Manuel Utor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Utor
Biografia
Naixement 24 juliol 1862
Barcelona
Mort 1r juliol 1946 (83 anys)
Activitat
Ocupació Cantant
Veu Tenor
Instrument Veu
Modifica les dades a Wikidata

Manuel Utor, anomenat el Musclaire (Barcelona, 24 de juliol de 1862 - 1 de juliol de 1946[1]) fou un tenor català.

El sobrenom de Musclaire es deu al fet que vivia al barri mariner de la Barceloneta i treballava en el seu moll. Va ser un cantant singular, que va destacar pel portentós cabal de veu, immillorable pel que fa a la brillantor i força, però que no tenia recursos tècnics per dominar-lo. Tenia un ull de vidre i una nul·la formació musical, malgrat la qual cosa triomfava a les cafeteries del port cantant romances de sarsuela. Dotat d'uns increïbles "pinyols" (aguts) i un fiato inesgotable, era la sensació de tots els parroquians.[2]

Entre tots van aconseguir que debutés amb Marina a Sant Boi de Llobregat i després al Teatre Gran Via de Barcelona. Allà el va sentir el milionari danès Bernat Janzen, que va quedar impressionat amb la seva veu. Li va aconseguir una audició amb l'empresari Bernis i el mestre Edoardo Mascheroni del Liceu. Va ser un fracàs, però entre Janzen i altres amics seus van aconseguir que hi cantés L'africana de Meyerbeer el gener de 1903.[3] Els tres primers actes es van desenvolupar sense ensurts i l'O Paradiso va ser el deliri. Però quan va començar el duo amb Selika, va començar a oblidar-se de la música, a barrejar l'italià amb el català i la soprano amb prou feines podia cantar.

Va tenir una segona oportunitat els dies 6 i 7 de gener de 1906 quan va a tornar a interpretar a Vaco de Gama a L'africana.[4]

Després d'aquest episodi, va cantar dotzenes de Marines al Tívoli i al Novedades. Va acabar una altra vegada en les cafeteries, i quan ja no hi tenia èxit el va deixar.

Va morir a la casa de caritat de la Barceloneta als 85 anys, l'1 de juliol de 1946. Està enterrat al cementiri de Sant Andreu.

Referències[modifica]