Manicomi (pel·lícula de 1946)
Bedlam  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Fitxa | |
| Direcció | Mark Robson |
| Protagonistes | |
| Producció | Val Lewton |
| Dissenyador de producció | Albert S. D'Agostino |
| Guió | Val Lewton i Mark Robson |
| Música | Roy Webb |
| Fotografia | Nicholas Musuraca |
| Vestuari | Edward Stevenson |
| Productora | RKO Pictures |
| Distribuïdor | RKO Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1946 |
| Durada | 79 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de terror i drama |
| Lloc de la narració | Londres |
         | |
Manicomi (títol original: Bedlam) és una pel·lícula de terror estatunidenca de 1946 dirigida per Mark Robson i protagonitzada per Boris Karloff, Anna Lee i Richard Fraser, i va ser l'última d'una sèrie pel·lícules B de terror produïdes per Val Lewton per a RKO Radio Pictures. Està doblada al català.[1]
La pel·lícula es va inspirar en la sèrie de pintures de William Hogarth de 1732–1734 anomenada A Rake's Progress.[2]
Argument[modifica]
Nell Bowen, la protegida de Lord Mortimer, vol ajudar a canviar les condicions del famós asil de Bedlam. George Sims, el seu director, la interna allà, però, en última instància, són els bojos els que s'han fet càrrec de l'asil.
Repartiment[modifica]
- Boris Karloff com Master George Sims
- Anna Lee com Nell Bowen
- Billy House com Lord Mortimer
- Richard Fraser com Hannay
- Glen Vernon com el noi daurat
- Ian Wolfe com Sidney Long
- Jason Robards Sr. com Oliver Todd
- Leyland Hodgson com John Wilkes
- Elizabeth Russell com Mistress Sims
- Skelton Knaggs com Varney (sense acreditar)
- John Goldsworthy com comissari en cap (sense acreditar)
Producció[modifica]
Mark Robson va dir que va reproduir "gran part de The Rake's Progress de Hogarth a la nostra pel·lícula; de fet, pràcticament vam utilitzar Hogarth com a director d'art. El diàleg era una amalgama de tot tipus de personatges del segle XVIII, inclòs Lord Sandwich i diversos altres".[3]
Estrena[modifica]
La pel·lícula va registrar una pèrdua de 40.000 dòlars.[4]
Recepció[modifica]
Variety ho va dir "mòrbid i depriment, però fascinant alhora".[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Manicomi». esadir.cat. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ Lineberger, Rob. «Review: Isle Of The Dead/Bedlam». DVD Verdict, 24-10-2005. Arxivat de l'original el 2006-01-07. [Consulta: 31 gener 2008].
- ↑ Higham, Charles. The celluloid muse: Hollywood directors speak, 1969, p. 211.
- ↑ Richard B. Jewell, Slow Fade to Black: The Decline of RKO Radio Pictures, Uni of California, 2016
- ↑ «Bedlam». Variety, 24-04-1946, p. 8.