Setge de Nöteborg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge de Nöteborg
Gran Guerra del Nord
Setge de Nöteborg (1702) (Europa)
Setge de Nöteborg (1702)
Setge de Nöteborg (1702)
Setge de Nöteborg (1702)
Coord.: 59° 57′ 0″ N, 31° 2′ 0″ E / 59.95000°N,31.03333°E / 59.95000; 31.03333
Storm of Noteburg 1702.jpg
L'assalt a la fortalesa sueca de Nöteborg per les tropes russes. El tsar Pere I de Rússia és al centre del quadre
Tipus setge
Data 26 de setembre – 11 d'octubre de 1702 (C.J.)
27 de setembre–12 d'octubre 12 de 1702 (C.S.)
7-22 d'octubre de 1702 (C.G.)
Coordenades 59° 57′ 00″ N, 31° 02′ 00″ E / 59.95°N,31.0333°E / 59.95; 31.0333
Lloc Nöteborg, Suècia, reanomenada Shlisselburg, Imperi Rus
(actualment província de Leningrad, Rússia)
Resultat Victòria russa
Campanya La Gran Guerra del Nord
Bàndols
Suècia Suècia Imperi Rus Imperi Rus
Comandants en cap
Suècia Gustav Wilhelm von Schlippenbach
Suècia Hans Georg Leijon
Imperi Rus tsar Pere el Gran
Imperi Rus Boris Sheremetev
Forces
250 homes de guarnició,
50 reforços[1]
142 peces d'artilleria lleugera[2]
12,500 homes desplegats, 20,000 en total[2]
51 peces d'artilleria pesant[2]
Baixes
61 morts,
156 ferits[2]
Total:
Unes 220 baixes
538 morts,
925 ferits[2]
Total:
Unes 1.500 baixes
Modifica les dades a Wikidata

El Setge de Nöteborg va ser un dels primers setges de la Gran Guerra del Nord, en el que les forces russes capturaren la fortalesa sueca de Nöteborg, rebatejada Shlisselburg, l'octubre de 1702.[3]

Antecedents[modifica]

A l'inici de la Gran Guerra del Nord Suècia dominava el llac Làdoga i el riu Neva gràcies a les fortaleses de Nöteborg i Kexholm. Els suecs disposaven d'una petita flota amb la que feien incursions a la riba russa, posant-se sota la cobertura artillera de les fortaleses quan els russos contraatacaven.

El Tsar per revertir la situació va construir unes noves drassanes prop d'Olonetz. En poc temps els russos aconseguiren organitzar una petita flota, la qual va aconseguir foragitar els suecs del Làdoga i amenaçar Vyborg. Un cop repel·lida l'amenaça, Pere el Gran es va sentir prou fort per emprendre la conquesta de Finlàndia, i el primer pas era obtenir el control de Nöteborg.

Pere el Gran havia reunit una força de 20,000 homes per a aquesta tasca, i havia marxat deu dies fins a la seva destinació. Uns 12,000 homes acamparen a les ribes del Neva, fins al 6 d'octubre (Calendari Gregorià). Aquell dia, després de donar el comandament del gruix de les tropes a Boris Sheremetev, es traslladaren cap a Nöteborg.[4]

Defenses sueques[modifica]

Nöteborg era la més gran de les tres fortaleses al llarg del Neva. Situada en una illa en el riu Neva, just a la sortida del llac Làdoga, controlant no només el riu, sinó també el llac. Nöteborg era defensat per una guarnició petita de 250 homes, amb 142 canons de calibre petit. Sota la comanda del vell coronel Gustav Wilhelm Von Schlippenbach, el germà del general Wolmar Anton von Schlippenbach, que comandava la Livònia Sueca.[1][5] El 15 d'octubre arribaren 50 granaders més, com a part dels reforç sota el comandament de Hans Georg Leijon. Després de la seva arribada només 225 soldats estaven en condicions de combatre, la resta havien estat morts o ferits per l'artilleria, o bé havien emmalaltit.[6]

Les defenses de la fortalesa en aquells temps constaven d'una muralla de pedra de 28 peus (8.5 metres) d'alçada i 14 peus (4.25 metres) de gruix, amb set torres. Prop de la part del nord-est de la fortalesa hi havia un castell defensat per una muralla de pedra i tres torres. La defensa principal de la fortalesa era el Riu Neva, juntament amb el llac Làdoga, que junts encerclaven el fort sencer. A la riba dreta del Neva, a aproximadament 2,4 quilòmetres del fort principal, hi havia un fortificació separada consistent en un reducte de terra. En el reducte hi havia un regiment de guarnició per garantir la comunicació i l'aprovisionament a través del riu.[4]

Setge[modifica]

Una il·lustració posterior del setge

Amb aproximadament dotze mil homes, Pere el Gran avançava per posar setge a la fortalesa de Nöteborg. Nöteborg havia estat originalment construït per gent de Nòvgorod quatre segles més abans, amb el nom d'Orekhovo o Oreshek, en una petita illa del riu Neva, just a la seva sortida del llac Làdoga. Tanmateix, s'ha afirmat que Torgils Knutsson fou el primer a fortificar l'illa.[7] L'illa tenia forma d'una nou d'avellaner, essent l'origen del seu nom en rus i suec. Complí durant molt temps de temps com a barrera contra les incursions dels suecs i dels danesos, i protegia el comerç de Nòvgorod i del Ladoga.[3]

Uns quants dies després d'arribar a Nöteborg, Pere envià un destacament de 400 homes del Regiment de Preobrazhensky per ocupar posicions més properes al fort i preparar-se per l'arribada del contingent principal. Les tropes russes destruïren dos vaixells suecs enviats per fer un reconeixement, però reberen trets des del fort. Això no els impedí de realitzar els seus preparatius, i perderen només un home. L'endemà, la resta del Regiment de Preobrazhensky i el Regiment de Semenovsky arribaren.[4]

Un gravat del setge per A Zubov, 1713

La resta dels russos prengueren posicions en els dos costats del riu Neva abans del 7 d'octubre, i durant els dies vinents emplaçaren diverses bateries d'artilleria,[8] que completaren abans del 12 d'octubre. La feina difícil de capturar el reducte exterior fou assignada al Regiment de Preobrazhensky, que a les quatre en punt del matí del 12 d'octubre, embarcà cap a l'altra riba del riu. Sota la direcció del Tsar mateix, els russos tingueren èxit capturant el reducte, trobant-se poca resistència. Amb la seva captura, els primers treballs de setge començaren i, finalment, la ciutat fou completament rodejada.[4] Utilitzant una flota de petits vaixells, que baixaren pel riu Svir a través del Llac Làdoga, i reeixiren a completament el bloqueig del fort. Una vegada que el bloqueig fou complet, s'envià una carta al comandant suec, Wilhelm von Schlippenbach, demanant-li la seva rendició. Schlippenbach respongué amb una petició d'una espera de quatre dies, durant la qual havia de consultar el General Arvid Horn, el seu superior, que era a Narva.[4] El 13 d'octubre, en resposta a la negativa de Schlippenbach a rendir-se immediatament, els russos obriren foc.[3]

El 14 d'octubre, la muller del comandant va enviar una carta al mariscal de camp rus, en nom de les mullers dels oficials, demanant que les permetés marxar. Pere, que desitjava no perdre temps, respongué a la carta que no podria consentir la incomoditat que suposaria per lez senyores sueques la separació dels seus marits, i si desitjaven marxar del fort, podrien fer-ho si anaven acompanyades dels seus marits.[3]

El 15 d'octubre, 300 soldats russos ocuparen algunes petites illes properes al fort enemic, amb l'ajuda de diferents treballs setge.[4]

Assalt al fort[modifica]

Les preparacions per realitzar l'assalt final al fort començaren 20 d'octubre; es distribuïren escales de setge, i als oficials se'ls comunicà per on atacarien el fort. Finalment, el 22 d'octubre, Pere decidí realitzar l'assalt. A l'una en punt del matí, s'obrí foc contra la fortalesa. Caçadors locals i els homes del Regiment de Preobrazhensky, entre altres, esperaven preparats en llanxes a tres quilòmetres de la fortalesa. A dos quarts de tres, es dispararen trets de morter, era el senyal per començar l'atac..

Els suecs concentraren la majoria dels seus efectius als punts més febles: 95 homes prop de l'església amb el Major Leyon Essencial, i 75 homes més amb el major Charpentier Essencial. Els defensors restants s'estengueren per les muralles i fortificacions restants. Schlippenbach tenia aproximadament 250 homes en el moment de l'assalt, fet que significa que havien perdut al voltant de 50 homes durant el setge fins al moment. Tot i això, després de cinc hores de combat els suecs repel·liren l'assalt, en gran part a causa de l'acció dels granaders.[6]

Els russos llançaren el seu primer assalt, creuant el riu en les llanxes. Es trobaren constantment sota foc de mosquet i d'artilleria, tot intentant coronar les diferents bretxes. En els segon i tercer assalts, homes dels regiments Preobrazhensky i Semenovsky aconseguiren desembarcar a l'illa amb escales d'assalt, però resultaren ser massa curtes, tot i això l'atac continuà. Les bretxes a les muralles es convertiren en colls d'ampolla i els russos, tot i l'elevat nombre de baixes que patiren, no aconseguiren traspassar les fortificacions. El major Andrei Karpov fou greument ferit durant l'atac, i Pere, havent rebut notícies de l'elevat nombre de baixes, decidí suspendre l'assalt al fort. Tanmateix, les ordres mai no arribaren a les primeres línies. Hi ha històries que afirmen que Mikhail Golitsyn rebé, de fet, les ordres, però es negà a complir-les, dient al missatger: "digues al Tsar que ara no sóc seu, sinó de Déu, " volent dir que era massa tard per retirar-se.[9] Tanmateix, és improbable que això succeís, ja que hauria estat un acte extraordinari, considerant la fèrria disciplina i el respecte pel Tsar entre les files russes.

Finalment, Golitsyn no solament continuà els atacs, sinó que també ordenà als vaixells de desembarcament que marxessin, posant les seves tropes en la tessitura d'escollir o mort o victòria.[4][10]

Rendició sueca i conseqüències[modifica]

Medalles de plata atorgades per la captura de Nöteborg

Seguint l'assalt implacable però relativament infructuós al fort per part de les forces russes, que ja portava 13 hores desenvolupant-se, el commandant suec acceptar rendir-se en condicions honorables, quan s'adonà que no podria defensar la fortalesa per a gaire més temps.[4] A la guarnició sencera, amb tots els seus pertrets i estendards, se li permeté marxar a la fortalesa sueca més propera.[3] Segons fonts sueques, 83 soldats aptes pel combat abandonaren la fortalesa de Nöteborg, juntament amb 156 més ferits. Quatre de les peces d'artilleria més lleugeres també foren evacuades, deixant enrere 138 peces restants, com a homenatge al valor dels defensors. Els russos tingueren baixes superiors a la totalitat de la guarnició sueca, gairebé 600 homes morts i al voltant de 1000 de ferits.

Pere immediatament va ordenar reparar els danys fets al fort, i el va rebatejar com a Shlisselburg (de l'alemany Schlüsselburg - "ciutat clau"). Al bastió occidental fou encastada la clau donada pel comandant suec, un símbol del fet que aquest fort era la clau del Neva. Quan Pere estava a Sant Petersburg, se n'anava a Schlisselburg cada 2 de novembre i celebrava la capitulació. Menshikof, que havia mostrat gran habilitat militar, fou nomenat governador de la fortalesa, i d'aquesta època prové la seva amistat íntima amb Pere i la seva prominència en la vida pública.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Mankell, Julius. Finska Arméns krigshistoria (en suec). Norstedt & Söner, 1870, p. vol.1, p.181. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Krassikov, Vjatšeslav (Вячеслав Анатольевич Красиков). Неизвестная война Петра Великого (en rus). ОЛМА Медиа Групп, 2005. ISBN 576544198X. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 The Century. vol.21. The Century Co., 1881. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Alexandr Konstantinovich Chicherin (Александр Константинович Чичерин). Исторія Леиб-Гвардіи Преображенскаго полка: 1683-1883 г. (en rus), 1883. 
  5. . Peter Ullgren, kriget de nordiska de stora Det 1700-1721 (2008) Estocolm, Prisma. Sida 142. Isbn 978-91-518-5107-5
  6. 6,0 6,1 Bengt Nilsson Historia
  7. http://wadbring.com/historia/sidor/ryssmedeltid.htm
  8. Pavel Osipovich Bobrovsky (Павел Осипович Бобровскій). Военное право в Россіи при Петрѣ Великом, часть вторая. Изд. Военно-усненаго комитета Главнаго штаба, 1898. 
  9. Исторія Петра Великаго. В Тип. К. Жернакова, 1843. 
  10. Л. Фриман. Исторія крѣпости в Россіи: До начала XIX столѣтія, 1895.