Lucy

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de fòssilLucy
Reconstruction of the fossil skeleton of "Lucy" the Australopithecus afarensis.jpg
Tipushominí fòssil i esquelet Modifica el valor a Wikidata
Sexedona Modifica el valor a Wikidata
EpònimLucy in the Sky with Diamonds Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment24 novembre 1974 Modifica el valor a Wikidata
DescobridorDonald Johanson i Tom Gray Modifica el valor a Wikidata

Lucy (AL 288-1) és el nom donat a un esquelet d'Australopitec d'un individu que va viure fa uns 3,2 milions d'anys. Va ser descobert per l'estatunidenc Donald Johanson el 24 de novembre de 1974 a 150 quilòmetres d'Addis Abeba, Etiòpia.

Es tracta d'un esquelet femella de prop d'un metre d'alçada, d'aproximadament 27 quilograms de pes (en vida), d'uns 20 anys, i sembla que va tenir fills, però no se sap quants exactament. (Es creu que va morir ofegada en intentar creuar un riu).

Fins al 1977, la comunitat científica no va tenir consideració amb el descobriment de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Science va acceptar de publicar el descobriment d'un homínid que des de llavors es va anomenar Australopithecus afarensis.[1]

Descobriment[modifica]

Lucy va ser descoberta el 24 de novembre de 1974 a Hadar, a la riba del riu Awash, com a part de l'International Afar Research Expedition. Aquest projecte estava promogut per Maurice Taieb i hi van participar una trentena d'investigadors etíops, americans i francesos, codirigits per Donald. Johanson (paleoantropòleg), Maurice Taieb (geòleg) i Yves Coppens (paleontòleg).

El primer fragment del fòssil el van descobrir al costat d'un barranc Donald Johanson i Tom Gray, un dels seus estudiants. Lucy va ser descrita per primera vegada el 1976,[2] però la seva pertinença a l'espècie dels Australopithecus afarensis no es va proposar fins al 1978.[1]

Lucy està inventariada sota amb codi AL 288-1

El nom[modifica]

El nom Lucy prové de la cançó Lucy in the Sky with Diamonds dels Beatles, que els membres del grup investigador estaven escoltant la nit després del descobriment quan eren a la tenda analitzant els ossos.[3][4]

A Etiòpia se la coneix com a Dinkinesh, que significa "ets meravellosa" en amhàric.[5]

Principals característiques[modifica]

Reproducció de les restes de Lucy al Museu Nacional d'Antropologia de la Ciutat de Mèxic.

El descobriment de Lucy va ser molt important per a l'estudi de l'Australopitecus: aquest és el primer fòssil relativament complet que s'ha descobert fins ara. Les restes de Lucy estan formades per les restes de 52 ossos (dels 206 que tindria un esquelet complet) que inclouen la mandíbula i elements del crani o de la mà. Tot i així la gran rellevància de la troballa rau en els fragments de vèrtebres, pelvis, fèmur, tíbia i peronè que va aportar i que van demostrar que habitualemnt caminava sobre les potes del darrere.[6]

Aquests elements citats es van mostrar extremadament importants per a reconstruir la locomoció de l'espècie Australopithecus afarensis. Si bé Lucy estava adaptada inconfusiblement a la locomoció bípeda, tal com indica el seu cap, la curvatura de la columna vertebral i la forma de la pelvis i el fèmur, encara era parcialment arbòria: per exemple, les seves extremitats superiors eren una mica més llargues que les seves extremitats inferiors, les falanges eren planes i corbes i l'articulació del genoll oferia una gran amplitud de rotació. El seu bipedalisme no és exclusiu i la seva estructura corporal s'ha anomenat "bilocomotor" ja que combina dos tipus de locomoció: una forma de bipedalisme i la capacitat de grimpar. Aquesta hipòtesi de les habilitats arbòries es recolza en una anàlisi de l'estructura òssia dels seus braços, mostrant una robustesa similar a la que tenen els ximpanzés.[7]

Lucy presenta una evolució de mosaic amb un cervell tan petit com el d'un ximpanzé, però amb una pelvis més curta i ampla que la dels grans simis. La inclinació del seu fèmur en relació amb el pla perpendicular del genoll és comparable a la que s’observa en l'Homo sapiens. L’equip de paleontòlegs que la va descobrir van pensar que es tractava d’un exemplar femella per la seva petita estatura i el seu aspecte esvelt. Tanmateix, des del 1995 alguns investigadors estipulen que Lucy hauria estat en realitat un mascle basat-se en l’anàlisi de l’os pèlvic. Sempre i quan s'acabés demostrant això, el periodisme ja va proposar canviar-li el nom al de Luci o Lucifer, mentre que alguns paleoantropòlegs preferirien anomenar-lo pel codi científic (AL 288-1).[8][9]En tot cas, no hi ha dubte que es tracta d'un exemplar adult que mesurava 1,10 m[10] i pesava un màxim de 30 kg.[11]

Lucy va morir quan tenia al voltant de 25 anys. El fet que els seus ossos no haguessin estat escampats per cap carronyaire indica un soterrament ràpid, potser després d'una inundació. Segons un estudi del 2016 que va analitzar les fractures dels seus ossos, sobretot al nivell de l'húmer, suggereix que Lucy hauria caigut des d'una alçada de 12 metres fins a arribar en el moment de l'impacte a almenys 56 km/h.[12][13] Altres investigadors han posat en dubte aquesta hipòtesi i han apuntat la possibilitat que es tractin de fractures post-mortem.[14]

Posició filogenètica[modifica]

Descoberta en estrats que tenien 3,18 milions d’anys, Lucy ha estat considerada durant molt de temps la representant d’una espècie que es trobava l’origen de la línia humana. Avui en dia la majoria d’investigadors no accepten aquesta hipòtesi i consideren que els australopitecs no són uns avantpassats del gènere Homo, sinó que formarien part d’una branca lateral.

Conservació[modifica]

El fòssil original de Lucy es conserva al Museu Nacional d’Etiòpia d'Addis Abeba, on el públic hi pot veure una rèplica. Altres rèpliques s’exposen a d'altres museus, com ara la que hi ha a la vitrina del primer pis de la Galeria de Paleontologia i Anatomia Comparada, al Jardin des Plantes de París, o la que hi ha exposada al Museu Nacional d'Antropologia de la Ciutat de Mèxic. Amb motiu del quarantè aniversari del seu descobriment, el 3 de desembre de 2014 es va reformular l'espai d'exposició al Museu Nacional d’Etiòpia a Addis Abeba i avui Lucy es mostra amb dos altres esquelets d’homínid: els d'Ardi i els de Selam.[15]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Johanson, White i Coppens, 1978, p. 1-14.
  2. Johanson i Taieb, 1976, p. 293-297.
  3. «Lucy: Historia de un Australopithecus famoso». Recursos CNICE. [Consulta: 30 setembre 2014].
  4. «Mother of man - 3.2 million years ago» (en anglès). BBC. [Consulta: 24 novembre 2019].
  5. «Ethiopia» (en anglès). Every Culture. [Consulta: 24 novembre 2019].
  6. Gallay, 1999, p. 100.
  7. Burgess et al., 2016.
  8. «Lucy ou le sexe des hanchesPolémique autour un squelette de 3,2 millions d'années.» (en francès). Libérartion, 19-03-1996. [Consulta: 24 novembre 2019].
  9. «Comment sait-on que Lucy n'est pas Lucien ?» (en francès). Science, 30-01-2017. [Consulta: 24 novembre 2019].
  10. Jungers, 1988, p. 227-231.
  11. «Lucy, la australopithecus más famosa del mundo» (en espanyol). National Geographic, 09-05-2017. [Consulta: 24 novembre 2019].
  12. «Paléontologie : Lucy aurait chuté mortellement d’un arbre» (en francès). Le Monde, 28-08-2016. [Consulta: 24 novembre 2019].
  13. «Lucy, la Australopithecus, murió al caerse de un árbol» (en espanyol). National Geographic, 30-08-2016. [Consulta: 24 novembre 2019].
  14. «Non, Lucy ne s'est pas tuée en tombant d'un arbre» (en francès). Sciences et Avenir, 01-09-2016. [Consulta: 24 novembre 2019].
  15. «Lucy, Ardi et Selam prennent leurs nouveaux quartiers au musée national d'Éthiopie» (en francès). CNRS, 03-12-2019. [Consulta: 25 novembre 2019].

Bibliografia[modifica]

Llibres[modifica]

  • Coppens, Y. Le genou de Lucy (en francès). Odile Jacob, 1999 (Poches Odile Jacob). ISBN 978-2738108166. 
  • Coppens, Y.; Liberatore, T.; Pelot, P. Le rêve de Lucy (en francès). Seuil, 1990. ISBN 978-2020125031. 
  • Gallay, Allan. Comment l'homme ? À la découverte des premiers Hominidés d'Afrique de l'Est, , (en francès). Errance, 1999. ISBN 978-2877721752. 
  • Johanson, Donald; Edey, Maitland. Lucy, the Beginnings of Humankind (en anglès). St Albans: Granada, 1981. ISBN 978-0-586-08437-3. 
  • Johanson, Donald; Wong, Kate. Lucy's Legacy: The Quest for Human Origins (en anglès). Harmony Books, 2009. ISBN 978-0307396396. 
  • Pyne, Lydia. The Ascension of an Icon: Lucy in the Sky. Kapitel 5 in: Dies.: Seven Skeletons. The Evolution of the World's Most Famous Human Fossils (en anglès). Nova York: Viking, 2016. ISBN 978-0-525-42985-2. 
  • Pyne, Lydia. Siete esqueletos: Los fósiles más famosos de la humanidad (en espanyol). Crítica/Paidos, 2017. ISBN 978-607-747-402-9. 

Articles[modifica]

  • Burgess, M.L.; Kappelman, J.; Ketcham, R.A.; Ruff, C.B. «Limb Bone Structural Proportions and Locomotor Behavior in A.L. 288-1 ("Lucy")» (en anglès). PLoS ONE, 11, 11, 2016. DOI: 10.1371/journal.pone.0166095.
  • Johanson, Donald; Taieb, Maurice «Plio-Pleistocene hominid discoveries in Hadar, Ethiopia» (en anglès). Nature, 260, 1976, pàg. 293-297. DOI: 10.1038/260293a0. ISSN: 1476-4687.
  • Johanson, Donals; White, T. D.; Coppens, Y. «A new species of the genus Australopithecus (Primates: Hominidae) from the Pliocene of Eastern Africa , :» (en anglès). Kirtlandia, 28, 1978, pàg. 1-14.
  • Jungers, W. L. «Lucy's length: stature reconstruction in Australopithecus afarensis (A.L.288-1) with implications for other small-bodied hominids» (en anglès). American Journal of Physical Anthropology, 2, 1988, pàg. 227–231. DOI: 10.1002/ajpa.1330760211. ISSN: 0002-9483. PMID: 3137822.
  • Lovejoy, C. Owen; McCollum, Melanie A «Spinopelvic pathways to bipedality: why no hominids ever relied on a bent-hip-bent-knee gait» (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B, Biological Sciences, 1556, 2010, pàg. 3289–3299. DOI: 10.1098/rstb.2010.0112. ISSN: 1471-2970. PMC: PMC2981964. PMID: 20855303.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucy