Macarena (Sevilla)
Districte municipal de Macarena (es) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Pàgina | Sevilla | ||||
Població humana | |||||
Població | 77.929 (2012) (24.583,28 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 3,17 km² | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 41009 | ||||
Lloc web | sevilla.org… |
Macarena és un dels onze districtes en què està dividida a efectes administratius la ciutat de Sevilla, capital de la comunitat autònoma d'Andalusia, en Espanya.
Està situat al centre-nord del municipi. Limita al sud amb els districtes Casco Antiguo i San Pablo-Santa Justa; a l'est i al nord amb el districte Norte; i a l'oest amb el de Triana. Abarca (d'est a oest) des del riu Guadalquivir fins a la Carretera de Carmona i (de nord a sud) des de la Ronda de Circumval·lació de l'ES-30 fins a la Ronda del Casco Antiguo.
El districte conté barris més petits com León XIII, Miraflores, o el Polígono Norte com a segell més representatiu del districte; així com el parc de Miraflores, limítrof ja a la circumval·lació de l'ES-30. El barri compta amb la localització del Parlament d'Andalusia (antic Hospital de las Cinco Llagas), l'Hotel Macarena, la muralla de la Macarena, la Torre de los Perdigones al parc homònim, o l'Hospital Universitari Verge de la Macarena.
Hi ha un petit xoc sempre amb la gràcia i la simpatia dels sevillans, entre el barri de Triana i el barri de la Macarena per intentar arribar a desxifrar quina Verge és més bella en la Madrugá de la Setmana Santa. És una vella rivalitat com la que existeix entre el Sevilla - Betis.
Etimologia del topònim
[modifica]Es desconeix amb exactitud la procedència el topònim Macarena. Entre les diferents hipòtesis hi ha la possibilitat àrab en el vocable Macarea, o possiblement tingui a veure el nom de Bab–al-Makrin, amb el que era conegut l'arc de la Macarena en temps de la dominació musulmana.[1] Seguint en la cultura àrab, també hi ha la teoria que el nom procedeixi del d'una infanta musulmana que vivia al costat de la muralla.[2]
Una altra de les hipòtesis sobre el seu origen seria la paraula Macarius, procedent de la seva etapa romana, concretament d'un patrici amb aquest nom que hauria tingut grans propietats a la zona,[3] i fins i tot seguint la mateixa línia en el temps altres historiadors vinculen l'origen del seu nom con el de Macària, una filla d'Hèracles.[2]
Al contrari del que comunament es pensa, el barri no pren el seu nom de la venerada imatge de l'Esperança Macarena, sinó que és aquesta Verge la que tenint advocació a l'Esperança pren el nom del barri com a referència.[4]
Les muralles almoràvits estan fetes des de les primera meitat del segle xii amb calç i còdols i tenen un gruix de dos metres. Aquestes muralles han envoltat Sevilla fins a mitjan segle xix. El tram que trobem a la Macarena és el millor conservat.
Barris
[modifica]Santa María de Ordas-San Nicolás, Pío XII, La Barzola, El Carmen, Cruz Roja-Capuchinos, Villegas, Santas Justa y Rufina-Parque Miraflores, Los Príncipes-La Fontanilla, Begoña-Santa Catalina, Polígono Norte, La Paz-Las Golondrinas, La Palmilla-Doctor Marañón, Hermandades-La Carrasca, Macarena 3 Huertas-Macarena 5, El Torrejón, El Cerezo, Doctor Barraquer-Grupo Renfe-Policlínico, Retiro Obrero, Cisneo Alto-Santa María de Gracia, Campos de Soria, León XIII-Los Naranjos, El Rocío, Pino Flores, Las Avenidas.[5]
Macarens destacats
[modifica]- Antonio Machado (1875-1939), un dels escriptors més destacats de la Generació del 98.
- Manuel Machado, poeta espanyol, un dels representants més destacats del Modernisme a Espanya.
- José Díaz Ramos (1896-1942), polític comunista.
- Juanita Reina (1925-1999), actriu i cantant, coneguda com la reina de la copla.
- Trini España (1937-2009), bailaora.
- Macarena Giraldez
- Manuel Vega García (1906-1937), el Carbonerillo.
- Antonio Barrera, torero.
- Aurora Vargas.
- Lalo Tejada, bailaora.
- Pedro Escaracena, pintor.
- Joaquín Amador García, periodista.
- Manuel Pérez Tejera, músic.
- Jesús de la Rosa Luque, músic, cantant i compositor.
- ToteKing, MC.
- Shotta, MC, germà de l'anterior.
Referències
[modifica]- ↑ SOL Sevilla on line. «Arco de la Macarena». Arxivat de l'original el 2008-12-08. [Consulta: 27 juliol 2013].
- ↑ 2,0 2,1 Santiago Montoro, pág. 35.
- ↑ Destinosevilla.com. «El Barrio de La Macarena».[Enllaç no actiu]
- ↑ Alfonso Muriel, José. «Conocer Sevilla... sitios con solera: el Barrio de La Macarena», 2004.
- ↑ «Mapa de barris del Districte Macarena». Arxivat de l'original el 2007-11-09. [Consulta: 27 juliol 2013].
Bibliografia
[modifica]- El barri de La Macarena
- El barri sevillà de La Macarena Arxivat 2008-10-05 a Wayback Machine.
- MONTOTO, Santiago: Esquinas y conventos de Sevilla, Universidad de Sevilla.