Mètodes sociològics

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Mètodes empíricoanalítics[modifica | modifica el codi]

Són mètodes que es basen a realitzar una experimentació prèvia per poder emetre una anàlisi. Es classifiquen en quantitatius i qualitatius.

Quantitatius[modifica | modifica el codi]

Segueixen el camí traçat per la natura. Intenten explicar un fenomen a partir del coneixement de les seves causes, i poder posteriorment, generalitzar o extreure conclusions. S'ajuden molt de les matemàtiques i de l'estadística. Utilitzen principalment l'enquesta com a mitjà d'obtenció d'informació, efectuada a una mostra de persones per mitjà d'un qüestionari.

Qualitatius[modifica | modifica el codi]

Utilitzen principalment l'entrevista com a mètode d'obtenció d'informació. Són més personalitzats que els anteriors i no es basen a fer-ne molts sinó en fer-ne de bons. Les entrevistes poden ser d'opinió, de plafó ( o repetició) o documentals.

Mètodes hermenèutics[modifica | modifica el codi]

Com diu la paraula hermeneuo ( comprendre o interpretar), el que el sociòleg intenta és situar-se dins dels fets per poder comprendre'ls. Per fer-ho, entén el context a partir dels condicionaments històrics i lingüístics que l'han influït. Aquests condicionaments, juntament amb els prejudicis, són parts fonamentals pel coneixemtnt i la interpretació de les coses.

Mètodes criticoracionals[modifica | modifica el codi]

Es basen en la teoria crítica: diuen que no n'hi ha prou amb l'experimentació per estudiar la societat i afirmen que els fets no es poden comprendre des de dins. Defensen les anàlisis crítiques i d'ús paràctic, que permetin interpretar i conèixer la societat fins al punt de transformar-la.

En la pràctica, són els mètodes menys útils perquè allunyen de la realitat estudiada, són massa teòrics.