Mallerenga de bigotis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viumallerenga de bigotis
Panurus biarmicus
Bartmeise(Cropped) by Wolfram Riech.jpg
Mascle adult.
Bartmeise juv.jpg
Femella.
Enregistrament
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 22716776
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPanuridae
GènerePanurus
EspèciePanurus biarmicus
(Linnaeus, 1758)
Modifica les dades a Wikidata
Tres exemplars mascles fotografiats a Hèlsinki (Finlàndia).
Exemplar femella fotografiat a Hèlsinki (Finlàndia).
Estol de mallerengues de canyar fotografiat a Hèlsinki (Finlàndia).

La mallerenga de bigotis o mallerenga de canyar (Panurus biarmicus), coneguda com a xau o xauet al País Valencià, és l'única espècie present als Països Catalans de la família Timaliidae. Modernament, algunes classificacions la consideren l'única espècie de la família dels panúrids (Panuridae).[1]

Morfologia[modifica]

  • Fa 16 cm de llargària total.
  • El mascle té dues taques negres com bigotis, que van de l'ull cap al pit; el cap és de color gris i el dors és de color castany, igual que la llarga cua.
  • La femella és de color terrós i no té bigotis.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Forma colònies reproductives a partir del mes d'abril, i construeix un niu ben amagat entre les canyes i els canyissos i en el qual diposita de quatre a cinc ous. No ha estat constatada la seua reproducció a les Illes Balears ni al delta de l'Ebre, malgrat que en aquest darrer indret se'n pot observar individus durant l'època hivernal.[2]

Alimentació[modifica]

Menja pugons a l'estiu i llavors a l'hivern.

Hàbitat[modifica]

Viu als càrritxos i fangars, a prop de l'aigua.

Distribució geogràfica[modifica]

Habita les regions temperades d'Euràsia i a l'Àfrica del Nord.

Costums[modifica]

Té un vol ondulant i és una espècie sedentària, molt lligada als ambients palustres dels Països Catalans.

Observacions[modifica]

És vulnerable als forts vents, els quals poden matar-ne molt exemplars.

Referències[modifica]

  1. Els panúrids a ZOONOMEN Rev. 19-06-2010
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 134. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaços externs[modifica]