Lucabindiïta

Lucabindiïta
Fórmula química	(K,NH₄)As₄O₆(Cl,Br)
Epònim	Luca Bindi
Localitat tipus	cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.CL.05
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 5,2386(7) Å; c = 9,014(2) Å
Grup puntual	6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Grup espacial	p6/mmm
Color	incolor a blanc
Fractura	no observada
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,68 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2011-010
Any d'aprovació	2011
Símbol	Lbd
Referències

La lucabindiïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el nom és en honor de Luca Bindi (n. 1971), professor de mineralogia i antic cap de la Divisió de Mineralogia del Museu d'Història Natural de la Universitat de Florència.

Característiques

La lucabindiïta és un halur de fórmula química (K,NH₄)As₄O₆(Cl,Br). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011, sent publicada per primera vegada el 2013. Cristal·litza en el sistema hexagonal. És semblant a la torrecillasita i a la russoïta (ambdues que contenen As₂O₃), i és l'anàleg clor de la mauriziodiniïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu C.L. Garavelli del departament geomineralògic de la Universitat de Bari, a Itàlia, amb el número de mostra: 11/nm/v28.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al cràter La Fossa de l'illa de Vulcano, a les illes Eòlies, dins la Província de Messina (Sicília, Itàlia). També ha estat descrita a la fumarola Bocca Grande, que es troba a la Solfatara di Pozzuoli (Nàpols, Campània), així com a Xile i Rússia. Aquests quatre indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.