Magnesiotaaffeïta-6N'3S
 Magnesiotaaffeïta-6N'3S | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg₂BeAl₆O₁₂ |
| Epònim | taaffeite series (en)  i magnesi |
| Localitat tipus | Ernabella Mission, Serralada de Musgrave, Austràlia Meridional, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FC.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.07 |
| Dana | 7.2.12.1 |
| Heys | 7.4.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,67 Å; c = 41,09 Å |
| Duresa | 8 a 8,5 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,739 nε = 1,735 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA2001 s.p. |
| Símbol | Mtf- 6N'3S |
| Referències | [1] |
La magnesiotaaffeïta-6N’3S és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la taaffeïta. Va ser anomenada com a taaffeïta en honor del comte Edward Charles Richard Taaffe, gemmòleg de Dublín (Bohèmia, Àustria-Hongria, 1898 - Dublín, Irlanda, 1967), qui va descobrir el mineral el 1945. Va ser el primer cas d’un mineral nou descobert com a gemma facetejada. El sufix va ser afegit per Armbruster et al. (2002) com a polisoma de la magnesiotaaffeïta. En el món de la gemmologia és coneguda com a musgravita.[2]
Característiques[modifica]
La magnesiotaaffeïta-6N’3S és un òxid de fórmula química Mg₂BeAl₆O₁₂. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 8 i 8,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiotaaffeïta-6N'3S pertany a «04.FC: Hidròxids (sense V o U), amb OH, sense H₂O; octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: bernalita, dzhalindita, söhngeïta, burtita, mushistonita, natanita, schoenfliesita, vismirnovita, wickmanita, jeanbandyita, mopungita, stottita, tetrawickmanita, ferronigerita-2N1S, magnesionigerita-6N6S, magnesionigerita-2N1S, ferronigerita-6N6S, zinconigerita-2N1S, zinconigerita-6N6S i magnesiotaaffeïta-2N'2S.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a l'Ernabella Mission, a la Serralada de Musgrave (Austràlia Meridional, Austràlia), on sol trobar-se associada a la flogopita, la safirina i l'espinel·la. També ha estat descrita a Madagascar, Tanzània, França, Àustria, Groenlàndia i l'Antàrtida.
Referències[modifica]
- ↑ «Magnesiotaaffeite-6N’3S» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 març 2021].
- ↑ «Musgravite» (en anglès). Gemdat.org. [Consulta: 11 març 2021].