Magistratura curul

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una magistratura curul era, a l'antiga Roma, la que permetia als magistrats seure en una cadira especial anomenada cadira curul (sella curulis), cadira que acompanyava el magistrat.

Eren magistrats curuls els cònsols, dictadors, censors, pretors i edils curuls. La llei Ovinia del segle V aC va reconèixer el dret a ser senador als que havien exercit una magistratura curul.

Des del 342 aC (412 AUC) es va prohibir la reunió en una mateixa persona de diversos càrrecs curuls i el desenvolupament de la mateixa magistratura abans de deu anys d'haver-la desenvolupat per primera vegada. La censura (que de fet havia passat a ser la magistratura principal, encara que no era la més important de dret) no podia ocupar-se dues vegades. Encara que aquestes disposicions van ser infringides en alguna ocasió, en general es van respectar.

Els tribuns de la plebs, que a la creació del càrrec no eren magistrats curuls, van tenir aquesta consideració des de poc després de la seva creació. Més tard van obtenir el dret d'assistir a les reunions del senat sense vot i, posteriorment, el dret de convocar-lo i presentar mocions i fer votar senatusconsulta. Amb això va adquirir una posició entre l'aristocràcia governant que l'allunyava de les seves primitives funcions d'auxili de la plebs, que nominalment conservava però que de fet no exercia.