Informe

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Informe de la Comissió Nacional de Xile, que va investigar els crims polítics durant l'era Pinochet.

Un report[1] o informe (castellanisme)[2] és una obra escrita, visual, o oral, realitzada amb la intenció específica de proveir informació d'una manera ordenada sobre determinades incidències, fets, o temes.[3]

Els informes escrits són documents que presenten un contingut específic a una audiència determinada. Sovint els informes s'utilitzen per presentar el resultat d'un experiment o investigació. L'audiència pot ser de naturalesa pública o privada, un individu o del públic en general. S'utilitzen informes en l'àmbit del govern, els negocis, l'educació, la ciència i altres camps.

Els informes utilitzen mitjans com ara gràfiques, informació en taules, imatges, veu o vocabulari especialitzat per presentar informació, analitzar la informació o tema, elaborar suggeriments, plans o conclusions. Els informes poden incloure elements persuasius, com ara recomanacions, suggeriments o altres conclusions o motius que indiquen possibles accions futures que el lector de l'informe pogués adoptar. Un dels formats més comuns per crear un informe és: Introducció, Mètodes, Resultats i Discussió. Aquesta estructura és estàndard, ja que reflecteix el patró utilitzat tradicionalment en la publicació de treballs d'investigació científica i s'adopta l' ethos i credibilitat d'aquesta disciplina. No cal que tots els informes segueixin aquest format, ja que poden utilitzar seccions diferents adaptades al format específic del problema i desenvolupament sota discussió.

Altres elements que sovint s'utilitzen per produir un informe inclouen: títols per indicar els temes o seccions, gràfiques, dibuixos, taules, figures, fotografies, esquemes, taules de contingut, resums, apèndix, annexos, notes a peu de pàgina, referències i enllaços.

Exemples de tipus d'informes són: informes científics, informes de recomanació, white papers, informes anuals, informes de l'auditor, informes de treball, informes del cens, informes de viatge, informes d'avanç, informes de recerca, informes de pressupost, "policy reports", informes demogràfics, informes de crèdit, informes d'avaluació, informes d'inspecció, informes militars, informes d'enginyeria.

Parts d'un informe[modifica]

Informe final arqueològic.

Tant l'informe com altres mitjans de comunicació té les seves respectives parts que són:

  • Portada : Dades personals de l'escriptor o autor.
  • Índex : En aquesta part van assenyalades totes les parts de l'informe i el total de pàgines que conté.
  • Introducció : És una breu ressenya del que tracta el tema que estudiarem.
  • Cos : És la informació principal i completa del tema.
  • Conclusions : S'inclouen els resultats més importants que permeten respondre les interrogants plantejades.
  • Bibliografia : És l'ordenament alfabètic i per data de la literatura ocupada per respondre totes les inquietuds i plantejar les idees del treball

Tipus d'informe[modifica]

Segons la matèria que abasten els informes es classifiquen en:[4]

  • Científics: es refereixen a temes de ciència i utilitzen un llenguatge propi i rigorós, pertanyen a la categoria de "memòries científiques".
  • Tècnics: es desenvolupen en les organitzacions públiques o privades sobre temes de sociologia, antropologia, psicologia social, etc. Seu llenguatge és accessible, però manté el rigor de la investigació científica.
  • De divulgació: destinats al públic en general, el seu llenguatge s'adapta a una persona de mitjana cultura.
  • Mixtes: destinats tant a institucions com al públic en general, el seu llenguatge s'adapta al dels dos grups de destinataris.

D'altra banda, segons les característiques textuals dels informes es classifiquen en:[4]

  • Expositius: contenen una informació o una descripció del tema o unes instruccions. No és necessari incloure conclusions, d'interpretació o avaluació, de vegades, reben el nom de dossier.
  • Analítics: tenen com a objectiu justificar una decisió o acció "ja realitzada o, si més no, projectada." (Ibídem). Es denominen també proposta o projecte.
  • Persuasius: pretenen convèncer el destinatari perquè prengui una decisió en la línia del que s'exposa en l'informe. Proposen un pla d'acció (és l'informe més utilitzat en consultoria).

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gabriel Bibiloni en un article http://www.vilaweb.cat/noticia/4217739/20141103/gabriel-bibiloni-nomes-tenir-llengua-oficial-catala.html diu És un hispanisme llampant i flagrant, encara que algú no s'ho acabi de creure. És una paraula generada només en espanyol, que respon a un mecanisme molt propi d'aquella llengua, que consisteix a fer derivats a partir del sufix 'e'. És un recurs que no té cap més llengua. De 'informar' surt 'informe'. És de la sèrie de 'desfile', 'embrague', 'empalme', 'desarme'... Tenim paraules per substituir 'informe', com ara 'report', 'dictamen', etc.
  2. informe a Optimot
  3. «informe». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 «Fonts d'informació». UOC OpencoursWare [Consulta: 31 juliol 2013].

Enllaços externs[modifica]