Batalla de Lesnaya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Lesnaya
la Gran Guerra del Nord
Battle of Lesnaya.jpg
Batalla de Lesnaya per Jean-Marc Nattier, pintat el 1717
Tipus batalla
Data 28 de setembre de 1708 (C.J.)
29 de setembre de 1708 (Calendari suec)
9 d'octubre de 1708 (C.G.)
Lloc Lesnaya / Lesna, Confederació de Polònia i Lituània
(avui en dia Lyasnaya a Bielorússia)
Bàndols
Suècia Imperi Suec Rússia Tsarat Rus
Comandants
General Adam Ludwig Lewenhaupt Tsar Pere el Gran
Forces
Aproximadament 13.000 infants i genets (uns 6.000 combateren), 16 canons. Total combatents: uns 6.000[1] aproximadament 5.200 infants, uns 8,000 dragons (tots combateren) 30 canons. Uns 5.000 dragons més entraren en combat al final de la batalla. Total combatents: uns 18.200[1] (La cavalleria cosaca i calmuca també participà en la batalla, però es desconeixen els efectius)
Baixes
Entorn 2.500 morts i ferits. Uns 1.000 presoners i 3.000 desaparegut (entorn 1.500 dels quals tornaren a Curlàndia). A més a més, tot el bagatge fou abandonat i destruït.[1] Si més no 1.192 morts i 2.924 ferits Total: entorn 4.116 morts i ferits (Cosacs i calmucs no comptabilitzats)[1]
Modifica les dades a Wikidata

La Batalla de Lesnaya, fou una de les batalles claus de la Gran Guerra del Nord. Tingué lloc el 28 de setembre (C.J.) / 29 de setembre, Calendari suec / 9 d'octubre (C.G.) de 1708 entre un exèrcit Rus de 18.000 homes, manats pels Prínceps Repnin i Menshikov, i una força Sueca d'aproximadament 13.000 homes,[1] sota el comandament del General Adam Ludwig Lewenhaupt, al poble de Lesnaya, situada a la vora de la frontera entre la Confederació de Polònia i Lituània i Rússia (actualment Lyasnaya, al sud-est de Mogilev a Bielorússia).

Antecedents[modifica]

Les primeres victòries sueques a Copenhaguen i a la Batalla de Narva el 1700 apartaren temporalment tant Dinamarca com Rússia de la guerra. Tanmateix, el Rei Carles XII de Suècia fou incapaç d'acabar veloçment la guerra, lluitant durant vuit anys amb August II el Fort de Polònia i de Saxònia. Mentrestant, Pere I de Rússia reorganitzar el seu exèrcit modernitzant-lo, concentrant-se en l'entrenament de la seva infanteria en l'ús de les tàctiques de combat en línia i armes de foc modernes. Pere el Gran aconseguí una impressionant victòria a Livònia, on establí la ciutat de Sant Petersburg. Com a resposta, Carles ordenà un atac contra el cor del territori rus per assaltar Moscou, des de la seva base de campanya a Polònia.

Lewenhaupt, un dels principals generals de Suècia, era el comandant d'un dels millors exèrcits suecs, amb base al port de Riga. L'estiu de 1708, el rei Carles XII, ordenà que s'encaminés cap al sud amb gran part de les seves forces i s'unís amb l'exèrcit principal, de 25.000 homes, ubicats a Polònia. Lewenhaupt havia de portar un subministraments de munició i menjar per donar suport a l'exèrcit suec en la marxa cap a la capital russa de Moscou.

Tanmateix, Lewenhaupt no pogué recollir els subministraments necessaris i preparar el seu exèrcit en el temps esperat, i el 26 de setembre, després d'esperar Lewenhaupt durant setmanes, Carles XII abandonà el seu campament i decidí envair Ucraïna, esperant arribar a aquell important graner ric abans de l'hivern. En aquell moment, Lewenhaupt es trobava, aproximadament, a 80 milles de la posició de Carles.

Havent observat aquests moviments, Pere decidí atacar la força més petita de Lewenhaupt abans que Carles l'hi pogués donar suport. Menshikov es mogué de pressa per interceptar la força de Lewenhaupt i li impedí creuar el Riu de Sozh amb seguretat. Com cap exèrcit suec no havia estat encara derrotat pels russos en vuit anys de guerra, Lewenhaupt no s'impressionà i es preparà per a lluitar amb l'exèrcit de Pere.

Batalla[modifica]

La batalla fou molt disputada i ambdues forces patiren baixes importants. Tard en el dia una tempesta de neu, rar per setembre fins i tot a Rússia, començà. Això desorganitzà les tropes sueques i Lewenhaupt ordenà una retirada tàctica per seguir la seva ordre principal de no arriscar els subministraments. Fou forçat tanmateix a deixar enrere molts vagons de subministrament a causa del terreny. Els suecs utilitzaven els vagons de subministrament abandonats per fer un fort de vagons per cobrir la retirada per sobre del pont sobre el Lesnjanka.

Les forces sueques rebutjaren importants atacs russos contra el fort de vagons, i els atacants patiren pèrdues importants abans de retirar-se.[2]

Durant la resta del dia els vagons de subministrament suecs restants creuaren el pont i la majoria d'ells s'uniren abans del vespre juntament a l'exèrcit principal.

Uns quants mils de soldats suecs s'havien escampat durant la batalla o la retirada i o molts d'ells foren morts o eren capturats per la cavalleria cosaca russa.

Resultats[modifica]

Els suecs tingueren 1.000 morts i ferits i 4.000 desapareguts, a causa de la batalla.

En la seva pressa per reunir-se amb l'exèrcit principal de Carles, Lewenhaupt decidí abandonar l'artilleria, el bestiar i gran part del menjar, portant part dels seus soldats a motí. Després de robar l'alcohol, alguns dels soldats suecs s'emborratxaren, i Lewenhaupt fou forçat a deixar aproximadament 1.000 d'ells en els boscos. Finalment s'uniren amb les forces de Carles, el 19 d'octubre (8 d'octubre C.J.), pràcticament sense subministraments i amb només 6.000 homes, augmentant el problema dels subministraments. Això es veu com una de les competències més importants de la batalla.

Un altre efecte de la batalla de Lesnaya fou que convencé a l'exèrcit rus que podia plantar cara als soldats suecs. Aquesta confiança novament trobada els ajudaria moralment durant la campanya de 1709 en la qual destruïren el principal exèrcit suec. Pere es referia a Lesnaya com "la mare de la Batalla de Poltava."

Nota sobre la data exacta de la batalla[modifica]

Suècia tenia el seu propi calendari entre 1700 i 1712, així al Calendari suec la batalla de Lesnaya va tenir lloc el 29 de setembre, de 1708. Segons el Calendari julià utilitzat en aquella època a Rússia, la batalla va tenir lloc el 28 de setembre, de 1708.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Lesnaya Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Konovaltjuk & Lyth, Pavel & Einar. Vägen till Poltava. Slaget vid Lesnaja 1708. (en swedish). Svenskt Militärhistorisk Biblioteks Förlag, 2009, p. 229–235. ISBN 978-91-85789-14-6. 
  2. slagfält Svenska p.290

Literatura[modifica]

  • History of the Art of War - История военного искусства / Под общ. ред П.Д. Ротмистрова. — М., 1963. - T.I. - С. 132-135.
  • History of the Northern War - История Северной войны. 1700—1721. / Отв. ред. И.И. Ростунов. — М., 1987. С. 73-76.
  • The Book of Marsov or of Affairs of War - Книга Марсова или воинских дел. — Изд.2. — СПб., 1766.
  • Kresnovsky's History of the Russian Army, from Narva to Paris: 1700-1814 - Кресновский А.А. История русской армии: В 4-х т. — М., 1992. — T.I. От Нарвы до Парижа 1700—1814. — С. 35—36.
  • Letters and papers by Emperor Peter the Great - Письма и бумаги императора Петра Великого. — Т.5. — СПб., 1907.
  • Soviet War Encyclopaedia - Советская военная энциклопедия: В 8-й т. / Гл. ред. комис. Н.В. Огарков (пред.) и др. — М., 1977. — Т.4. — С. 624.
  • Strokov's History of the Art of War - Строков А.А. История военного искусства. —М., 1955. —T.I. — С. 496.

Enllaços Externs[modifica]