Setge de Tönning

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge de Tönning
Gran Guerra del Nord
Tönning1651.jpg
Defenses de Tönning
Tipus setge
Data 1r: Març-Agost 1700
2n: 1713-Febrer 1714
Coordenades 54° 19′ 00″ N, 8° 57′ 00″ E / 54.316667°N,8.95°E / 54.316667; 8.95
Lloc Tönning, Holstein-Gottorp (actualment Alemanya)
Estat Alemanya
Bàndols
Suècia Suècia
Holstein-Gottorp Holstein-Gottorp
 Denmark
(1700; 1713–1714)
Electorat de Saxònia Electorat de Saxònia (1713–1714)
Imperi Rus Imperi Rus (1713–1714)
Comandants
Holstein-Gottorp Frederic IV de Holstein-Gottorp (1700)
Suècia Nils Gyllenstierna (1700)
Suècia Magnus Stenbock (1713–1714)
Rússia Aleksandr Danílovitx Ménxikov (1713–1714)
Forces
9,000 suecs (1713–1714)
1,600 Holstein (1713–1714)
36,000 (1713–1714)
Modifica les dades a Wikidata

El Setge de Tönning tingué lloc durant la Gran Guerra del Nord, la fortalesa de Tönning (Tønning) al territori de Holstein-Gottorp, aliat de l'Imperi Suec, fou assetjada dues vegades: el Regne de Dinamarca i Noruega va fracassar en el primer setge el 1700, però una força combinada de la coalició anti-sueca assetjà (1713-1714) i prengué Tönning.


1700[modifica]

El primer setge fou una de les primeres accions militars de la Gran Guerra del Nord. El Regne de Dinamarca i Noruega, l'Electorat de Saxònia, la Confederació de Polònia i Lituània i el Tsarat Rus havien pactat envair l'Imperi Suec per tres fronts. Les forces daneses es atacaren a Holstein-Gottorp,.[1] aliat i dinàsticament lligat a Suècia,.[2] i posaren setge a Tönning el març de 1700.[1] El setge s'alçà quan Carles XII de Suècia, amb el suport dels Poders Marítims, feu un moviment sorpresa i desplegà un exèrcit davant de Copenhaguen, forçant a Frederic IV de Dinamarca-Noruega a abandonar la guerra amb el Tractat de Traventhal el 18 d'agost de 1700.[3] Dinamarca es reincorporà a la guerra el 1709 després de la derrota sueca a Poltava.[4]

1713–1714[modifica]

A principis de 1713, les forces de l'Imperi Suec i Holstein-Gottorp foren encerclades per un exèrcit combinat saxó- polonès i rus a Tönning. L'exèrcit suec el formaven les restes dels 16,000 homes comandats per Magnus Stenbock que havien trencat el Setge de Stralsund, i ignorant les ordres de marxar sobre Polònia, giraren cap a l'oest, derrotaren un exèrcit danesa a la Batalla de Gadebusch, i els perseguiren fins a Holstein. El russos i saxons-polonesos aliats de Dinamarca enviaren 36.000 homes darrere de Stenbock.[5]

El febrer de 1713, trencant la seva neutralitat,.[6] Carles Frederic de Holstein-Gottorp.[7] proporcionà a Stenbock refugi i auxiliars a la seva fortalesa de Tönning anticipant-se al suport dels Poders Marítims, esperant-se una repetició del precedent de 1700. Tanmateix, els Poders Marítims no intervingueren, i els 9,000 homes de Stenbock esgotaren els subministraments. Quan la situació alimentària es deteriorà i 2,800 suecs caigueren malalts, Stenbock es rendí el 16 de maig de 1713.[8]

Els 1,600 homes de Holstein de la guarnició de Tönning resistiren[8] fins al 7 de febrer de 1714.[9] Les forces daneses, en compliment d'un ordre d'ocupació reial del 13 de març de 1713,.[6] aconseguiren completar l'ocupació de Holstein-Gottorp quan els últims Holsteins lleials a Suècia foren capturats el 1715.[8] Després de la rendició de Tönning, els seus treballs defensius i palau foren aterrats fins al 1735.[10]

La decisió del duc de Holstein-Gottorp d'acceptar a Tönning a Stenbock així com la negociació de la rendició sueca s'atribueix al baró Georg Heinrich Von Görtz, un diplomàtic a la cort de Carles Frederic. Els captius suecs es dividien igualment entre les potències victorioses, malgrat les ordres que el comandant rus Aleksandr Danílovitx Ménxikov havia rebut del tsar Pere I de Rússia d'obtenir la porció més gran per a Rússia, sostenint que els russos havien proporcionat el contingent més gran en l'exèrcit combinat. La desobediència conduïa a rumors que Ménxikov fou subornat per Görtz.[7]

Fonts[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 . Frost (2000), p.228
  2. . Frost (2000), p.227
  3. . Frost (2000), p.229
  4. . Frost (2000), p.294
  5. . Wilson (1998), p.139
  6. 6,0 6,1 . Jakubowski-Tiessen (1983), p.157
  7. 7,0 7,1 . Bushkovitch (2001), p.310
  8. 8,0 8,1 8,2 . Wilson (1998), p.140
  9. . Jakubowski-Tiessen (1983), p.158
  10. . Klose (1958), p.259


Bibliografia[modifica]

  • Bushkovitch, Paul. Peter the Great. The struggle for power, 1671-1725. Cambridge University Press, 2001 (New studies in European history). ISBN 0-521-80585-6. 
  • Frost, Robert I. The Northern Wars. War, State and Society in Northeastern Europe 1558-1721. Longman, 2000. ISBN 978-0-582-06429-4. 
  • Jakubowski-Tiessen, Manfred. Der frühe Pietismus in Schleswig-holstein. Entstehung, Entwicklung und Struktur (en alemany). 19. Vandenhoeck & Ruprecht, 1983 (Arbeiten zur Geschichte des Pietismus). ISBN 3-525-55802-3. 
  • Klose, Olaf. Handbuch der historischen Stätten Deutschlands: Bd. Schleswig-Holstein und Hamburg, hrsg. von O. Kolse Band 1 von Handbuch der historischen Stätten Deutschlands (en alemany). Kröner, 1958. 
  • Wilson, Peter Hamish. German armies. War and German politics, 1648-1806. Routledge, 1998 (Warfare and history). ISBN 1-85728-106-3. 


Coord.: 54° 19′ N, 08° 57′ E / 54.317°N,8.950°E / 54.317; 8.950