Lucila Gamero de Medina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLucila Gamero de Medina
Lucila Gamero.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 12 juny 1873
Danlí, El Paraíso
Mort 23 gener 1964 (90 anys)
Tegucigalpa
Activitat professional
Ocupació Novel·lista i suffragette
Modifica dades a Wikidata

Lucila Gamero de Medina (Danlí, 12 de juny de 1873 - Tegucigalpa, 23 de gener de 1964) va ser una novel·lista romàntica hondurenya. Va ser la primera dona a Hondures en produir obra literària i publicar novel·les a Amèrica central. El crític i escriptor Luis Marín Otero la va nomenar «la gran dama de les lletres hondurenyes». Es va formar com a metge i farmacèutica i encara que no va poder estudiar a la universitat va ser guardonada amb un diploma de Medicina i Cirurgia pel degà de la Facultat de Medicina. Va dirigir un hospital i va treballar com un inspectora de salut en la seva província d'origen. A més a més dels seus esforços mèdics i literaris, Gamero era una activa feminista i sufragista, va assistir a conferències i va participar en la fundació del Comitè Femení Hondureny.

Biografia[modifica]

Lucila Gamero Moncada va néixer el 12 de juny 1873 Danlí, Hondures filla de Manuel Gamero i Camila Moncada.[1] Va completar la seva educació secundària al Col·legi L'Educació`,[2] i volia estudiar medicina a l'estranger, però va ser impedida de fer-ho.[3] El seu pare, que era metge, li va ensenyar la medicina i va exercir tant com metge i farmacèutic,[4] va fer-se el càrrec de la clínica del seu pare i del funcionament de la farmàcia familiar.[3] Més tard es rebre un diploma de Medicina i Cirurgia pel degà de la Facultat de Medicina, el Dr. Manuel G. Zuniga.[1] El 1924, fou designada per dirigir l'Hospital de Sang a Danlí i des de 1930 va servir com l'inspectora de salut del departament d'El Paraíso.[2]

Ella va començar a escriure quand encara era una nena,[5] va publicar en la revista La Juventud des del 1891.[1] Gamero autor de la primera novel·la publicada per una dona hondurenya, Amalia Montiel,[4] que va ser editada el 1892,[1] per capítols per en el diari setmanal El Pensamiento, dirigida per Froylán Turcios.[3] La seva segona novel·la, Adriana y Margarita (1893), va ser la primera novel·la publicada a Hondures.[1]

La seva producció literària va ser un exemple del període romàntic tardà de la literatura llatinoamericana. Amor i la família són els principals temes que ocupen la major part de les seves narratives. La seva novel·la més coneguda és Blanca Olmedo, una història d'amor que critica directament l'església hondurenya i el seu establiment en el moment, un pas sense precedents en la literatura hondurenya. Blanca Olmedo és considerada com una de les novel·les més importants d'Hondures de principis del segle XX.[6]

Gamero de Medina també va estar implicada en la lluita hondurenya pel dret al vot femení.[5] El 1924 va ser delegada d'Hondures en la Segona Conferència de Dones Panamericanes.[2] El 2 de febrer de 1946 un grup de sufragistes va organitzar la Societat Femenina Panamericana amb la presidenta Olimpia Varela y Varela i intel·lectuals com Gamero de Medina, Argentina Díaz Lozano i Paca Navas. El 5 de març 1947 va fundar el Comitè Femení Hondureny -afiliat a la Comissió Interamericana de Dones- amb l'objectiu d'obtenir els drets polítics per a les dones. Va publicar una revista Mujer Americana, que va ser la tercera revista feminista del país, després de la de Navas, Atlántida i un diari nomenat Atenea per Cristina Hernández de Gómez iniciat en El Progreso l'any 1944.[7]

Obres notables[modifica]

  • Amelia Montiel (1892)
  • Adriana y Margarita (1893)
  • Páginas del Corazón (1897)
  • Blanca Olmedo (1908)
  • Betina (1941)
  • Aída (1948)
  • Amor Exótico (1954)
  • La Secretaria (1954)
  • El Dolor de Amar (1955)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gaitán, Nery Alexis «Lucila Gamero de Medina en su condición de libre-pensadora». La Tribuna [Tegucigalpa, Honduras], 18-05-2014 [Consulta: 29 juny 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 Who's Who in Latin America: A Biographical Dictionary of the Outstanding Living Men and Women of Spanish America and Brazil. Stanford, California: Stanford University Press, 1935, p. 244. ISBN 978-0-8047-2315-2 [Consulta: 17 agost 2015]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Lucila Gamero de Medina» (en spanish). [Consulta: 17 agost 2015].
  4. 4,0 4,1 «Año Académico 2014 Lucila Gamero de Medina: Más Allá de Blanca Olmedo» (en castellà). Presencia Universitaria [Tegucigalpa, Honduras], 09-12-2013 [Consulta: 17 agost 2015].
  5. 5,0 5,1 «Biografía de Lucila Gamero de Medina» (en spanish). Danli, Honduras: Nacer en Honduras, 12-06-1973. [Consulta: 17 agost 2015].
  6. Funes, José Antonio. «Libros clave de la narrativa hondureña (I):Blanca Olmedo» (en castellà). Instituto Cervantes. [Consulta: 13 abril 2009].
  7. Villars, Rina. Para la casa más que para el mundo: sufragismo y feminismo en la historia de Honduras (en spanish). 1. Tegucigalpa: Ed. Guaymuras, 2001, p. 312–313. ISBN 978-99926-15-77-5.