Malaltia meningocòccica
  | |
| Tipus | infecció bacteriana per gramnegatius i Neisseriaceae infectious disease (en)  |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre, mal de coll, cefalàlgia, exantema, xoc sèptic, meningitis i signes de meningisme |
| Exàmens | exploració física, Cultiu microbiològic i reacció en cadena de la polimerasa |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Transmissió patògena | transmissió aèria |
| Causat per | neissèria de la meningitis |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1C1C |
| CIM-10 | A39 i A39.2 |
| CIM-9 | 036.9, 036.2 i 036 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 8847 |
| MedlinePlus | 000608 i 001349 |
| MeSH | D008589 |
| UMLS CUI | C0025303 |
| DOID | DOID:2515 |
La malaltia meningocòcica descriu infeccions causades pel bacteri Neisseria meningitidis (també anomenat meningococ), que hi presenten manifestacions clíniques molt diverses que van des d'una bacterièmia oculta a formes fulminants.[1]
Té un alt índex de mortalitat si no es tracta, però es pot prevenir per vacunes. Tot i que és coneguda com a causa de meningitis, també pot donar lloc a sèpsia, que és una condició encara més perjudicial i perillosa. La meningitis i la meningococèmia són les causes principals de la malaltia, la mort i la discapacitat tant als països desenvolupats com als països en desenvolupament.
Referències[modifica]
- ↑ «Cerca bàsica». GenCat - Departament de Cultura -Centre de Terminologia. [Consulta: 24 juliol 2020].