Mantícora (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMantícora
Fitxa
DireccióCarlos Vermut Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Nacho Sánchez
Zoe Stein (en) Tradueix
Aitziber Garmendia
Miquel Insua
Vicenta N'Dongo Modifica el valor a Wikidata
GuióCarlos Vermut Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEmma Tusell Sánchez Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAquí y Allí Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Estònia Modifica el valor a Wikidata
Estrena13 setembre 2022 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de drama psicològic i thriller Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt13014746 Filmaffinity: 766426 Allocine: 290917 Rottentomatoes: m/manticore_2022 Letterboxd: manticore-2022 TMDB.org: 760158 Modifica el valor a Wikidata

Mantícora és una pel·lícula de 2022 de suspens i drama psicològic dirigida i escrita per Carlos Vermut i protagonitzada per Nacho Sánchez i Zoe Stein.

Barrejant característiques del mumblecore i la tragèdia, a més de tractar l'hamartia del protagonista,[1] la trama segueix la relació romàntica d'un dissenyador de videojocs (Sánchez) amb una estudiant d'història de l'art (Stein), que amb el primer creu que té per fi oportunitat de ser feliç i d'aplacar els seus obscurs impulsos acabats de despertar.

Mantícora es va estrenar mundialment al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2022. Va obtenir 4 nominacions als 37è Premis Goya (Director, Guió Original, Actor Protagonista i Actriu Revelació).

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

 El guió va ser escrit per Carlos Vermut.[5] El projecte va ser motivat com una adaptació de pel·lícules clàssiques d'homes llop, sota la premissa que originalment buscaven retratar "humans manejant desitjos sexuals prohibits", amb la ficció, abordant així el tema de la pedofília com una maledicció, retratant així mateix formes sobre com un pedòfil pot intentar "enganyar" aquest impuls prohibit amb proxies (com la realitat virtual o un objectiu substitutiu que sigui un nen semblant) a la societat actual.[6] Vermut va explicar que la idea original de la pel·lícula va sorgir de la història d'una amiga lesbiana amb certa semblança a Justin Bieber que es va sentir utilitzada en una relació perquè va descobrir que el doble era la raó per la qual la seva parella estava amb ella.[7] Vermut va declarar que "crec que és la meva pel·lícula amb més nivells d'incomoditat. M'agrada enfrontar-me a les coses que em fan por a través del cinema. I suposo que mirar al Julián als ulls és una manera d'afrontar-ho".[8]

La pel·lícula fa referències a les Pintures negres de Francisco de Goya així com a Alfonso Ponce de León, en certa al·lusió a la tragèdia que espera al protagonista.[9]

Alana Mejía González va assumir les funcions de fotografia per primera vegada en un llargmetratge.[10] La pel·lícula va ser produïda per Aquí y Allí Films, Bteam Prods, Magnética Films, Punto Nemo AIE,[11] Estonia's 34t Cinema,[12] amb la participació de TV3, RTVE, i Movistar Plus+.[13][14] El rodatge va començar el 27 de maig de 2021 a Madrid.[15][16] També es va rodar en indrets de l'Alt Penedès.[17] El rodatge ja havia acabat el juliol del 2021.[10]

Alliberament[modifica]

Estava previst que la pel·lícula s'estrenés mundialment en la 47a edició del Festival Internacional de Cinema de Toronto, el 13 de setembre de 2022,[18] dins de la selecció "Contemporary World Cinema".[19][20] Posteriorment s'estrenarà als Estats Units al Fantastic Fest d'Austin.[21] També formarà part de la programació de la 66a edició del BFI London Film Festival i de la 55a edició del Festival de Sitges,[14][22] així com de la 35a edició del Festival Internacional de Cinema de Tòquio (en la seva estrena asiàtica).[4][23] Distribuïda per BTeam Pictures,[15] la seva estrena a cinemes a Espanya[24] estava prevista per al 4 de novembre de 2022, i després es va reprogramar per al 9 de desembre de 2022.[25] Film Factory s'encarrega de les vendes internacionals a altres països.[14]

Recepció[modifica]

Segons el lloc web d'agregació de ressenyes Rotten Tomatoes, Mantícora té una puntuació d'aprovació del 100% basada en 7 comentaris de la crítica, amb una valoració mitjana de 9,8/10.[26]

Shelagh Rowan-Legg de ScreenAnarchy va considerar que Mantícora era "brutal, inflexible, precisa i sensible", i no ha pogut evitar sentir-se "horroritzada i hipnotitzada a parts iguals" amb la història.[27]

Alfonso Rivera de Cineuropa ha assenyalat que, malgrat les possibles objeccions d'alguns espectadors sobre un caràcter "amoral o escandalós", la història aconsegueix abordar la qüestió de "la necessitat d'afecte que tots tenim", preguntant-se si aquesta és "la més brillant, història d'amor artificiosa i terrible al cinema d'avui".[28]

Les deu millors llistes[modifica]

La pel·lícula va aparèixer a les deu millors llistes de la crítica de les millors pel·lícules del 2022;

A més, també va aparèixer a les deu primeres llistes de les millors pel·lícules europees del 2022;

  • 1a — Cineuropa (Júlia Olmo)[30]
  • 2a — Cineuropa (Alfonso Rivera)[30]
  • 4a — Cineuropa (Cristóbal Soage)[30]
  • 5a — Cineuropa (David González)[30]

Referències[modifica]

  1. ↑ Rebolledo, Matías G. «“Mantícora”, la película más perturbadora del año: habla su protagonista, Nacho Sánchez». La Razón, 09-12-2022.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «El monstruo anda suelto». Fotogramas, 74, 2134, agost 2021, pàg. 44. ISSN: 1889-9706.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «"Pacifiction", "Historias para no contar" i Mantícora", al TIFF», 13-09-2022.
  4. ↑ 4,0 4,1 Ide, Wendy. «‘Manticore’: Tokyo Review». ScreenDaily, 25-10-2022.
  5. ↑ Boquerini. «'Mantícora': Amor y monstruos en tiempos modernos». El Correo, 07-06-2021. Arxivat de l'original el 10 de juny 2021. [Consulta: 15 gener 2023].
  6. ↑ «WIP. Abycine Lanza. Catálogo profesional. 21–24 Oct 2021» p. 64–65. Abycine, 2021. [Consulta: 5 octubre 2022].
  7. ↑ «Carlos Vermut plantea el dilema de la pederastia virtual en la película 'Mantícora'». Heraldo de Aragón, 07-10-2022.
  8. ↑ García, Julián. «'Mantícora': el hombre-monstruo de Carlos Vermut perturba en Sitges». El Periódico de Catalunya, 07-10-2022.
  9. ↑ Florenciano, Antonio. «El FICC clausura su edición número 51 con los premiados y su anterior directora, Esther Baeza». eldiario.es, 28-11-2022.
  10. ↑ 10,0 10,1 Pina, Begoña. «'Mantícora', el sufrimiento de un hombre-monstruo». Público, 31-07-2021.
  11. ↑ «Cineuropa 36 Que marabillosa sensación. Santiago de Compostela - 4/20 novembro 2022». Cineuropa. Arxivat de l'original el 2022-12-04. [Consulta: 15 gener 2023].
  12. ↑ «Mantícora». Catálogo de Cinespañol. ICAA. [Consulta: 6 desembre 2022].
  13. ↑ «Las películas españolas 'Mantícora' y 'As Bestas' competirán en el Festival de Cine de Tokio». rtve.es, 21-09-2022.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «'Mantícora': póster y fecha de estreno de la nueva película de Carlos Vermut». Cinemanía, 19-08-2022.
  15. ↑ 15,0 15,1 Rivera, Alfonso. «Carlos Vermut shooting Mantícora». Cineuropa, 03-06-2021.
  16. ↑ «Arranca el rodaje de "Mantícora", la nueva película de Carlos Vermut». Cadena COPE, 27-05-2021.
  17. ↑ «Nike, Coldplay o Liam Neeson escogen el Gran Penedès para sus rodajes». Via Empresa, 22-12-2021.
  18. ↑ «Jane Fonda estrena en Toronto "Movin On" con su eterna amiga Lily Tomlin». Infobae, 13-09-2022.
  19. ↑ González, David. «Toronto announces TIFF Docs and Contemporary World Cinema titles». Cineuropa, 17-08-2022.
  20. ↑ Carey, Matthew. «TIFF Announces Doc Lineup Including World Premiere Of ‘In Her Hands’ From EPs Hillary & Chelsea Clinton; World Cinema Slate Also Set». deadline.com, 17-08-2022.
  21. ↑ Zilko, Christian. «Fantastic Fest Headlined by ‘Bones and All,’ ‘Triangle of Sadness,’ and a Park Chan-wook Tribute». IndieWire, 16-08-2022. [Consulta: 17 agost 2022].
  22. ↑ Tabbara, Mona. «BFI London Film Festival 2022 unveils full line-up». ScreenDaily, 01-09-2022.
  23. ↑ Noh, Jean. «Tokyo International Film Festival unveils line-up for first full-scale physical edition in three years». ScreenDaily, 21-09-2022.
  24. ↑ Ortiz, Braulio. «El cine español que viene: tratado sobre la diversidad». Diario de Sevilla, 15-08-2022.
  25. ↑ Rosado, Ricardo. «'Mantícora', de Carlos Vermut, hace enmudecer al curtido público de Sitges», 07-10-2022.
  26. ↑ «Manticore» (en anglès). RottenTomatoes. [Consulta: 28 desembre 2022].
  27. ↑ Rowan-Legg, Shelagh. «Toronto 2022: Manticore, The Brutality of Aching Loneliness». ScreenAnarchy, 17-09-2022.
  28. ↑ Rivera, Alfonso. «Review: Manticore». Cineuropa, 16-09-2022.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 29,6 29,7 Martos, David. «Lista de los 109 periodistas votantes del Top Kinótico 2022: las películas y series del año», 01-01-2023.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 «Cineuropa's Best of 2022», 21-12-2022.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mantícora_(pel·lícula)&oldid=33437120»