Setge de Tönning

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSetge de Tönning
Gran Guerra del Nord

Defenses de Tönning
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1r: Març-Agost 1700
2n: 1713-Febrer 1714
Coordenades54° 19′ 00″ N, 8° 57′ 00″ E / 54.31667°N,8.95°E / 54.31667; 8.95
LlocTönning Modifica el valor a Wikidata
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Suècia Suècia
Holstein-Gottorp Holstein-Gottorp
 Denmark
(1700; 1713–1714)
Electorat de Saxònia Electorat de Saxònia (1713–1714)
Imperi Rus Imperi Rus (1713–1714)
Comandants
Holstein-Gottorp Frederic IV de Holstein-Gottorp (1700)
Suècia Nils Gyllenstierna (1700)
Suècia Magnus Stenbock (1713–1714)
Rússia Aleksandr Danílovitx Ménxikov (1713–1714)
Forces
9,000 suecs (1713–1714)
1,600 Holstein (1713–1714)
36,000 (1713–1714)

El Setge de Tönning tingué lloc durant la Gran Guerra del Nord, la fortalesa de Tönning (Tønning) al territori de Holstein-Gottorp, aliat de l'Imperi Suec, fou assetjada dues vegades: el Regne de Dinamarca i Noruega va fracassar en el primer setge el 1700, però una força combinada de la coalició anti-sueca assetjà (1713-1714) i prengué Tönning.

1700[modifica]

El primer setge fou una de les primeres accions militars de la Gran Guerra del Nord. El Regne de Dinamarca i Noruega, l'Electorat de Saxònia, la Confederació de Polònia i Lituània i el Tsarat Rus havien pactat envair l'Imperi Suec per tres fronts. Les forces daneses es atacaren a Holstein-Gottorp,.[1] aliat i dinàsticament lligat a Suècia,.[2] i posaren setge a Tönning el març de 1700.[1] El setge s'alçà quan Carles XII de Suècia, amb el suport dels Poders Marítims, feu un moviment sorpresa i desplegà un exèrcit davant de Copenhaguen, forçant a Frederic IV de Dinamarca-Noruega a abandonar la guerra amb el Tractat de Traventhal el 18 d'agost de 1700.[3] Dinamarca es reincorporà a la guerra el 1709 després de la derrota sueca a Poltava.[4]

1713–1714[modifica]

A principis de 1713, les forces de l'Imperi Suec i Holstein-Gottorp foren encerclades per un exèrcit combinat saxó- polonès i rus a Tönning. L'exèrcit suec el formaven les restes dels 16,000 homes comandats per Magnus Stenbock que havien trencat el Setge de Stralsund, i ignorant les ordres de marxar sobre Polònia, giraren cap a l'oest, derrotaren un exèrcit danesa a la Batalla de Gadebusch, i els perseguiren fins a Holstein. El russos i saxons-polonesos aliats de Dinamarca enviaren 36.000 homes darrere de Stenbock.[5]

El febrer de 1713, trencant la seva neutralitat,.[6] Carles Frederic de Holstein-Gottorp.[7] proporcionà a Stenbock refugi i auxiliars a la seva fortalesa de Tönning anticipant-se al suport dels Poders Marítims, esperant-se una repetició del precedent de 1700. Tanmateix, els Poders Marítims no intervingueren, i els 9,000 homes de Stenbock esgotaren els subministraments. Quan la situació alimentària es deteriorà i 2,800 suecs caigueren malalts, Stenbock es rendí el 16 de maig de 1713.[8]

Els 1,600 homes de Holstein de la guarnició de Tönning resistiren[8] fins al 7 de febrer de 1714.[9] Les forces daneses, en compliment d'un ordre d'ocupació reial del 13 de març de 1713,.[6] aconseguiren completar l'ocupació de Holstein-Gottorp quan els últims Holsteins lleials a Suècia foren capturats el 1715.[8] Després de la rendició de Tönning, els seus treballs defensius i palau foren aterrats fins al 1735.[10]

Görtz

La decisió del duc de Holstein-Gottorp d'acceptar a Tönning a Stenbock així com la negociació de la rendició sueca s'atribueix al baró Georg Heinrich Von Görtz, un diplomàtic a la cort de Carles Frederic. Els captius suecs es dividien igualment entre les potències victorioses, malgrat les ordres que el comandant rus Aleksandr Danílovitx Ménxikov havia rebut del tsar Pere I de Rússia d'obtenir la porció més gran per a Rússia, sostenint que els russos havien proporcionat el contingent més gran en l'exèrcit combinat. La desobediència conduïa a rumors que Ménxikov fou subornat per Görtz.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 . Frost (2000), p.228
  2. . Frost (2000), p.227
  3. . Frost (2000), p.229
  4. . Frost (2000), p.294
  5. . Wilson (1998), p.139
  6. 6,0 6,1 . Jakubowski-Tiessen (1983), p.157
  7. 7,0 7,1 . Bushkovitch (2001), p.310
  8. 8,0 8,1 8,2 . Wilson (1998), p.140
  9. . Jakubowski-Tiessen (1983), p.158
  10. . Klose (1958), p.259

Bibliografia[modifica]

  • Bushkovitch, Paul. Peter the Great. The struggle for power, 1671-1725. Cambridge University Press, 2001 (New studies in European history). ISBN 0-521-80585-6. 
  • Frost, Robert I. The Northern Wars. War, State and Society in Northeastern Europe 1558-1721. Longman, 2000. ISBN 978-0-582-06429-4. 
  • Jakubowski-Tiessen, Manfred. Der frühe Pietismus in Schleswig-holstein. Entstehung, Entwicklung und Struktur (en alemany). 19. Vandenhoeck & Ruprecht, 1983 (Arbeiten zur Geschichte des Pietismus). ISBN 3-525-55802-3. 
  • Klose, Olaf. Handbuch der historischen Stätten Deutschlands: Bd. Schleswig-Holstein und Hamburg, hrsg. von O. Kolse Band 1 von Handbuch der historischen Stätten Deutschlands (en alemany). Kröner, 1958. 
  • Wilson, Peter Hamish. German armies. War and German politics, 1648-1806. Routledge, 1998 (Warfare and history). ISBN 1-85728-106-3.