Loyalist

Recepció, el 1783, a la Gran Bretanya dels Loyalists (lleialistes)

Els Loyalists (lleialistes) eren els colonitzadors d'origen britànic de les tretze colònies de l'Amèrica del Nord que van romandre lleials a la Monarquia Britànica arran del procés d'independència política dels Estats Units respecte del Regne Unit. En aquells temps sovint rebien el nom de Tories, Royalists, o King's Men. S'oposaven als patriotes de la Revolució Americana els quals donaven suport a la revolta contra els britànics. Quan la causa dels loyalists va ser vençuda, un 20% dels Loyalists marxaren cap altres parts de l'Imperi Britànic, a la mateixa Gran Bretanya o altres parts de l'Amèrica Britànica, especialment a l'Alt Canadà i Nova Brunswick, on van rebre el nom de United Empire Loyalists. La majoria van ser compensats econòmicament amb terres al Canadà o amb diners britànics distribuïts d'una manera formal.

Els historiadors han estimat que al voltant del 15 al 20 per cent de la població europeo-americana de les colònies eren Loyalists.

Immigració

Vegeu també: Nova Escòcia a la Revolució Americana i Lleialistes negres

Shelburne (Nova Escòcia) va ser una de les destinacions principals pels primers Loyalistes emigrats

La gran majoria dels Loyalists blancs (450.000–500,000) van romandre allà on vivien abans de la guerra d'independència. A principi de la dècada de 1780 només una petita part dels que van emigrar van tornar als Estats Units.

A partir del final de la guerra, el 1783, els Loyalists (especialment els soldats i oficials) van poder escollir ser evacuats. Els que tenien més lligams amb la vida al Nou Món eren més propensos a romandre als Estats Units.

Aproximadament del 10 al 15% emigraren (uns 62.000 Loyalists blancs, que representava un 2% del total de la població dels Estats Units que era de 3 milions de persones l'any 1783).

Uns 46.000 anaren a l'Amèrica del Nord Britànica (actualment el Canadà). D'entre ells 34.000 a Nova Escòcia, 2.000 a l'illa del Príncep Eduard i 10.000 a Ontario. 7.000 arribaren a la Gran Bretanya i 9.000 a les Bahames i les colònies britàniques del Carib. Els 34.000 que van emigrar a Nova Escòcia no van ser ben rebuts per la població local d'origen anglès, en resposta a això a partir d'ells es va crear Nova Brunswick, que fins 1784 formava part part de Nova Escòcia. Dels 46.000 loyalists que marxaren al Canadà, 10.000 anaren a la província del Quebec.

Milers d'iroquesos i altres natius americans van ser expulsats de l'estat de Nova York i d'altres estats i es van haver de reubicar al Canadà. Un grup d'afroamericans loyalists que primer van emigrar a Nova Escòcia i hi van patir discriminació racial van marxar cap a Sierra Leone.

Bibliografia

• Bailyn, Bernard. The Ideological Origins of the American Revolution (2nd ed. 1992) pp 230–319.
• Bailyn, Bernard. The Ordeal of Thomas Hutchinson: Loyalism and the Destruction of the First British Empire (1974), full scale biography of the most prominent Loyalist
• Brown, Wallace. The King's Friends: The Composition and Motives of the American Loyalist Claimants (1966).
• Calhoon, Robert M. "Loyalism and neutrality" in Jack P. Greene and J.R. Pole, eds., The Blackwell Encyclopedia of the American Revolution (1991)
• Calhoon, Robert M. The Loyalists in Revolutionary America, 1760-1781 (1973), the most detailed scholarly study
• Calhoon, Robert M., Timothy M. Barnes and George A. Rawlyk, eds. Loyalists and Community in North America (1994).
• Doré, Gilbert. "Why The Loyalists Lost," Early America Review (Winter 2000) online, focus on ideology
• Jensen, Merrill; The New Nation: A History of the United States during the Confederation, 1781-1789 1950; detailed discussion of return of Loyalists, popular anger at their return; repeal of wartime laws against them
• Kermes, Stephanie. "'I Wish for Nothing More Ardent upon Earth, than to See My Friends and Country Again': The Return of Massachusetts Loyalists." Historical Journal of Massachusetts 2002 30(1): 30-49. ISSN 0276-8313
• Kerber, Linda. Women of the Republic: Intellect and Ideology in Revolutionary America (1997)
• Knowles, Norman. Inventing the Loyalists: The Ontario Loyalist Tradition and the Creation of Usable Pasts (1997) explores the identities and loyalties of those who moved to Canada.
• Lohrenz, Otto; "The Advantage of Rank and Status: Thomas Price, a Loyalist Parson of Revolutionary Virginia." The Historian. 60#3 (1998) pp 561+. online
• Middlekauff, Robert. "The Glorious Cause: The American Revolution, 1763–1789." (2005 edition)
• Moore, Christopher. The Loyalist: Revolution Exile Settlement. Toronto: McClelland and Stewart, (1994).
• Mason, Keith. “The American Loyalist Diaspora and the Reconfiguration of the British Atlantic World.” In Empire and Nation: The American Revolution and the Atlantic World, ed. Eliga H. Gould and Peter S. Onuf (2005).
• Nelson, William H. The American Tory (1961)
• Norton, Mary Beth. Liberty's Daughters: The Revolutionary Experience of American Women, 1750-1800 (1996)
• Norton, Mary Beth. "The Problem of the Loyalist--and the Problems of Loyalist Historians," Reviews in American History June 1974 v.2 #2 pp 226–231
• Peck, Epaphroditus; The Loyalists of Connecticut Yale University Press, (1934) online
• Potter, Janice. The Liberty We Seek: Loyalist Ideology in Colonial New York and Massachusetts (1983).
• Quarles, Benjamin; Black Mosaic: Essays in Afro-American History and Historiography University of Massachusetts Press. (1988)
• Smith, Paul H. "The American Loyalists: Notes on Their Organization and Numerical Strength," William and Mary Quarterly 25 (1968): 259-77. in JSTOR
• Van Tyne, Claude Halstead. The Loyalists in the American Revolution (1902) online
• Wade, Mason. The French Canadians: 1760-1945 (1955) 2 vol.

Font principal

• Crary, Catherine S., ed. Price of Loyalty: Tory Writings from the Revolutionary Era (1973)

Enllaços externs

• "A Short History of the United Empire Loyalists" Ann Mackenzie
• The On-Line Institute for Advanced Loyalist Studies
• Loyalist Page - Cyndi's List