974 - Salon de la Jeune Peinture, Paris
  • 1979 - "Festa de la lletra", Galeries Joan Prats, Eude, Ciento i Trece, Barcelona
  • 1979 - "Third international avant-garde festival", National Film Theater, London
  • 1980 - Salon des Indépendants, Paris
  • 1980 - "Art Script", Galerie de Seine, Paris
  • 1980 - "Il gergo inquieto", Nuovi aspetti del cinema sperimentale europeo, Genova
  • 1981 - "Le papier du dessin", Institut Français, Stockholm
  • 1983 - "Les lettres sont des choses", Espace alternatif «Créatis», Paris
  • 1984 - "Écritures dans la peinture", Centre National des Arts Plastiques, Villa Arson, Nice
  • 1985 - Barcelona, París, New York”, Palau Robert, Barcelona
  • 1989 - Pintar con papel”, Círculo de Bellas Artes, Madrid; "Maeght 15 anys", Galeria Maeght, Barcelona
  • 1991 - Literatures Submergides”, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Reus, Lleida
  • 1992 - Constants de l'art català actual”, Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona
  • 1994 - Corner House, Manchester; John Hansard Gallery University of South Hampton
  • 1994 - Fragments, Col·lecció Rafael Tous, La Virreina, Barcelona
  • 1994 - Budoh No Kuni International - The 2nd Biennale Exhibition of Prints”, Yamanashi Prefectural Museum of Art, Japón
  • 1997 - Col·lecció permanent”, MACBA
  • 1999 - Fora de Camp, Metrònom, Barcelona
  • 2000 - La Fête des Artistes”, Galerie Lucien Schweitzer, Luxembourg
  • 2001 - Deu artistes per al 700 Aniversari de la Universitat de Lleida”, Universitat de Lleida i Universitat Pompeu Fabra de Barcelona
  • 2002 - IX Premio Nacional de Grabado”, Calcografía Nacional, Madrid
  • 2002 - Art Conceptual Espanyol”, Tecla Sala, l'Hospitalet de Llobregat
  • 2003 - Conceptes, Metrònom, Barcelona
  • 2003 - La vaixella Imaginària”, FoodCultureMuseum, Barcelona
  • 2005 - Desacuerdos, MACBA, Barcelona
  • 2005 - El arte sucede”, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • 1969: corealiza amb Carles Andreu el curtmetratge La Seine. 16 mm, BN, 23 minuts.
  • 1970: realitza el curtmetratge Baleine. 16 mm, color, 10 minuts.
  • 1971: corealiza amb Jaume Xifra el curtmetratge Calidoscopi. 16 mm, BN, 10 minuts.
  • 1972: treballa en la decoració del llargmetratge Cor solitari de F. Betriu, Madrid.
  • 1973: corealiza amb Miralda el curtmetratge Paris La Cumparsita. 16 mm, color, 25 minuts.
  • 1974: director artístic del llargmetratge Fúria espanyola de F. Betriu, Barcelona. Corealiza amb Joan Rabascall el curtmetratge Biodop. 16 mm, BN, 16 minuts. Realitza el curtmetratge Ceremonials, film documental sobre festes i rituals organitzats per: Miralda, Rabascall, Seltz i Xifra. 16 mm, color, 26 minuts.
  • 1975: corealiza amb J-P Béranger el curt Li cœur est un plaisir. 16 mm, BN,7 minuts.
  • 1977: realitza el curtmetratge Enrere etíop. 16 mm, color, 10 minuts.
  • 1979: escriu amb Francesc Betriu i Gustau Hernández l'argument del llargmetratge Els fidels servents de F. Betriu. Corealiza amb Antoni Miralda el curtmetratge Miserere. 16 mm, BN, 12 minuts.
  • 1980: realitza el curtmetratge Portrait. 16 mm, BN, 3 minuts.
  • 1981: escriu amb Francesc Betriu i Gustau Hernández el guió de La plaça del Diamant, llargmetratge i sèrie de televisió de quatre capítols dirigida per F. Betriu.
  • 1983: escriu amb Antoni Miralda el guió de Barcelona Gran Menú, vídeo dirigit per Miralda.
  • 1984: realitza el vídeo Micro-òpera 2. 13 minuts.
  • 1985: realitza el vídeo Pound. 7 minuts. Escriu amb Carles Andreu l'argument i guió de Despertaferro, llargmetratge de dibuixos animats dirigit per J. Amorós.
  • 1986: realitza el vídeo Carob way. 18 minuts.
  • 1989: realitza el vídeo El pedrís. 6 minuts.
  • 1990: corealiza amb Jordi Torrent el vídeo El dau. 8 minuts.
  • 1993: realitza el vídeo Mil a Miró. 17 minuts.
  • 1997: realitza el vídeo Màndorla Ignis. 20 minuts.
  • 1999: escriu el guió i protagonitza el vídeo Tirant el Món, dirigit per Jaume Vidal, Centre de cultura SA NOSTRA, Palma de Mallorca, 5 minuts.
  • 2001: realitza el vídeo Mar de fons, 45 minuts. Realitza el vídeo Tir al món amb mar de fons. 4 minuts. Realitza el video FoodCultureMuseum. Barcelona, 5,12 minuts.
  • 2005: realitza el vídeo El Quichon, 4,40 minuts.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. L'any 2015 i després d'un temps dipositada en uns magatzems municipals, l'obra fou instal·lada a la Plaça Bores de Lleida, prop de l'entrada principal dels Camps Elisis.[8]
  2. El vídeo "Fons" #02 presenta un extracte del llargmetratge sobre l'exposició. El documental complet per a consulta està disponible al Centre d'Estudis i Documentació del MACBA.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Mor als 78 anys l'artista Benet Rossell». Ara, 21-08-2016 [Consulta: 21 agost 2016].
  2. «Benet Rossell i Sanuy». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Paralelo Benet Rossell». [Consulta: 13 abril 2013].
  4. 4,0 4,1 Martí Font, J. M. «L'inclassificable Benet Rossell». El País, 08-07-2010 [Consulta: 14 abril 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 Nadal Gaya, Joan Manuel. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuiants. L'art a la Lleida del segle xx. Lleida: Pagès, 2003, p. 271-275. ISBN 84-7935-998-6. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Gabarrell, Francesc. «Rossell Sanuy, Benet». Índex d'artistes del Museu d'Art Jaume Morera. Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 14 abril 2013].
  7. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  8. B., J. «Benet Rossell reestrena "L'arbre paer"». Segre, 27-06-2015 [Consulta: 29 juny 2015].
  9. «El MACBA muestra la obra caligráfica y cinematográfica de Benet Rossell». La Vanguardia, 09-06-2010 [Consulta: 13 abril 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alsina, M. Benet Rossell. El signe és infinit. Cardedeu: Ajuntament de Cardedeu, 1997. 
  • Bonet, E. Paral·lel Benet Rossell. Barcelona: MACBA, 2010. ISBN 978-84-92505-41-8. 
  • Briot, M. O.; Hac Mor, C.; Xargay, E. Benet Rossell. Diari residual. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1996. ISBN 84-7609-783-2. 
  • Butor, M.; Sarduy, S. Benet Rossell. Barcelona: Galeria Maeght, 1985. 
  • de Renzi, M. Benet Rossell. Barcelona: Àmbit, 1995. ISBN 84-873442-26-4. 
  • Garcia, Josep Miquel. Benet Rossell. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 1987. 
  • Rossell, Benet; Altaió, Vicenç. Microteatre u Benet Rossell. Barcelona: El Pot Cooperativa, 1982. 
  • Sarduy, S.; Van de Pas, A. Benet Rossell. Micro-òpera. Barcelona: Àmbit, 1983. ISBN 978-84-86147-22-8. 
  • Torrent, J. Benet Rossell. An American Exhibition. Paintings. Barcelona: Danés Art Publication, 1990. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benet Rossell i Sanuy