Falca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una falca o tascó
Esquema de forces d'una falca. (Noteu que no estan a escala. Les forces gairebé horitzontals són molt més grans que les del dibuix).
Fissurers d'escalada que s'encasten a les fissures i actuen com una falca d'estrenyer.

La falca o tascó és una màquina simple consistent en una peça prismàtica de fusta o de metall acabada en angle diedre molt agut. Tècnicament és un doble pla inclinat portàtil. Serveix per a esberlar o dividir cossos sòlids, per a ajustar o estrènyer un amb un altre, per a calçar-los o per a omplir algun badall o buit.

El funcionament de la falca respon al mateix principi que el del pla inclinat. En moure's en la direcció del seu extrem esmolat, el tascó genera grans forces en sentit perpendicular a la direcció del moviment. Aquestes són les forces que s'aprofiten per separar objectes, o per generar fricció i mantenir la falca fixa als objectes amb què està en contacte.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen del tascó és incert, ja que ha estat utilitzat durant més de 9000 anys. A l'antic Egipte s'utilitzaven tascons de bronze a les pedreres per separar els blocs de pedra que després formarien part de les construccions. També s'empraven falques de fusta que s'expandien en ser mullades amb aigua provocant el trencament de la pedra.

Avantatge mecànic[modifica | modifica el codi]

L'avantatge mecànic d'una falca és la longitud de la cara inclinada dividida per l'amplada de la part ampla. Per tant la fórmula per a una falca seria:

AM={ L\over A}

on AM és l'avantatge mecànic, L és la longitud de la cara inclinada i A és l'amplada de la falca.

La fórmula anterior ens indica que com més agut sigui l'angle de la falca més avantatge mecànic tindrem. Malgrat això, el fet que algunes falques tinguin angles grans és degut al fet que a alguns materials elàstics, com la fusta, s'agafa més una falca estreta que una ampla.

Per exemple, una falca de 10 cm de llarg per 2 cm d'ample té un avantatge mecànic de 5.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Exemples molt clars de falques d'esberlar o dividir són la destral, el cisell i el clau, encara que en general qualsevol ferramenta esmolada, com el ganivet o el tall de les tisores, pot actuar com una falca divisòria.

Un exemple de falca d'estrènyer o calçar seria l'estri de mobiliari en forma de falca que s'ajusta a l'extrem del peu d'una porta oberta per tal que la corrent d'aire no la bellugui. El mateix principi és el que s'aprofita en el cas dels fissurers, també anomenats tascons, emprats en escalada.

La gelivació és un exemple de falca natural que provoca la meteorització de les roques. L'aigua s'introdueix a les petites fissures o esquerdes de les roques, quan es glaça per efecte del fred, augmenta el volum i fa un efecte de falca que eixampla les esquerdes. La repetició d'aquest procés acaba per trencar la roca.

Curiosament, falca també és el nom que rep una peça publicitària radiofònica. És a dir, el que en televisió s'anomena popularment anunci publicitari, en ràdio s'anomena falca publicitària.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falca