Magnus Stenbock

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMagnus Gustafsson Stenbock
Magnus Stenbock, 1665-1717.jpg
Magnus Stenbock amb el bastó de mariscal Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 agost 1664 Modifica el valor a Wikidata
Stockholm City (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1717 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCatedral d'Uppsala 59° 51′ 29″ N, 17° 38′ 00″ E / 59.8581°N,17.6333°E / 59.8581; 17.6333 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar i pintor Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Suec
Branca militarInfanteria Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de Camp
ConflicteGuerra dels Nou Anys
Gran Guerra del Nord
*Batalla de Fleurus
*Batalla de Narva
*Batalla de Klissow
*Batalla de Pułtusk (1703)
*Batalla de Helsingborg
*Batalla de Gadebusch]
*Setge de Tönning
Altres
TítolGraf Modifica el valor a Wikidata
FamíliaStenbock (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEva Magdalena Oxenstierna Modifica el valor a Wikidata
FillsGustaf Leonard Stenbock (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesGustaf Otto Stenbock Modifica el valor a WikidataChristine Catherine De la Gardie Modifica el valor a Wikidata
Estàtua de Magnus Stenbocks a Helsingborg
Magnus Stenbock: autoretrat, fet a la presó danesa; Rosenborg, Copenhaguen

El comte Magnus Gustafsson Stenbock, nascut el 12 de maig (jul.)/22 de maig (greg.) de 1665 a Estocolm; † 12 de febrer(jul.)/23 de febrer (greg.) a Copenhaguen, va ser un Mariscal de Camp suec durant la Gran Guerra del Nord. Es casà amb Eva Magdalena Oxenstierna el 26 de desembre de 1690 a Estocolm

Vida i carrera militar[modifica]

Magnus Stenbock era fill del difunt Almirall del Regne Gustaf Otto Stenbock (†1685) i de Cristina Caterina de la Gardie. Va estudiar a la Universitat d'Uppsala i La Sorbona, després optà per fer carrera a l’exèrcit i servint durant un temps a les Províncies Unides. En tornar a Suècia s’allistà a l’exèrcit sent ascendit a Major el 1688. Combaté amb l’exèrcit suec a les Províncies Unides i el Rhin. A la Batalla de Fleurus es va distingir pel seu coratge i habilitat. Participà activament en la Guerra dels Nou Anys en els fronts militar i diplomàtic. El 1699, ja com a Coronel va assumir el comandament del Regiment de Kalmar, sent transferit al Regiment de Dalarna que comandà a les batalles de: Narva, Creuament del Düna, Klissow i Cracòvia. El 1703 combaté a la Batalla de Pułtusk, tres anys més tard fou ascendit a General d'Infanteria i nomenat Governador General d'Escània que defensà amb èxit a la Batalla de Helsingborg contra els danesos. El 1711 rebé el càrrec honorífic de rector de la Universitat de Lund.[1] El 1712 va ser ascendit a mariscal de camp, participà en la Campanya de Pomerània (1715/1716) comandant 9.000 homes a Mecklenburg, tot defensant els interessos suecs al continent, especialment la Pomerània sueca i Stralsund, el principal cap de suec pont a la costa sud del Bàltic. El desembre de 1712 guanyà la Batalla de Gadebusch i amb ella el bastó de mariscal de camp. Tot i la seva victòria s’hagué de retirar a Tönning on fou assetjat i capturat el 1713. Passà cinc anys de captiveri al castell de Frederikshaven a Copenhaguen, tot i que pagaren el seu rescat, on morí el 23 de febrer de

Referències[modifica]

  1. Nordisk familjebok: Magnus Stenbock, Sp. 1214-1218; Sp. 1215

Bibliografia[modifica]

  • Andreas Marklund: Stenbock, Ära och ensamhet i Karl XII:s tid. Historiska Media, Lund 2008. ISBN 91-85377-64-3
  • Paul Piper: Altonas Brand am 8. Januar 1713. Auf Grund der Urkunden dargestellt. Altona 1913, S. 9–20.
  •  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Magnus Stenbock a Viquitexts, la biblioteca lliure.