Manel Oró i Comas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManel Oró i Comas
Biografia
Naixement3 gener 1909 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 2002 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
Anys Equip
1927-1930 CE Júpiter
1930-1931 FC Barcelona 1 (0)
1931-1932 CE Sabadell
1932-1934 RCD Espanyol 3 (0)
1934-1936 Reial Múrcia
1936 EC Granollers
1939-1941 Reial Múrcia 3 (0)
1941-1944 UE Sant Andreu
1944-1946 CE Mataró
Selecció nacional
Anys Equip
1936-1937 Catalunya Catalunya
Equips entrenats
1942-1945 UE Sant Andreu
1960-1961 UE Sant Andreu
? CE Manresa

Manel Oró i Comas (Barcelona, 3 de gener de 1909 - Barcelona, 11 de maig de 2002)[1][2] fou un futbolista català de la dècada de 1930.

Trajectòria[modifica]

Nascut l'any 1909 al barri barceloní de La Sagrera i format en una penya de Sant Andreu,[3][4] el seu primer club fou el CE Júpiter de La Verneda,[5] on jugà fins al 1930, any en el qual fou adquirit per FC Barcelona.[6] Al Barcelona només hi jugà una temporada, en la qual disputà setze partits amb un únic partit de lliga però guanyà el Campionat de Catalunya.[7] Davant la manca d'oportunitats, la següent temporada ingressà al CE Sabadell[8] on romangué fins al mes de desembre de 1932, quan fou fitxat pel RCD Espanyol, club al que defensà durant dues temporades i amb el qual disputà tres partits de lliga.[9] A finals de l'any 1934 fitxà pel Reial Murcia, club on romangué fins a 1941, amb l'interí de la Guerra Civil, en que jugà a l'EC Granollers.[3][10]

El 1942 retornà a Barcelona i es convertí en jugador entrenador de la UE Sant Andreu.[11][12] Més tard jugà al CE Mataró.[12] També dirigí el CE Manresa.[1] Fou internacional amb la selecció catalana de futbol entre 1936 i 1937.[13] El 19 de març de 1953, al Camp de La Maquinista, se celebrà una jornada d'homenatge a Manuel Oró, amb la disputa dels partits La Maquinista 2 - CE Europa 0 i UE Sant Andreu reserva 7 - UA Horta reserva 1.[14]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Fallece Manel Oro». Mundo Deportivo, 12-05-2002.
  2. «Necrologicas». Diari ABC, 12-05-2002.
  3. 3,0 3,1 «Manuel Oro reaparece hoy en terreno catalán.». Mundo Deportivo, 25-10-1936.
  4. «Manuel Oro». BDFutbol. [Consulta: 15 octubre 2012].
  5. «De Reus». Mundo Deportivo, 11-04-1928.
  6. «Inscripciones y cese de jugadores». Mundo Deportivo, 03-08-1930.
  7. «Manuel Oró Comas». Cathonys blaugrana. [Consulta: 15 octubre 2012].
  8. «Manuel Oro Comas». CE Sabadell. Arxivat de l'original el 2014-04-06. [Consulta: 15 octubre 2012].
  9. «El Oro del Sabadell que quiere comprar el Español». Mundo Deportivo, 05-12-1932.
  10. «El Murcia quiere reforzar su equipo con Sanz, Cambra y Oro». Mundo Deportivo, 22-11-1934.
  11. «Manuel Oro». Mundo Deportivo, 04-02-1984.
  12. 12,0 12,1 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  13. Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
  14. «Homenaje a Manuel Oro». Mundo Deportivo, 23-03-1953.

Enllaços externs[modifica]