Vés al contingut

Manuel Blanco Tobío

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Blanco Tobío
Biografia
Naixement29 octubre 1919 Modifica el valor a Wikidata
Lérez (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1995 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Família
PareSegismundo Blanco Cuesta Modifica el valor a Wikidata
Premis

Manuel Blanco Tobío (Lérez, Pontevedra, 29 d'octubre de 1919 - Madrid, 3 de juliol de 1995) va ser un periodista i escriptor espanyol.

Biografia

[modifica]

Nascut a Lérez el 29 d'octubre de 1919,[1][2] va iniciar la seva carrera periodística en el setmanari El Español i a les publicacions Fantasía i La Estafeta Literaria. Periodista d'ideologia «blava»,[3] col·laboraria a Ràdio Nacional d'Espanya i amb els periòdics pertanyents a la Cadena de Prensa del «Movimiento». En 1946 es va incorporar al diari Pueblo com a comentarista de política internacional; això li va permetre ser enviat especial d'aquest diari Europa, Amèrica i Orient Mitjà. Posteriorment seria nomenat corresponsal Pueblo a Nova York[4] i a l'ONU. Dirigí el diari Arriba,[5][6] entre 1966 i 1970.

EEn 1970 va ser nomenat director de la Escola Oficial de Periodisme, a Madrid.[7]

Entre juliol i octubre de 1973 va exercir el càrrec de director general de Cultura popular,[8] exercint posteriorment com a director general de premsa.[9] En 1976 va ser nomenat delegat nacional de Premsa i Ràdio del Moviment, en substitució d'Emilio Romero, sent de fet l'últim a ocupar aquest càrrec.[10] Va cessar d'aquest càrrec a l'abril de 1977.

Periodista consolidat i autor de diverses obres, al llarg de la seva carrera va rebre diversos premis: : «Mariano de Cavia»,[11] «González-Ruano» o «Javier Bueno». Va morir a Madrid en 1995.

Obres

[modifica]
  • —— (1948). El Kominform, quinta columna del comunismo (con el texto íntegro de la declaración de Varsovia). Madrid.
  • —— (1963). USA, patalogía de la prosperidad Madrid: Bullón.
  • —— (1964). El guapo americano y el feo ruso. Barcelona: Planeta.
  • —— (1966). La América invisible. Madrid: Editora Nacional.
  • —— (1966). Vísperas del juicio final. Barcelona: Planeta.
  • —— (1979). Cinco zorros plateados. Sedmay.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Cisquella, Georgina. La represión cultural en el franquismo. Anagrama, 2002. 
  • Dove, John C. Who's who in Spain 1992. Verlag AG, 2000. 
  • Fontes, Ignacio. El parlamento de papel. La mirada gráfica, el enfoque literario. Fragua, 1996. 
  • García Galindo, Juan Antonio. La comunicación social durante el franquismo. Diputación Provincial de Málaga, 2002. 
  • Greciet, Esteban. Censura tras la censura. Crónica personal de la transición periodística. Fragua, 1998. 
  • Lafuente Soler, Myriam. La ideología del Diario Madrid. Historia del cierre de un periódico en la época franquista. Fundación Universidad Católica San Antonio, 2002. 
  • Pareja Olcina, María. El periódico Mediterráneo durante la transición española (1975-1982). Castellón de la Plana: Universidad Jaime I, 2013. 
  • Pérez Mateos, Juan Antonio. ABC: historia íntima del diario. Cien años de "un vicio nacional". Libro-Hobby-Club, 2002. 
  • Sánchez Rada, Juan. Prensa, del movimiento al socialismo: 60 años de dirigismo informático. Fragua, 1996. 

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Juan Cueto Alas
Mondoñedo no existe
Premi César González-Ruano
1983
Succeït per:
Jaime Campmany
A tumba abierta
Precedit per:
Manu Leguineche
Premi Javier Bueno
1987
Succeït per:
Lorenzo López Sancho