Mutualitat
Una mutualitat, mútua o mutual és una entitat sense ànim de lucre constituïda sota els principis de la solidaritat i l'ajuda mútua en les quals unes persones s'uneixen voluntàriament per cobrir els riscos comuns i tenir accés a prestacions i serveis.[1]
Les persones sòcies de la mutualitat, dites mutualistes, contribueixen al finançament de la institució amb una quota social. Amb el capital acumulat a través de les quotes socials de les mutualistes, la institució brinda els seus serveis a aquells socis i sòcies que els necessiten.[1]
Alguns exemples de serveis oferts avui comunament per mutualitats són les assegurances amb les mútues d'assegurances i la previsió de malalties i plans de jubilació a través de les mutualitats de previsió social o les mútues d'accidents de treball i malalties professionals, entitats que cobreixen els accidents laborals i col·laboradores de la gestió pública de la Seguretat Social.
Principis
[modifica]Els principis bàsics de les mutualitats són els següents:[2]
- adhesió voluntària
- organització democràtica
- neutralitat institucional: política, religiosa, racial i gremial
- contribució d'acord amb els serveis a rebre
- capitalització social dels excedents
- educació i capacitació social i mutual
- integració per al desenvolupament.
Història
[modifica]Es consideren com a antecedents de les mutualitats les sunedrias i hetedrias gregues i les associacions d'estalvi i guildas medievals. Les mutualitats modernes naixen a mitjan segle xviii en Anglaterra on menuts grups de persones adquirien el compromís de suportar en comú les despeses per malaltia o soterrament dels seus membres. La Llei de Rose de 1793, a Anglaterra, va donar el primer estatut a les mutualitats. A França les societés de sécours mutuels (societats de socors mutus) es trobaven fortament establertes en l'última meitat del segle xix malgrat l'oposició de l'Estat. A Alemanya la intervenció del govern i els historicistes va propiciar que els patrons acceptaren les kassen. Les mutualitats es van estendre finalment per tot el món.
Com a la resta de comunitats i països precoçment industrialitzats, a Catalunya la tradició de les entitats de socors mutu i els diversos tipus de mutualitats és molt primerenca i des de 1896 la Federació de Mutualitats de Catalunya agrupa la major part de les entitats. A començaments del segle XXI hi havia gairebé un centenar de mútues registrades a Catalunya.[1]
L'aparició de la seguretat social estatal va fer témer pel futur de les mutualitats, però aquestes finalment han aconseguit complementar-la i ampliar-la.
Bibliografia
[modifica]- Gran Diccionario Enciclopédico Universal. ISBN 84-7758-126-6
Referències
[modifica]- 1 2 3 «mutualitat». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ Lloc Social - Mutualisme-Principis del mutualisme[Enllaç no actiu]