Máximo Ramos López

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMáximo Ramos López
Biografia
Naixement 4 setembre 1880
A Graña
Mort 25 febrer 1944 (63 anys)
Activitat
Ocupació Dibuixant, il·lustrador, gravador i pintor
Modifica les dades a Wikidata

Máximo Ramos López (Ferrol, setembre de 1880Madrid, 1944) fou un pintor, il·lustrador, escenògraf i decorador gallec.

Amb l'oposició de la seva família que vol que continuí la tradició familiar per fer-se mariner, Máximo decideix dedicar-se al dibuix i la pintura, pel qual des del seu Ferrol nadiu es trasllada a America on exerceix com a delineant fins al 1913. El 1916 viatja a Madrid i després a Barcelona, encara que serà en la capital espanyola on desenvolupi la seva carrera com a pintor, il·lustrador, escenògraf i decorador.

En el terreny de les col·laboracions en premsa treballa per a Blanco y Negro i La Esfera per a després de la guerra fer vinyetes per a publicacions franquistes com Flechas y Pelayos i Fotos.

Com a gravador aconseguí el 1934 la 3ª medalla en l'Exposición Nacional de Bellas Artes amb l'obra Mi abuelo el Pirata i el 1941 la 2ª amb Las viudas.

Estilísticament les seves obres passen per totes les etapes claus dels primers anys del segle XX: prerrafaelisme, modernisme, Nouveau. El 1909 les seves portades de llibres recullen el Nouveau per al mateix any, en el cartell de les festes de Santiago de Compostel·la, donar pas a un clar modernisme. És de destacar que quan es parla de ressonàncies Nouveau aquestes apareixen directament importades dels mestres europeus com George de Feure i Steinlen.

Amb els anys, Máximo Ramos es torna més barroquista i ve a ser, que es presenten en les exposicions, el que més es deixa portar pels temes exòtics i fantàstics i també en el que millor si poden trobar les característiques d'avantguardes diluïdes de l'Art déco. En les portades dels llibres que dissenya a Madrid deixa veure una vocació exòtica d'ecos orientals que tenen molt a veure amb l'Art Déco. Amb Federico Ribas, Máximo Ramos serà un dels artistes de la primera meitat del segle XX més vinculats a la publicitat, i per això, més populars, realitzant cartells de cosmètics per a La Toja, Floralia i la colònia Flores del Campo, entre d'altres.

Molt malalt encara, aconsegueix guanyar la plaça de professor titular de dibuix de l'Escola San Bernardo de Madrid, on tan sols assolí exercir dos mesos. Malalt d'una pneumònia mor a Madrid als 64 anys, era l'any 1944.

Referències[modifica]

  • Catàleg Del Concello de Vigo i Concellería de Cultura, Artistas Galegos nas col·leccions de prensa espanyola 1893-1936, pàg. 38-39 (Dep.Leg. VG. 930-97)