Loving Vincent

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLoving Vincent
Fitxa
DireccióDorota Kobiela i Hugh Welchman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
cap valor Modifica el valor a Wikidata
ProduccióSean M. Bobbitt (en) Tradueix, Ivan Mactaggart (en) Tradueix i Hugh Welchman Modifica el valor a Wikidata
GuióJacek Dehnel, Dorota Kobiela i Hugh Welchman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaClint Mansell Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTristan Oliver Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDorota Kobiela Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix i Hulu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenPolònia, Regne Unit i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 juny 2017 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost5.500.000 US$ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació30.500.000 US$ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG-13 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc weblovingvincent.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt3262342 Filmaffinity: 302768 Allocine: 241757 Rottentomatoes: m/loving_vincent Mojo: lovingvincent Allmovie: v655402
Facebook: lovingvincentmovie Twitter: lovingvincent Instagram: lovingvincentmovie Modifica el valor a Wikidata

Loving Vincent és una pel·lícula biogràfica d'animació experimental del 2017 que tracta sobre la vida del pintor neerlandès Vincent van Gogh, focalitzada particularment en les circumstàncies de la seva mort en 1890. És la primera pel·lícula animada confeccionada completament a partir de l'utilització de pintures.[1]

És una producció essencialment polonesa, amb aportacions del Regne Unit. Va ser escrita i dirigida per Dorota Kobiela i Hugh Welchman. El seu desenvolupament va ser finançat per l'Institut Polonès de Pel·lícules (Polski Instytut Sztuki Filmowej), i parcialment mitjançant una campanya de Kickstarter.[2]

Cadascun dels 65.000 fotogrames és una pintura a l'oli realitzada a mà usant el mateix estil de Van Gogh, confeccionats per 115 pintors diferents.[3] La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy de 2017.

Va rebre el premi a Millor Pel·lícula Animada en la 30dt. edició dels Premis del Cinema Europeu a Berlín.

Argument[modifica]

Un any després de la mort de Vincent van Gogh (1890), el carter Roulin li demana al seu fill Armand que lliuri personalment l'última carta que Van Gogh va escriure al seu germà, Theo, després que els seus intents previs d'enviar-la haguessin fallat. Malgrat no sentir cap empatia cap a l'artista mort, i després de recordar l'incident quan Van Gogh es va mutilar l'orella i la hi va donar a una prostituta, Armand accepta a contracor a causa de l'afecte del seu pare cap al pintor.

El carter Roulin reconeix la malaltia mental de Van Gogh i culpa als altres ciutadans per condemnar-ho a l'ostracisme i expulsar-lo de la ciutat. També expressa un cert desconcert sobre la causa de la mort de Van Gogh ja que, sis setmanes abans de morir, Van Gogh li va enviar al carter una carta en la qual descrivia el seu estat d'ànim com a calmat i normal.

Armand visita a Père Tanguy, qui li informa que Theo, que sofria de sífilis, va empitjorar i va morir poc després a la mort del seu germà. Recorda la seva època a París amb Van Gogh, així com la tensa vida familiar del pintor i la seva eventual elecció per l'art com a vocació després de fracassar en diferents carreres.

Mentre descriu el funeral de Van Gogh, esmenta que el Dr. Gachet, qui va acollir a Van Gogh després que sortís del sanatori i amb qui compartia un amor profund per l'art, havia tractat a Van Gogh com si fos part de la seva família i havia estat visiblement angoixat en el funeral. Tanguy li recomana a Armand que aconsegueixi l'adreça de la vídua de Theo, la cuñada de Vincent.

Després de viatjar a Auvers-sud-Oise, Armand coneix que el Dr. Gachet està fora de la ciutat per motius de negocis a través de la infromació que li proporciona la seva majordoma, Louise, qui mostra un menyspreu cap a la figure de Van Gogh. Mentre espera que el doctor torni, Armand decideix quedar-se en la mateixa posada en la qual va estar Van Gogh durant el temps que va passar per aquesta zona. Aquí coneix a la propietaria del local, Adeline Ravoux, coneguda de Van Gogh i qui va estar present el dia del seu aparent intent de suïcidi i eventual mort.

Ella descriu a l'artista com a un home callat i excèntric, interessat només en les seves pintures i en els infants. Igual que el pare d'Armand, admet estar sorpresa pel seu suïcidi, ja que semblava estar amb un bon ànim i havia encarregat més pintures per continuar desenvolupant el seu art. Davant el seu suggeriment, Armand visita al barquer local, qui li informa que Van Gogh va mantenir una relació propera amb la filla adoptiva del Dr. Gachet, Margarita.

Armand es reuneix amb Margarita, qui afirma no haver tingut una relació íntima amb Van Gogh. Aquesta fa fora al jove després de que el noi suggereixi que l'estat d'ànim suïcida de Van Gogh va ocórrer després que el pare fr Margarita discutís amb el pintor i li prohibís a Van Gogh que veiés a la seva filla.

Armand continua investigant la mort de Van Gogh i es qüestiona per què el pintor va decidir tornar a la posada després d'haver-se disparat a l'estómac, en lloc de disparar-se al cap i realment acabar amb la seva vida.

A partir d'indagar per saber la veritat, Armand descobreix que el tret que va ferir de mort a Van Gogh va provenir d'una ubicació diferent a la que s'havia denunciat a la polícia, i que a més havia estat en companyia dels nois de la localitat, un dels quals, René Secretan, tenia un arma i sovint la passejava borratxo per la ciutat.

Armand visita novament al barquer, qui li informa que René sentia un despreci cap a l'artista, gaudia tormentant i humiliant a Van Gogh. Després de visitar Mazery, qui va examinar el cadàver de Van Gogh, Armand s'adona que el tret que va matar el pintor provenia d'una distància i un angle que feien impossible que es tractés d'un suïcidi.

Armand es reuneix amb Margarita de nou, on aquesta vegada la noia admet la seva relació propera amb Van Gogh però sense cap aspect romàntic, i li explica al jove que la discussió entre el pintor i el seu pare no era sobre ella.

Armand li explica a Margarita la seva teoria que René accidentalment va disparar estant borratxo a Van Gogh, qui es va negar a revelar la veritat en els seus últims moments de vida per protegir al noi.

Margarita li resta importància al que pagues succeït: Van Gogh estava mort i la seva vida importava més que les circumstàncies de la seva mort.

El doctor Gachet finalment torna al poble i promet a Armand que enviarà la carta a la vídua de Theo. El doctor rebutja la teoria d'Armand sobre la mort de Van Gogh, dient-li que l'estat d'ànim dels pacients amb depressió pot variar ràpidament, va poder haver passat fàcilment de tranquil a suïcida en sis setmanes.

El sentiment de culpa que Gachet admet, i que justifica la seva discussió, es deu al fet que tenia enveja del talent de Van Gogh i del seu compromís amb l'art. La discussió havia ocorregut després que Van Gogh hagués acusat a Gachet de covard per no seguir la seva autèntica passió, l'art. Gachet, en un moment de ràbia, va acusar a Van Gogh de fer que la salut del seu germà Theo empitjorés a causa dels seus problemes financers, causats per haver de tractar la malaltia mental del seu germà i pel suport a la seva fallida carrera artística. Gachet suggereix que l'acusació va conduir a Van Gogh al suïcidi per alliberar a Theo de la seva càrrega.

Després d'aquesta confessió i haver complert l'objectiu del seu viatge, lliurar la carta, Armand torna a casa.

Posteriorment, en l'escena final, el carter Roulin rep a la vídua de Theo, Johanna, a casa seva. La dona li agraeix a Armand haver lliurat la carta i li entrega una segona carta escrita pel mateix Van Gogh per a ella signada "El teu volgut Vincent.".

Els crèdits finals de la pel·lícula informen de la vida dels differents personatges del film: l'Armand va dedicar la seva vida a una carrera a l'exèrcit; l'Adeline es va casar amb un hostaler local; la Margarita mai es va casar, i va viure a la casa del seu pare, on va conservar la pintura que li va fer Van Gogh durant més de 40 anys; René Secretan va admetre en els seus últimos instants de vida haver turmentat a Van Gogh, però va afirmar que l'artista havia robat la seva arma per dur a terme el seu suïcidi.

Una nota al final indica que Van Gogh va pintar més de 800 pintures en només 8 anys, de les quals només una va ser venuda mentre ell vivia, encara que va ser reconegut pels crítics d'art com el pare de la pintura moderna poc després de la seva mort.

Repartiment[modifica]

Els diferents actors i actrius que van participar en el rodaje són els següents:[4][1][2][3]

Actors/Actrius Personatge
Robert Gulaczyk Vincent van Gogh
Douglas Booth Armand Roulin
Jerome Flynn Dr. Gachet
Saoirse Ronan Marguerite Gachet
Helen McCrory Louise Chevalier
Chris O'Dowd Roulin (carter)
John Sessions Père Tanguy
Eleanor Tomlinson Adeline Ravoux
Aidan Turner Boatman
Holly Earl La Mousmé
James Greene Old Man
Bill Thomas Dr. Mazery
Martin Herdman Gendarme Rigaumon
Josh Burdett Zouave
Robin Hodges Lieutenant Milliet
Joe Stuckey Idiot boy

Producció[modifica]

Els creadors del film van substituir els animados tradicionals, per pintors entrenats clàssicament dins l'estètica de l'art de Van Gogh.

Welchman va declarar que volia evitar animadors que tinguessin «estils personalitzats» i en el seu lloc va optar per persones que «eren pintors d'oli purs».[5] En total, va haver-hi 125 pintors responsables de l'animació. Aquest treball va resultar ser més difícil que en la idea original a causa de les dificultats per obtenir el finançament, resultant en un horari més reduït dins el qual havia de treballar l'equip.

Van presentar-se, en total, al voltant de 5.000 aspirants, molts dels quals es van interessar després de veure via online un «teaser de reclutament» per al projecte.[5]

El guió del projecte es va basar en les obres que Van Gogh havia pintat, les quals van anar després modificades per a la pantalla gran. Aquestes van ser modificadles des de simples alteracions fins a reconstruccions completes, incorporant diferents efectes de clima o moment del dia segons la situació del film.[4] En total 65.000 pintures van ser confeccionades. No obstant això en acabar-les es retirava la pintura amb espàtules i es començava la següent pintura Fes que va provocar que només 1.000 de les obres que van ser realizados sobreviquessin. D'aquestes, 800 van ser venudes i les restants utilitzades en estrenes i funcions especials.[4]

Tècnica[modifica]

Loving Vincent és la única pel·lícula d'animació realitzada exclusivament per pintures a l'oli, idea original i complexa en honor a l'estètica expressionista del pintor.[6] La directora del film, Dorota Kobiela,[7] llicenciada en Belles Arts, va ser la propulsora d'aquest projecte on es combinen el cinema i la pintura; com ella mateixa va esmentar, "és una entrevista amb els seus quadres. [de Vincent van Gogh]".[8]

De les 65.450 pintures confeccionades per fer el film, Welchman explica que "volien utilitzar el mateix procés que Vincent; Vincent feia pintures a l'oli sobre tela, però sempre treballava a partir d'una persona real que tenia al davant".[6] Seguint aquesta idea, van començar el rodatge del film amb els actors davant una pantalla verda a 12 fotogrames per segon, on més de 100 artistes editaven la imatge com si es trectés d'una pel·lícula en viu, aquests editors tranposaven la pel·lícula en art en moviment mitjançant animacions de pintura sobre vidre. La técnica es basa en aquest porcès, requereix que els treballadors pintan sobre cada fotógrafa de la película sobre vidre. Aquesta costosa i sorprendente técnica va ser practicada per primera velada per Caroline Leaf a la década dels 70, essent un recurs recurrent en els curts del cineasta rus Aleksandr Petrov.[8]

El material gravat en directe (format convencional del cinema modern) es va combinar amb l'animació per ordinador per crear els elements com ocells, cavalls, núvols i les fulles que bufen. A partir de composar apuestes dues reproduccions juntament amb les pinturas realitzades es va poder crear el material de referencia per l'animació pintada a l'oli que mostra el film.[9]

Aquest projecte va iniciar-se el 2008, necessitant un treball previ i molts temps d'experimentació que no va utilitzar-se en la realizació final de la pel·lícula. El 2012 Dorota Kobiela va dirigir el tràiler del film, produint així el primer metratge que s'utilitaria per la producció. En aquesta etapa de la producció, l'equip estava treballant en un prototípica per a PAWS (Painting Animation Work Station), una estació de treball dissenyada per fer el procés d’animació de pintura el més eficient possible. El 2013 ja es van rodar les primeres imatges d'acció en viu a Polònia, i es van poder utilizar com a material de referènica per a la seguent etapa de creació.[10] El procés va ser llarg, costós i difícil, on es van provar 9 marques de pintura a l'oli de 6 manufactures diferents, i va haver-hi un trevall de postproducció i darrera la càmera essencial per a obtenir el resultat final, el primer llargmetratge animat exclusivament de pintura a l'oli.[10]

Artistes que van confeccionar les pintures[11][modifica]

Marlena Jopyk Misiak Jerzy Lisak Łukasz Gordon Bartosz Armusiewicz
Anna Kluza Anna Wydrych Dominika Hofman Waldemar Wesołowski
Małgorzata Kuźnik Sara Campos Froilán Karol Nienartowicz Kateryna Ocheredko
Maryna Savchenko Piotr Dominiak Sławomir Warmbier Joanna Śmielowska
Yuliia Reshetnyk Joanna Maleszyk Bartosz Dłużewski Wiktor Jackowski
January Misiak Eugeniusz Szeń Sara Calderon Gonzalez Kamila Michałowska
Tetiana Ocheredko Yaroslav Svirniak Wanda Piskorska Christos Marmeris
Elizabeth Hristova - Lisa Mariusz Maksel Martyna Wolna Monika Marchewka
Michał Kaszewski Władysław Pitala Małgorzata Zembko Agata Smólska
Marta Pik Ewa Gołda Adam Maciejewski Anna Pszonka
Vitaly Muryn Biserka Petrovic Tiffanie Mang Vladimir Vinkic
Charlene Mosley Magdalena Pawłowska-Salwa Sylwia Sieradzka Maja Kobylińska
Kamil Lisek Andrii Makedon Svitlana Gavryshchuk Urszula Kulczyk
Anna Waluś Małgorzata Piasecka-Kaleta Mayra Hernandez Rios Jan Szewczyk
Marta Czarnecka Andrii Kovtunovych Magdalena Piecha Dena Peterson
Julia Kasprzak Małgorzata Kornecka-Drąg Klaudyna Hady Jakub Podlodowski
Iga Oliwiak Anastasiya Bonishko Krzysztof Nowicki Maria Shepelenko
Mckenzie Sutton Hemali Vadalia Sasha Sokolova Małgorzata Cebera
Setareh Goodarzi Justyna Woźniak Dominika Pietrzak Sarah Wimperis
Shuchi Muley Pamela Bliss Dominica Harrison Andrew Grimmer
Mark Boston Adam Razik Danuta Roman Sandra Hickey
Wiesław Bober Kat Knutsen Catalina Codreanu Goce Ilievski
Aleksiej Krilov Olga Królak Alexandra Bari Polina Mavrikaki
Aleksandra Osa Carmen Belean Nefeli Soulakelli Nikos Koniaris
Lilla Agrafioti Elli Velliou Nadja Jovanovic Natalie Gregorarz
Valerie Fulford Maria Redko Yannis Yighourtakis Michael Palapouidis
Yanis Alexakis Vasilis Tsokopoulos Natasa Efstathiadi Antonis Skabavirias
Babis Kretsis Trifon Tasiou Dimitris Kretsis Vasilis Goumas
Olena Horhol Sławek Heyderich Karolina Belczyk-Behrendt Adrianna Marta Grzelak
Aleksander Baszyński Daria Solar Yoko Koga Karolina Michałowska
Ryan Chapman Tyler Berry Tomasz Iwanicki Raul Ruiz Mateos
Dorota Kobiela

Recepció[modifica]

Recaptació[modifica]

S'ha contabilizat com, fins al 17 de desembre de 2017, la pel·lícula va recaptar més de $21 milions (en USD) arreu del món, amb guanys totals dins el territori nacional de $5.9 milions. A l'estranger, la pel·lícula ha recaptat, com a xifres notables, $2.3 milions a Corea del Sud i $1.5 milions a Itàlia.[1]

Crítiques[modifica]

En el referent lloc web de ressenyes Rotten Tomatoes, la pel·lícula té un índex d'aprovació del 82 %, basat en 115 ressenyes, obtenint així una mitjana de 7/10. «Els enlluernadors assoliments visuals de Loving Vincent fan que aquesta pel·lícula biogràfica de Van Gogh valgui la pena, fins i tot si la seva narrativa està composta de forma menys efectiva».[2]

Metacritic reporta una puntuació de 62/100 basada en 21 crítiques, amb l'indicador de «ressenyes generalment favorables».[3]


"La trama es endeble, algo espesa. El filme lo fía todo a su óleo fotográfico, porque de eso se trata (...) Rotoscopia pictórica, bonita pero poco perdurable. (...).[12]

- Jordi Costa: Dirari El País


"Peculiarísima propuesta (...) Visualmente fascinante (...) brilla sobre todo por una apabullante originalidad formal y una emocionada admiración por la controvertida personalidad del incomprendido postimpresionista (...).[13]

- Alberto Bermejo: Diari El Mundo


"Las cuestiones son interesantes, pero no están lo suficientemente dramatizadas para mantener la duración total de 'Loving Vincent'. La historia va perdiendo fuerza y el espectador se acaba acostumbrando a las imágenes".[14]

- A. O. Scott: The New York Times


"Un primoroso trabajo de animación, insólito en la historia del cine. Siempre impactante desde el punto de vista plástico, quedará en los anales por sus curiosidades técnicas (...). [15]

- M. Torreiro: Fotogramas

Premis i reconeixements[modifica]

La pel·lícula va guanyar el premi a la Pel·lícula Internacional més popular en el Festival Internacional de Cinema de Vancouver de 2017.[5] Va ser nominada a Hollywood Music in Media Awards de 2017 dins la categoria Millor Banda Sonora Original en una Pel·lícula Animada.[16] Va guanyar el Premi de l'Audiència en el Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy de 2017 i el Golden Goblet a la Millor Pel·lícula Animada en el Shanghái International Film Festival. També va guanyar el Festival de Cinema Inèdit de Mèrida (FCIM) després d'obtenir la puntuació més alta entre les pel·lícules projectades, i també la més alta en la història del festival.[17] El 9 de desembre de 2017, la pel·lícula va guanyar el premi de Millor Pel·lícula Animada en la 30à. edició dels Premis del Cinema Europeu a Berlín.[18] També ha estat nominada en els Globus d'Or i als Premis Óscar dins la categoria de Millor Pel·lícula (animada).

Any Premi Nominació Categoria Resultat Ref.
2017 Premis del Cinema Europeu Loving Vincent Millor Pel·lícula d'Animació Guanyador [19]
Hollywood Music in Mitjana Awards Clint Mansell Millor Banda Sonora Nominat [20]
Florida Film Critics Circle Loving Vincent Millor Pel·lícula Animada Nominat [21]
2018 Premis Globo d'Or Dorota Kobiela i Hugh Welchman Millor Pel·lícula Animada Nominat [22]
Premis Óscar Dorota Kobiela, Hugh Welchman i Ivan Mactaggart Millor Pel·lícula d'Animació Nominat [23]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Hopewell, John. «‘Loving Vincent’ Passes $20 Million at Worldwide Box Office» (en anglès). Variety. [Consulta: 18 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Loving Vincent Movie Reviews» (en anglès). Rotten Tomatoes. [Consulta: 18 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Loving Vincent Reviews» (en anglès). Metacritic. [Consulta: 18 desembre 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 Vollenbroek, Tunde. «‘Loving Vincent’: 6 Facts About The First Oil Painted Animated Feature» (en anglès). Cartoon Brew. [Consulta: 18 desembre 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Indian Horse Wins Coveted VIFF Super Channel People's Choice Award» (en anglès). Greater Vancouver International Film Festival Society, 13-10-2017. [Consulta: 18 desembre 2017].
  6. 6,0 6,1 «How 'Loving Vincent' Created the Animated Film in Van Gogh's Iconic Style | Hollywood Reporter». [Consulta: 10 desembre 2020].
  7. «Dorota Kobiela». [Consulta: 10 desembre 2020].
  8. 8,0 8,1 Mansky, Jackie. «How the Creators of Loving Vincent Brought the First Fully Painted Animated Film to Life» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2020].
  9. internetowe, Odee-odee pl / Strony. «Technology» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2020].
  10. 10,0 10,1 internetowe, Odee-odee pl / Strony. «Early painting tests and training» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2020].
  11. internetowe, Odee-odee pl / Strony. «Painters List» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2020].
  12. Costa, Jordi «Columna | La épica al óleo» (en castellà). El País [Madrid], 12-01-2018. ISSN: 1134-6582.
  13. «'Loving Vincent': universo Van Gogh» (en castellà), 11-01-2018. [Consulta: 10 desembre 2020].
  14. Scott, A. O. «Review: ‘Loving Vincent’ Paints van Gogh in His Own Images (Published 2017)» (en anglès). The New York Times, 21-09-2017. ISSN: 0362-4331.
  15. Torreiro, Por Mirito. «Loving Vincent» (en castellà), 07-11-2017. [Consulta: 10 desembre 2020].
  16. Error en arxiuurl o arxiudata.Pond, Steve. «Hollywood Music in Media Awards Announces Nominees in Film, TV, & Video Game Music» (en anglès). Shoot Online, 26-10-2017. Arxivat de l'original el 26 d'octubre de 2017. [Consulta: 18 desembre 2017].
  17. «'Loving Vincent' gana el XII Festival de Cine Inédito de Mérida con la mayor puntuación de la historia del certamen». 20 minutos, 25-11-2017. [Consulta: 19 desembre 2017].
  18. «FilmAffinity» (en castellà). [Consulta: 10 desembre 2020].
  19. «European Film Awards Nominations: ‘The Square’, ‘Loveless’, ‘On Body And Soul’ & More» (en anglès). Deadline, 04-11-2017. [Consulta: 17 gener 2018].
  20. «Hollywood Music in Media Awards Announces Nominees in Film, TV, & Video Game Music» (en anglès). Shoot Online, 24-10-2017. [Consulta: 17 gener 2018].
  21. «2017 FFCC WINNERS» (en anglès). Florida Film Critics Circle, 23-12-2017. [Consulta: 17 gener 2018].
  22. «Golden Globes Winners: Complete List» (en anglès). Variety, 07-01-2018. [Consulta: 17 gener 2018].
  23. «The 90th Academy Awards | 2018» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]