Xapa
.jpg)
La xapa és una placa de metall de gruix d'1 a 12 mm, obtinguda per laminatge repetit d’un lingot de metall.[1] La xapa bàsica es transporta en rotlles (en l'argot sovint anomenades coil, segons la paraula anglesa) o en plaques, després d'un primer tall. Hi ha dues tècniques per fabricar xapa: el laminatge fred i el laminatge calent, que donen 'aguant i força diferents al producte final. La xapa pot ser de qualsevol metall que sigui mal·leable, és a dir que permeti fabricar en làmines molt primes.
La xapa bàsica generalment necessita encara diverses transformacions fins a ser apte a l'ús definitiu: tallar, estampar, embotir, encunyar, plegar… Segueixen tractaments superficials contra l'oxidació i corrosió o per a raons estètiques, com ara cromats, pintures, galvanitzats, etc.
Aplicacions[modifica]
 |
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
La xapa d'acer i estany, que és molt prima que s'anomena llauna i s'utilitza per fabricar envasos de conserves.
Vegeu també[modifica]
- Doblat, deformació d'una làmina per convertir-la en una peça amb una forma geomètrica determinada
- Planxista
- Xapa diamantada
- Fleix
Referències[modifica]
- ↑ «Xapa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xapa |
- Esteves, Albert. «Evolución de los procesos de corte y deformación de chapa (Evolució dels processos de tall i deformació de xapa)», 01-09-2003.