Manel Queralt i Utrilla

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaManel Queralt i Utrilla
Manel Queralt i Utrilla.jpg
Biografia
Naixement 1959
Barcelona
Es coneix per Guerau de Liost de poesia (1995)
Activitat
Ocupació Poeta i Enginyer Informàtic
Modifica les dades a Wikidata

Manel Queralt i Utrilla (Barcelona 1959) és poeta i Enginyer informàtic. Té publicats una dotzena de llibres de poesia en català i la seva obra ha estat traduïda a l'anglès, basc, castellà, coreà, gallec i japonès. Professor d'informàtica de BUP i COU (1979-1985) a l'escola Aula de Barcelona, creà un entorn didàctic per a la introducció de "La informàtica com a matèria formativa", experiència única a Espanya. Becat pel Consolat dels EUA per realitzar recerca sobre informàtica a l'educació en els centres: Long Island University, New York Institute of Technology, Educational technology Program at Teachers College and Computer Science an Artificial Intelligence Programs at Columbia University, Computer and Information Unit in New York, Center for Children and Technology in Bank Street College of Education de Nova York, Carnegie Mellon University, Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Papper's Lab. Des de 1986 ha treballat com Analista Programador, Director i Gestor de projectes i Consultor de software. Al novembre de 2010 esdevé Cap del departament de Tecnologies de la Informació i la Comunicació d'ENGINYERS BCN (Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona).

Estil[modifica]

La paraula com a vida, la densitat del procés creatiu, ens duen a la poesia existencial d'un solitari.[1]

La concepció del món, de l'home i de l'existència humana, la seva és una poesia de pensament, una poesia que té com a objectiu central propiciar l'acte de pensar. Però no es tracta d'una poesia purament intel·lectual, perquè, encara que és rica en conceptes filosòfics «està plena d'implícits metafísics», és una poesia intensament apassionada que fa bategar el cor i propicia estats d'ànim difícils de definir a priori.[2]

Manel Queralt no es limita a deixar que els seus versos, la seva paraula poètica, expressin espontàniament i irreflexiva els seus sentiments i la seva visió del món en el qual vivim, sinó que empra aquestes paraules de sempre (metàfores, imatges, recursos utilitzats pels poetes), per tal de recórrer i il·luminar tots els racons de l'existència, amb l'ànim de mostrar-nos la seva dialèctica, els moviments tortuosos de l'individu d'avui, el seu desfici, dintre d'un món tan complex.[3]

Obres[modifica]

Poesia en català[modifica]

  • 1990 Xiscle
  • 1992 Ena menys una
  • 1995 Druda
  • 2000 Trit
  • 2004 Miserere
  • 2004 Vacu, l'ésser sofrent
  • 2005 Nicis
  • 2007 Ecs, perpetuum mobile
  • 2007 Atziacs
  • 2007 A furt - Obra poètica 1990-2006
  • 2008 Bra, llavis negres
  • 2011 Fora, en estat de sense sostre
  • 2012 Excretòria
  • 2015 Brosta, verd sobre verd

Poesia traduïda a l'espanyol[modifica]

Traduccions de Vacu, l'ésser sofrent[modifica]

  • Euskara Vacu, izaki sufritzailea (Jon Elordi)
  • Gallec Vacu, o ser sufrinte (María Cuiñas)
  • Anglès Vacu, the suffering being (Ángel Mirou)
  • Japonès バクー 苦悩する者 (Yukiko Kimura)
  • Coreà 바꾸 고통의 존재 (Mihwa Jo i Singyu Kang)

Referències[modifica]

  1. David Castillo al pròleg del llibre Xiscle (1990)
  2. Francesc Torralba i Roselló al pròleg del llibre Vacu, l'ésser sofrent (2004)
  3. Daniel Casas i Llimós a l'assaig del llibre A furt (2007), recull de l'obra poètica (1990-2006)

Enllaços externs[modifica]