Madeleine Pelletier
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 maig 1874 2n districte de París (França) |
| Mort | 29 desembre 1939 (65 anys) Épinay-sur-Orge (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
| Sepultura | Épinay-sur-Orge |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Assaig |
| Ocupació | política, biògrafa, escriptora, suffragette, activista pels drets de les dones, assagista, autobiògrafa, metgessa, antropòloga, psiquiatra, editora |
| Partit | Secció Francesa de la Internacional Obrera Partit Comunista Francès |
Madeleine Pelletier (2n districte de París, 18 de maig de 1874 - Épinay-sur-Orge, 29 de desembre de 1939) fou una psiquiatra, antropòloga, metgessa i activista feminista francesa.
Biografia[modifica]
Primers anys[modifica]
Pelletier cursà estudis d'antropologia, especialment sobre la relació entre la neurociència i intel·ligència, amb Charles Letourneau i Léonce Manouvrier. Quan abandonà aquests estudis, va atacar el concepte de la grandària del crani com un determinant de la intel·ligència.[1] Madeleine va decidir decantar-se per la psiquiatria. El 1906, fou la primera dona francesa a presentar-se a l'examen de Psiquiatria. També en fou la primera a treballar d'interna en un hospital psiquiàtric.[2]
Activisme[modifica]
A banda de la vida professional, Pelletier fou activista: en l'adolescència, va dirigir grups anarquistes i feministes. L'any 1900, Pelletier s'implicà en el feminisme de manera intensa.[3] El 1906, era secretària de l'organització La Solidarité des femmes, una de les més radicals de l'època. El 1908 representava el grup en les demostracions del vot de les dones a Hyde Park. Arran d'açò, publicà La suffragiste.[4]
Al 1905, va ajudar a fundar el Partit Socialista Francés, i el representà en congressos internacionals. Treballà en la Creu Roja durant la Primera Guerra Mundial, atenent ferits de tots dos bàndols.
Va viatjar il·legalment a la Unió Soviètica el 1921, i d'aquesta experiència escriu Mon voyage aventureux en Russie communiste, publicat inicialment en La Voix de la Femme el 1921. Entrà al Partit Comunista Francés des de la seua creació, i l'abandonà el 1926. Arran de la seua ruptura amb el comunisme, s'acollí a l'anarquisme.
Textos[modifica]
Va escriure molt sobre els drets de les dones. Algunes de les seues publicacions més famoses foren: La femme en lutte pour ses droits (1908), Idéologie d'hier: Dieu, la morale, la patrie (1910), L'émancipation sexuelle de la femme (1911), Le Droit à l'avortement (1913) i L'éducation féministe des filles (1914).[5]
Algunes publicacions[modifica]
- 71 textos de Madeleine Pelletier, text integral.
- L’admission des femmes dans la Franc-maçonnerie, 1905.
- L'idéal maçonnique, L'Acacia, març 1906.
- La femme en lutte pour ses droits, Giard & Brière, 1908.
- La prétendue infériorité psychophysiologique des femmes, La Revue socialiste, gener 1908.
- La question du vote des femmes, 1909.
- Idéologie d'hier: Dieu, la morale, la patrie, 1910.
- L'émancipation sexuelle de la femme, Giard et Brière, 1911.
- Filosofia sociale, els opinions, els partis, els classes, Giard et Brière, 1912.
- Justice sociale, Giard & Brière, 1913.
- Le Droit à l'avortement, Éditions du Malthusien, 1913.
- L'éducation féministe des filles, Giard & Brière, 1914.
- Dieu, la morale, la patrie, Giard, 1916.
- In anima vili ou un crime scientifique, L'Idée lliure, 1920.
- Mon voyage aventureux en Russie communiste, Giard, 1922.
- Supérieur, drame des classes socials en cinq actes, Lorulot, 1923.
- La morale et la loi, 1926.
- De la prostitution, L'Anarchie, La Publication mensuelle, novembre 1928.
- Capitalisme et communisme, Nice, 1926.
- L’État éducateur, 1931.
- La guerre est-elle naturelle? Le droit au travail pour la femme, La Brochure mensuelle, 1931.
- Uneix vie nouvelle, 1932.
- La femme vierge (autobiografia) París, 1933.
- La rationalisation sexuelle, París, 1935.
Darrers anys[modifica]
Pelletier practicava avortaments obertament, per la qual cosa l'arrestaren al 1939. Després va ser internada en un asil, on la seua salut mental començà a ressentir-se. Va morir abans de complir un any en aquest asil.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Sowerwine, C. (2003). "Woman’s Brain, Man’s Brain: feminism and anthropology in late nineteenth-century France". Women’s History Review, 12:289-307.
- ↑ Allen, C. S. (2003). "Sisters of Another Sort: Freemason Women in Modern France, 1725–1940". Historia Moderna, 75: 783-835.
- ↑ Gordon, F. (1990). The Integral Feminist, Madeleine Pelletier, 1874 – 1939, Feminisme, socialisme i medicina. Polity Press.
- ↑ Sowerwine, C. (1991). "Activism and Sexual Identity – the Life and Words of Pelletier, Madeleine (1874–1939)". Mouvement Social, 157: 9-32.
- ↑ Felicia Gordon, "Convergence and conflict: anthropology, psychiatry and feminism in the early writings of Madeleine Pelletier (1874—1939)," History of Psychiatry, 19,2 (2008), 141-162.
- ↑ «Pelletier, Madeleine (1874–1939)». A: Women in World History: A Biographical Encyclopedia, 2002.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madeleine Pelletier |