Batalla d'Holowczyn

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla d'Holowczyn
Gran Guerra del Nord
Batalla d'Holowczyn (Europa)
Batalla d'Holowczyn
Batalla d'Holowczyn
Batalla d'Holowczyn
Coord.: 54° 3′ 30″ N, 28° 54′ 48″ E / 54.05833°N,28.91333°E / 54.05833; 28.91333
CharlesXII Holowczyn 1708.jpg
Carles XII (centre) a la batalla d'Holowczyn.
Tipus batalla
Data 3 de juliol de 1708 (C.J.)
4 de juliol de 1708 (Calendari suec)
14 de juliol de 1708 (C.G.)
Coordenades 54° 03′ 30″ N, 28° 54′ 48″ E / 54.0583°N,28.9133°E / 54.0583; 28.9133
Lloc Hołowczyn, República de les Dues Nacions
(actualment Halowchyn, 170 km al nord-est de Minsk a Bielorússia)
Bàndols
Bandera de Suècia Suècia Tsarat rus Tsarat Rus
Comandants
Bandera de SueciaCarles XII de Suècia Boris Sheremetyev
Aleksandr Menshikov
Forces
12,500 homes[1][2] 39,000 homes[2]
Baixes
265 morts
1,028 ferits
3,000–5,000 baixes[3][4][5][6][7][8]
Modifica les dades a Wikidata

La Batalla d'Holowczyn o Holofzin o Golovchin enfrontà l'exèrcit rus, dirigit pel Mariscal de camp Boris Sheremetyev, i l'exèrcit Suec, dirigit per Carles XII de Suècia, de només 26 anys. Malgrat els obstacles naturals i la superioritat artillera enemiga, els suecs foren capaços de derrotar les forces russes numèricament superiors. Segons hom diu fou la victòria preferida de Carles XII.[9]

Preludi[modifica]

Després de derrotar Polònia i Saxònia, Carles estava preparat per enfrontar el seu enemic restant en la Gran Guerra del Nord: Rússia. La millor ruta al cor del territori rus era al llarg de la divisòria continental, des de Grodno fins a Minsk i Smolensk. Des d'allà, es podia arribar a Moscou sense haver de creuar rius importants. Carles, per contra, escollí una ruta més directa però més difícil, havent de creuar els rius Berézina i Drut. L'exèrcit marxà des del seu quarter d'hivern prop de Radoszkowice el juny de 1708; la marxa fou penosa a causa de les males comunicacions i el clima.

L'elecció inesperada de ruta feu que els russos dubtessin sobre els objectius dels suecs. A més a més, amb Pere el Gran fora el Mariscal de Camp Boris Sheremetyev havia de competir amb la rivalitat d'Aleksandr Ménxikov. Després d'un consell de guerra, es decidí establir la línia de defensa russa al Dnièper. Durant el juny i el juliol l'exèrcit rus es desplegà lentament entorn el Vabich, un afluent pantanós del riu Drut.

La força principal de l'exèrcit rus estava desplegada al voltant del poble de Vasilki, a l'est i a través del Vabich des d'Holowczyn. Els ponts sobre el Vabich es fortificaren i defensaren amb artilleria. Al sud, el General Anikita Repnin desplegà la seva força i fortificà la seva posició tres quilòmetres al sud-est. Entre els dos camps fortificats s'estenia terreny pantanós que no es podia fortificar.

Els suecs havien observat el desplegament rus al llarg del Vabich. A partir del 30 del juny, els regiments suecs començaren a bivaquejar a les alçades a l'oest d'Holowczyn. Carles i els seus seguidors s'adonaren del buit en les defenses, i decidiren en un pla d'atac. Creuar l'àrea pantanosa entre els dos camps russos seria no solament un moviment insospitat, sinó que també serviria per dividir la força enemiga en dos. Per assegurar èxit, l'atac s'havia de realitzar en la foscor de nit.

La batalla[modifica]

Pla suec de batalla

La mitjanit del 4 de juliol els suecs es començaren a moure's silenciosament cap al riu. La infanteria portava feixines per ajudar-los a travessar el pantà a l'altra banda del ponts de pontons sobre el Vabich. Tanmateix, les fortes precipitacions feien massa pesats els pontons per transportar-los; i foren abandonats. A les 2:30 l'alarma sonà als camps russos, mentre l'artilleria sueca començava a bombardejar la riba oposada. L'èxit suec depenia de quantes tropes podrien travessar el riu sense l'ajut de pontons abans que les forces enemigues poguessin mobilitzar-se. Carles, com feia sovint, liderà la càrrega personalment travessant a l'altre costat del riu davant dels seus homes. Després de formar amb dificultat a la riba pantanosa, els suecs començaren a avançar a través del pantà. Mentrestant, es posaren feixines a les ribes per facilitar la travessia de la cavalleria. Tant els enginyers com l'avantguarda sueca començaren a ser hostilitzats per l'artilleria de Repnin.

El general Repnin aviat veié el perill de la formació d'una falca sueca entre les dues posicions russes, i ordenà els seus homes abandonar el camp i marxar cap al nord vers Sheremetyev. Cinc batallons suecs lluitaven durament per impedir als regiments russos fusionar-se. Sheremetyev, que sentia el so de batalla, enviava reforços cap a la posició de Repnin, però a hores d'ara hi havia prou forces sueques per impedir a aquests reforços reunir-se amb Repnin. Aquest es veié forçat a retirar les seves forces cap a l'est i cap al sud. La cavalleria sueca a hores d'ara havia seguit la infanteria a través del riu, i havia escampat els seus homòlegs russos cap al sud.

En aquest punt, les forces de Sheremetyev encara estaven esperant a través del riu des d'Holowczyn. Havien estat sobre en alerta màxima moltes hores, en la creença que l'atac contra Repnin era un estratagema i esperant que l'atac suecs principal seria des d'Holowczyn. Finalment, Sheremetev prengué la iniciativa d'atacar el camp suec gairebé indefens a l'oest. Tanmateix, quan arribaren les notícies del contratemps del Repnin a Sheremetev, decidí no esperar un atac suec contra la seva rereguarda, i es començà a retirar cap a Shklov pel Dnieper.

Seqüeles[modifica]

La victòria donava una línia defensiva als suecs al llarg del Dnieper i l'àrea al voltant de Mogilev es podia utilitzar com a base d'operacions en la seva campanya contra Rússia. Tanmateix, a causa del gran nombre de tropes russes que pogueren escapar no era una victòria estratègica decisiva.

Referències[modifica]

  1. Liljegren, B "Karl XII: En Biografi", 2000, p. 156
  2. 2,0 2,1 Nationalencyklopedin
  3. Ericson, Lars (ed). Svenska slagfält (en swedish). Wahlström & Widstrand, 2003, p. 280. ISBN 91-46-21087-3. 
  4. Kuvaja, Christer. Karolinska krigare 1660–1721 (en swedish). Helsingfors: Schildts Förlags AB, 2008, p. 181. ISBN 978-951-50-1823-6. 
  5. Ullgren, Peter. Det stora nordiska kriget 1700–1721 (en swedish). Stockholm: Prisma, 2008, p. 169. ISBN 978-91-518-5107-5. 
  6. Englund, Peter. Poltava (en swedish). Stockholm: Atlantis, 1988, p. 38. ISBN 91-7486-834-9. 
  7. Cooper, Leonard. Many Roads to Moscow: Three Historic Invasions. London: Hamish Hamilton, 1968, p. 42. ISBN 0-241-01574-X. 
  8. Charles XII and the Collapse of the Swedish Empire, 1682- 1719 - R. Nisbet Bain
  9. . Ericson, Lars (ed). Svenska slagfält (en swedish). Wahlström & Widstrand, 2003, p. 286. ISBN 91-46-21087-3. 

Enllaços externs[modifica]