Luis del Val Velilla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuis del Val Velilla
(Luis del Val) Premios ¡Bravo! 2018.jpg
(2019)
Biografia
Naixement 28 juny 1944 (75 anys)
Saragossa
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

4 juliol 1977 – 2 gener 1979
Circumscripció electoral: Saragossa

Dades personals
Formació Universitat de Saragossa
Activitat
Ocupació Periodista, escriptor, bloguer i polític
Ocupador COPE
Gènere artístic Conte, novel·la, assaig i article

IMDB: nm2000557
Modifica les dades a Wikidata

Luis del Val Velilla (Saragossa, 28 de juny 1944) és un periodista i escriptor espanyol.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Saragossa, encara que de família descendent de la vila saragossana d'Ateca,[2][3] va estudiar Magisteri, però des de molt jove es va decantar pel periodisme fins a tal punt que la seva trajectòria professional està estretament vinculada al món de la ràdio. Va ser diputat per la província de Saragossa a les eleccions generals espanyoles de 1977 a les llistes de la Unió de Centre Democràtic (UCD). De 1977 a 1979 fou vocal de les comissions de Defensa, Treball i Medi Ambient.[4]

Ha estat cofundador de la revista Cadete a Radio Zaragoza. Va treballar a Radio Gandia, Radio Juventud, Estudi 7 de Radio Zaragoza, ha estat redactor en Cita a las cinco de Basilio Rogado i Hoy por hoy d'Iñaki Gabilondo. Ha col·laborat en l'edició aragonesa de Pueblo, amb Santiago Lorén Esteban i Alfonso Zapater Gil, Diario 16, Interviú, Tiempo i El Periódico de Aragón.

De 1980 a 1982 fou director de Radiocadena Española i fou guionista de programes com Viva el espectáculo (TVE 1), Con ustedes, Pedro Ruiz (Antena 3) i Encantado de la vida (Antena 3). Actualment col·labora a La Tarde d'Ángel Expósito i des de 2015 a La mañana de Herrera en COPE amb Carlos Herrera a COPE.[5]

L'ajuntament de Sallent de Gállego ha creat un premi de relats en aragonès i en castellà que porta el nom de l'escriptor i periodista Premi de Relats Luis del Val, que es convoca interrompudament des de l'any 2004.

Al gener de 2018 va ser denunciat per l'Observatori contra la LGTBIfòbia en considerar que Del Val hauria pogut cometre un delicte d'odi en afirmar que "en vez de ser gays, son maricones de mierda".[6] Al·ludia en aquests termes a la carrossa per a la promoció de la diversitat i igualtat que va formar part de la comitiva dels Reis Mags del barri madrileny de Vallecas.[7][8]

Bibliografia[modifica]

  • Buenos días, señor ministro (1989)
  • Los juguetes perdidos (1996)
  • Prietas las filas (1999)
  • Con la maleta al hombro (2000)
  • Cuentos del mediodía (2000)
  • Caramba, qué país (2001)
  • Crucero de Otoño (2009)
  • Afán de gloria (2009)
  • La transición perpetua (2015)

Premis i distincions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
María García-Lliberós
Como ángeles en un burdel
Premi Ateneo de Sevilla
2003
Succeït per:
Rafael Torres Mulas
Los náufragos de Stambroock