Mal·leabilitat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La mal·leabilitat és la propietat física, que juntament amb la ductilitat, indica la capacitat d'un cos o d'un material (especialment metalls) de ser fàcilment deformable. Es diferencia d'aquella en què mentre la ductilitat es refereix a l'obtenció de fils, la mal·leabilitat permet l'obtenció de fines làmines de material sense trencar-se. No hi ha cap mètode per a quantificar cap de les dues propietats. El terme prové del llatí "malleum" que significa martell.

Aquesta propietat es tradueix en una escassa reactivitat o el que és el mateix són poc susceptibles de corroir-se i rovellar-se el que els dóna un aspecte de docibilitat. Un clar exemple són l'estany i el coure, es troben entre els elements 24 i 35 de la taula periòdica.

L'element que es considera més mal·leable és l'or, que es pot estendre fins a làmines d'un gruix d'una deumil·lèsima de mil·límetre. L'alumini també presenta, en menor mesura, aquesta característica, havent-se popularitzat el paper d'alumini com embolcall conservant per a aliments així com per a la fabricació de brics.

Metalls mal·leables[modifica]

Els metalls mal·leables són els metalls caracteritzats per ser molt dòcils al tacte, és a dir, que poden ser doblegats o tallats exercint-los certa pressió, el que els dóna una gran utilitat per a moltes fins tecnològics especialment per a soldadures. Altres metalls amb una mal·leabilitat considerable són la plata, el coure, l'iterbi, el cadmi, el platí, l'estany, l'indi, el pal·ladi, el magnesi, el calci, el níquel, l'estronci, el ferro i l'or.

Bibliografia[modifica]

  • Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales, Llibre I, Edicions Reverté, 1995, ISBN 84-291-7253-X
  • Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales, Llibre II, Edicions Reverté, 1996, ISBN 84-291-7254-8