Madrona Clarina i Colomer

Madrona Clarina i Colomer
	; Gravat de Madrona Clarina, per M. Valls, a la biografia editada en 1769
Biografia
Naixement	1688 ; Barcelona
Mort	1744 (55/56 anys); Barcelona
Sepultura	Convent de Sant Agustí (Barcelona)
Activitat
Ocupació	filòsofa
Orde religiós	Tercer orde de l'Sant Agustí
vídua, terciària
Beatificació	Proclamada serventa de Déu
Iconografia	Amb hàbit agustinià

Madrona Clarina i Colomer (Barcelona, 1688 - 1744) fou una vídua laica, que va fer-se terciària de l'Orde de Sant Agustí i es va retirar a fer vida solitària a casa seva, a Barcelona. Ha estat proclamada serventa de Déu per l'Església catòlica.

Orígens i família[modifica]

Madrona va néixer el març de 1688 a Barcelona, a la casa del davant del convent de Sant Agustí Vell, a l'actual carrer d'en Tantarantana, 4; fou batejada el 16 de març a Santa Maria del Mar com a Madrona Eulàlia Magdalena. Era un dels dotze fills del comerciant Jaume Joan Clarina, d'Anglesola, i de Teresa Colomer, els dos molt pietosos i devots, que l'educaren cristianament. En 1696, va morir el seu pare; va ajudar la seva mare fent les tasques domèstiques a casa. A Madrona li agradaven els afers religiosos i tenia vocació, que anà creixent amb el temps; no obstant això, consentí en casar-se, seguint la voluntat de la seva mare.

El dia 19 de maig de 1709 va casar-se amb el mercader Joan Riera, home molt devot i virtuós; no van tenir fills, però, i Riera morí el 7 de setembre del mateix any. Va tornar amb la seva mare i va refusar un segon matrimoni, volent ingressar a les carmelites descalces, cosa que no pogué fer per la seva salut feble. En 1713, arran del setge de Barcelona, la família marxa a Mataró. Després de sentir-hi un sermó de Jaume Ferreric, va tenir una crisi espiritual i decidí de seguir la vida religiosa, prenent Ferreric com a director espiritual fins al 1720.

Retir domiciliari[modifica]

Acabada la Guerra de Successió torna en 1714 a la seva casa familiar de Barcelona, tornant a tenir com a confessor Tomàs Juli, del convent de Sant Agustí. Madrona va triar de fer vida solitària a casa seva, al bell mig de la ciutat. S'hi dedicava a la pregària i la meditació, sortint-ne només per anar a l'església o a fer caritat i exercicis de devoció. Des de 1720, quan Ferreric va ser traslladat, tenia com a director espiritual l'agustí Antoni Minuart. En 1733 van morir la seva germana Maria Rosa, vídua de Joan Puiguriguer, i la seva mare, quedant llavors sola del tot a casa, dedicada a la vida en solitud.

Va fer-se llavors, en 1726, del tercer orde de l'Orde de Sant Agustí, fent vots de pobresa, obediència i castedat; rebé l'hàbit del seu mateix director, el pare Minuart. Malgrat que eren vots simples, renovables cada any, Madrona els complí i seguí com si fossin solemnes, fent una vida exemplar de monja solitària. Va patir diverses malalties, que va viure com una prova de constància, amb resignació. Alguns estius marxà, per prescripció mèdica, a una casa de Sant Feliu d'Alella d'un cunyat seu, on continuava retirada, pregant i meditant; l'estada a Alella va fer que millorés la seva salut.

En 1743 va morir el pare Minuart. Madrona va viure un temps, llavors, a una casa del Carrer de Montcada, del seu nebot, on hi havia oratori i podia fer-s'hi missa, i on el pare Ferreric l'aconsellava. De nou a casa seva, davant Sant Agustí, Madrona va emmalaltir; era a Alella el 28 d'agost de 1744 quan empitjorà i traslladada a Barcelona, hi morí el 5 de desembre de 1744, poc després de les set del vespre, amb l'assistència de Ferreric i altres religiosos.

Veneració[modifica]

Va morir amb fama de santedat i molta gent volgué assistir al seu funeral, el 7 de desembre, i enterrament, el dia 14, ja que els metges van trobar que el cos es conservava flexible encara, a la capella de Sant Josep del Convent de Sant Agustí Vell. En 1750, quan els frares es traslladaren al nou Convent de Sant Agustí del carrer de l'Hospital, també s'hi traslladaren les restes sebollides, i entre elles les de Madrona Clarina.

Se li atribuïren miracles i el do la profecia, havent predit alguns fets com l'hora de la seva mort. Va deixar cartes i una relació de les seves meditacions, que serveixen per veure la seva espiritualitat.

Bibliografia[modifica]