Manel Queralt i Utrilla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManel Queralt i Utrilla
Manel Queralt i Utrilla.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1959 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perGuerau de Liost de poesia (1995)
Activitat
OcupacióPoeta i Enginyer Informàtic

Manel Queralt i Utrilla (Barcelona 1959) és poeta i Enginyer informàtic. Té publicats una dotzena de llibres de poesia en català i la seva obra ha estat traduïda a l'anglès, basc, castellà, coreà, gallec i japonès. No escriu per agradar, sinó per expressar-se, ni per entretenir, sinó per incomodar i desestabilitzar, propiciant així l'acte de pensar sobre el desfici de l'ésser humà dins d'un món tan complex.

Professor d'informàtica de BUP i COU (1979-1985) a l'escola Aula de Barcelona, creà un entorn didàctic per a la introducció de "La informàtica com a matèria formativa", experiència única a Espanya. Becat pel Consolat dels EUA per realitzar recerca sobre informàtica a l'educació en els centres: Long Island University, New York Institute of Technology, Educational technology Program at Teachers College and Computer Science an Artificial Intelligence Programs at Columbia University, Computer and Information Unit in New York, Center for Children and Technology in Bank Street College of Education de Nova York, Carnegie Mellon University, Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Papper's Lab. Des de 1986 ha treballat com Analista Programador, Director i Gestor de projectes i Consultor de software. El novembre de 2010 esdevé Cap del departament de Tecnologies de la Informació i la Comunicació d'ENGINYERS BCN (Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona).

Estil[modifica]

La paraula com a vida, la densitat del procés creatiu, ens duen a la poesia existencial d'un solitari.[1]

Queralt és un poeta rigorós, la complexitat del qual repta constantment la perspicàcia i el coneixement del lector. Aquest és un llibre fonamental: una al·legoria poderosa l'abast de la qual és molt difícil de calibrar en les lectures de tempteig.[2]

La concepció del món, de l'home i de l'existència humana, la seva és una poesia de pensament, una poesia que té com a objectiu central propiciar l'acte de pensar. Però no es tracta d'una poesia purament intel·lectual, perquè, encara que és rica en conceptes filosòfics «està plena d'implícits metafísics», és una poesia intensament apassionada que fa bategar el cor i propicia estats d'ànim difícils de definir a priori.[3]

Manel Queralt no es limita a deixar que els seus versos, la seva paraula poètica, expressin espontàniament i irreflexiva els seus sentiments i la seva visió del món en el qual vivim, sinó que empra aquestes paraules de sempre (metàfores, imatges, recursos utilitzats pels poetes), per tal de recórrer i il·luminar tots els racons de l'existència, amb l'ànim de mostrar-nos la seva dialèctica, els moviments tortuosos de l'individu d'avui, el seu desfici, dintre d'un món tan complex.[4]

Té alguna cosa de corredor de fons, d'aquell personatge poc procliu al gregarisme i que va marcant el seu propi tempo a l'hora de produir una poesia compromesa en l'intent de parlar del cantó més fosc de l'ésser humà, en el que suposa un exercici de generositat entroncat amb la idea d'un art al servei de la comprensió de la vida. Poesia coratjosa i arriscada, no recomanada per a esperits pusil·lànimes, però capaç de provocar un efecte catàrtic de conseqüències alliberadores i, per tant, benèfiques, que bé podríem llegir a la vista d'un oli d'Edvard Munch i amb la companyia sonora d'Alban Berg.[5]

Obres[modifica]

Poesia en català[modifica]

Poesia traduïda a l'espanyol[modifica]

Traduccions de Vacu, l'ésser sofrent[modifica]

Referències[modifica]

  1. David Castillo al pròleg del llibre Xiscle (1990)
  2. Jordi Llavina i Murgadas al pròleg del llibre Trit (2000)
  3. Francesc Torralba i Roselló al pròleg del llibre Vacu, l'ésser sofrent (2004)
  4. Daniel Casas i Llimós (Artés, 1961-Manresa, 2010) a l'assaig del llibre A furt (2007), recull de l'obra poètica (1990-2006)
  5. Miquel-Lluís Muntané i Sicart al pròleg del llibre Excretòria (2012)

Enllaços externs[modifica]