Mètode Winnetka

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El mètode Winnetka és un sistema d'ensenyament individualitzat.

Rep el nom del suburbi de Xicago on Carleton Wolsey Washburne començà a transformar, el 1915, les escoles públiques en laboratori d'educació.

Aquest mètode, formulat el 1920, comprèn:

  • Un programa mínim de coneixements sobre matèries instrumentals (lectura, escriptura, aritmètica, ciències socials, etc.).
  • Un programa de desenvolupament sobre la base de matèries creatives d'elecció lliure amb participació de tothom.

Quant al sistema d'investigació, té molts punts de contacte amb el mètode de projectes.[1]

Referències[modifica]

  1. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, planes 84-85.

Bibliografia[modifica]

  • Hylla, E.: Die Schule der Demokratie. Berlín/Leipzig, 1928.
  • Schwerdt, T.: Kritische Didaktitk in Unterrichtsbeispielen., Paderborn, 1952.
  • Washburne, C.: Winnetka. In: School and Society, Heft XXIX 1929.
  • Washburne, C.: Winnetka. The History and significance ..., Englewood Cliffs, 1965.
  • Washburne, C.: Die Experimente an den Schulen Winnetkas. In Röhrs (Hrsg.): Die Reformpädagogik des Auslands., Stuttgart, 1982.
  • Michael, B. i Fischer, M.: Differenzierung im Schulunterricht., Weinheim/Basilea, 1973.
  • Michael, B.: Selbstbildung im Unterricht. Weinheim, 1963.